Un recorregut per la història del Monestir

Fotografies: Anna Poquet

Lluís Campins, director del museu de Sant Cugat, ha realitzat una conferència sobre la relació intensa i extensa entre el poble i el Monestir de Sant Cugat, un monestir que ha anat canviant al llarg dels 1000 anys d’història i que conformen diferents estils, des del romànic fins al barroc.

Durant la conferència, s’ha fet un recorregut per la història de l’edifici del monestir, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional l’any  1931 i s’ha explicat la importància de la institució, que va acollir durant molt de temps una comunitat benedictina. El monestir era considerat un element imprescindible en el paisatge de la la vila de Sant Cugat, fins al punt que el poble neix al seu voltant a partir de la seva creació, “sense el monestir, Sant Cugat no hagués existit”, diu Campins.

Octavià, Pins del Vallès i finalment Sant Cugat, un poble que ha passat per diferents noms al llarg dels anys, així com un edifici que des de la seva creació, al segle IX, s’ha vist modificat en 3 ocasions. Per les restes d’estructures militars descobertes a l’interior del recinte monàstic, es podria afirmar, que el lloc era ocupat per una fortalesa romana anomenada Castrum Octavianum. Els orígens del monestir es remonten al segle IX, quan es va decidir unir la petita basílica paleocristiana del segle V, on albergaben les relíquies de Sant Cugat amb una fortificació annexa existent.

En el moment de fundar el monestir al segle IX, es va reciclar una església visigòtica que ja existia, situada al claustre, on es troba avui en dia el museu i es va complementar amb un parell d’edificis, perquè els 12 monjos que hi vivien poguessin realitzar la vida monàstica, juntament amb els 3 o 4 nens que eren educats perquè acabessin esdevenint monjos, els mongets.

 

Campins també ha explicat que “la qualitat arquitectònica del claustre i la finesa artística dels 144 capitells són d’un nivell artístic tan sublim que fan que es pugui considerar com el millor claustre romànic de Catalunya”. Gràcies a la col·lecció unitària dels 144 capitells d’escultura romànica, es va poder estudiar la vestimenta dels monjos així com el seu dia a dia al monestir. A més, la rosassa de l’església és considerada de les mes grans del gòtic català.

Tot i que durant el segle XIII no era habitual que un artista signés els seus treballs, Arnau Cadell hi va deixar constància l’any 1200 com l’autor del claustre tal com el coneixem actualment. Una construcció molt ràpida que va durar 30 anys, una cosa poc habitual en la construcció d’un edifici tant complex com és el claustre del monestir en uns anys on els recursos tècnics i econòmics eren molt més limitats que actualment.

Campins ha fet una visita virtual arquitectònica dels 4 elements que formen el monestir, claustre, casa abacial, muralla i església i ha remarcat la importància dels capitells, ja que, gràcies a ells i a un costumari que es va trobar, escrit per Pere Ferrer, on explicava com es vivia al monestir, s’ha pogut estudiar com era la vida dels monjos que vivien al monestir així com el funcionament de la institució.

Finalment, s’ha parlat dels tres elements que creen Sant Cugat en el segle IX, la voluntat de creació del monestir, l’adscripció a la regla de Sant Benet i l’existència d’una devoció que ubica el martiri a Sant Cugat. 

Notícies relacionades