Publicitat

Un còmic reviu l’assassinat del polític abertzale Santi Brouard

Foto: Cedida per Pol·len Edicions

L’autor i il·lustrador Adur Larrea va visitar la Floresta el passat 29 de setembre per presentar el còmic El dia de les oques. Seguint les passes de Santi Brouard [Pol·len Edicions, 2020], acompanyat del periodista i autor Ander Zurimendi. L’acte es va fer a la plaça del Poble (Miquel Ros) amb una vintena de persones i les mesures adequades per la COVID-19. L’editorial fa poc que s’ha instal·lat a la Floresta.

El còmic, co-creat amb Harkaitz Cano, reviu els fets que van ocórrer el polític originari de Lekeitio: el 20 de novembre de 1984, Santi Brouard va ser assassinat a trets a la seva consulta de pediatria per part de sicaris contractats pel GAL. El secretari de Seguretat de l'Estat espanyol, Julián Sancristobal, va donar l'ordre i els diners al policia Rafael Masa, el qual va pagar a Luis Morcillo i Rafael Sánchez Ocaña per l'assassinat. La mort de Brouard va causar una gran commoció al País Basc. Era president d’HASI, membre de la mesa nacional d’Herri Batasuna, tinent d'alcalde de Bilbo i parlamentari; alhora, era un amic i metge proper, gran bromista, lector apassionat i amant de la llengua basca.

Ander Zurimendi va començar la presentació situant al públic: Brouard era “una figura molt destacada de l’esquerra abertzale” i que la seva mort va ser “molt sentida”. “Al País Basc hi ha places amb el nom de Santi, hi ha gent que ha estat pacient seu, que ha militat amb ell, sempre hi ha ecos sobre Santi”, va recordar Larrea.

L’origen del projecte

El còmic havia de ser originalment el guió d’una pel·lícula. I es va convertir en un còmic on “la importància la té el personatge”, no l’ambient polític del moment, va indicar Larrea. L’il·lustrador va visitar la família de Brouard, i es va adonar que la casa on vivia no l’havien tocat des de la mort el 1984.

Ander Zurimendi, que ha escrit l’obra Recoja sus cosas sobre la situació dels presos d’ETA [Pol·len, 2017] va reflexionar amb l’autor que s’estaria produint un “cert boom” amb la literatura basca traduïda al català, i va citar l’obra d’Harkaitz Cano Pasaia Blues [Sembra Llibres, 2020].

Existeix l’objectivitat?, es va preguntar Zurimendi. Larrea va respondre sense embuts: “Cadascú posa el prisma on li interessa i explica el que vol explicar. Qui té l’hegemonia ara mateix?”.

El gènere del còmic

Tot i que el llibre parla de la mort de Brouard, “és com una pel·lícula policíaca, Harkaitz no ha volgut transmetre com va passar la mort, hi ha molta ficció”, va recorda Larrea. El fet que escollissin el còmic serveix per presentar la història d’una altra manera. “S’ha perdut la por a publicar còmic, una altra manera de transmetre conceptes que atrau a un altre tipus de públic”, va concloure l’autor.

Larrea i Cano aconsegueixen, a través de la ficció, relligar l’acció pública i privada de Brouard, en uns anys 80 marcats per la repressió. El còmic original, Antzara Eguna, ha estat traduït de l’èuscar al català per Ainhoa Aranburu i Farriol Macip. Va sortir en euskera l’any passat, cent anys després del naixement de Brouard. També s’ha traduït al castellà i al gallec. L’obra editada per Pol·len està ecoeditada, és a dir, que té en compte mesures per reduir els impactes ambientals.

Notícies relacionades