Susanna Camps i Xavi López: “La utopia té la capacitat de desmuntar la realitat d’una època”

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

En un món marcat per les distopies que ens parlen de col·lapse, la capacitat de construir utopies pot ser un vector de canvi, un camí cap a un món no només salvat de totes les seves amenaces sinó també més just. Amb aquesta mirada l’Ateneu Santcugatenc i elCugatenc proposen un curs de relats utòpics, amb una primera part teòrica i una de pràctica.

Les inscripcions són obertes amb un cost de 69 euros per a socis de l’Ateneu i subscriptors d’elCugatenc –s’han de fer presencialment a l’Ateneu– i de 78 euros per a la resta persones, que també les poden fer en línia. Començarà el proper 18 d’octubre i acabarà el 13 de novembre amb una sessió setmanal (els dilluns de 19:15 a 20:45 hores). Parlem d’utopia amb Susanna Camps, professora de l’Ateneu, de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i professora del taller d’escriptura i comunicació de la UOC, i amb Xavi López, professor de filosofia a la UAB i creador de l’escola i espai de vida Filosofia de Vida; professors d’aquest curs.

Què teniu previst al curs?

– Susanna Camps [SC]: Ens adaptarem al tipus de públic; si ha llegit molt, si domina el tema, si té tècniques narratives...

A la part teòrica repassareu l’evolució històrica de la utopia.

– Xavi López [XL]: Ho farem de forma esquemàtica però sobretot tractarem les actituds humanes, mentals i emocionals que hi ha al darrere de cada forma de fer utopia. És a dir, saber quina visió del món tens per a imaginar-te un tipus de món o un altre. Així cada participant podrà veure la seva cosmovisió i per què li interessa construir un món alternatiu.

A partir d’aquest coneixement, entra en acció la Susanna per començar a escriure.

– SC: Donarem unes eines encarrilades perquè la gent no hagi de triar molt. No volem posar-los el cap com un timbal amb tècniques literàries. Seran eines limitades perquè no és ben bé un curs d’escriptura, principalment és un curs d’utopia i d’autoconeixement. És a dir, jo faré un complement i no un seguit d’aportacions sobre el ritme, el tractament de personatges... Això pot estar bé també per a les persones que no han escrit gaire a la vida perquè així tindran una orientació clara i no un ventall de possibilitat on perdre’s.

Fareu una comparativa amb la distopia i l’ecotopia. Per què?

– XL: Perquè són dues actituds davant del món. La distopia ens diu que indefectiblement anem cap a un món pitjor. En canvi, l’ecotopia és la utopia que ens imaginem avui en dia en relació al canvi climàtic i l’explotació de recursos. És un tema de molta actualitat i potser l’ecotopia és la representació de la utopia en el món d’avui.

Per què la majoria de productes culturals són distòpics?

– XL: Per diversos factors. Venim d’una època, especialment els anys 50 i 60, en què es van crear les primeres grans distopies. Això ha quedat a l’imaginari popular i, sobretot, al cinema. Després han vingut distopies futuristes com Mad Max. És una palanca d’interpretació del món i del futur. És a dir, directament ens imaginem el futur d’aquesta manera. Alhora, no som capaços de redreçar la situació política, social i econòmica. Partint d’això, tendim a imaginar que el futur serà distòpic.

No sabem afrontar el present i per això veiem un futur distòpic i, alhora, tenim un bagatge cultural que tendeix a la distopia. Un peix que es mossega la cua.

– XL: És un bucle del qual es pot sortir imaginant una ecotopia. Tenint una actitud distòpica, és interessant escriure un relat ecotòpic per sortir de la teva zona de confort. La distopia és una zona de confort perquè, com que tot està fet una merda, el món que m’imagino està encara pitjor.

– SC: La imaginació crea la realitat i, amb aquesta dinàmica, alimentes allò del que vols fugir. Pel que fa als productes culturals hi ha una màxima que diu que necessites un conflicte per fer una obra que tingui interès literari o audiovisual, és a dir, no interessa l’alegria de viure. Estem tan fets a aquesta idea que és molt difícil muntar una utopia feliç.

És lògic que sigui així, sense un element d’impacte tot és molt planer i avorrit.

– SC: T’ha de sacsejar, sentir empatia... Quan et presenten la vida fantàstica del teu veí del tercer, plegues.

Llavors com s’aconsegueix una utopia que agradi?

– SC: La utopia porta un plus de crítica perquè té la capacitat de desmuntar la realitat d’una època.

La utopia és una medicina per afrontar el futur?

– XL: Potser perquè tenim unes ànimes molt pessimistes. Però també pot esdevenir una medicina perillosa perquè ens fa escapar de la realitat. No hem d’evitar la realitat, l’hem d’habitar. Si una utopia suposa la no-acceptació de la realitat que ens ha tocat viure, es perd la voluntat de transformació de les petites coses que sí que podem canviar. És un dels perills que també tractarem al curs. La qüestió és a quina distància està la teva utopia del món real.

Vaja, que la utopia ha de ser una proposta a futur i no una forma d’evasió?

– XL: No jutjarem si algú vol fer una utopia com a forma d’evasió. Simplement hem de ser conscients de la decisió.

En un món com l’actual, marcat per les xarxes socials, la immediatesa, la força de la imatge..., la gent té més dificultats per posar-se a escriure?

– SC: Diria que hi ha dos públics. D’una banda hi ha les persones que estan molt enganxades a les xarxes, a la immediatesa, al dia a dia, a la pressa, a la imatge... D’altra, hi ha gent que necessita fer una exploració interior que es pot fer a través de l’escriptura, i la utopia és un gènere ideal per fer-ho. Des de la utopia es trepitja la realitat. És curiós i pot semblar contradictori que el professor d’utopia sigui el que defensa la realitat [Riu].

Ara bé, a un curs com aquest segurament vindrà gent molt predisposada. En tot cas, cada alumne podrà elegir fins a quin punt fa introspecció. Hi ha moltes persones que no volen treure res biogràfic i n’hi ha d’altres que volen mirar-se endins. La majoria de gent que ve als cursos vol mirar-se endins.

– XL: El curs està per sacsejar. Potser ve algú que està molt convençut dels seus ideals polítics i simplement vol plasmar-los a un relat. Però és millor que miri endins i deixi els ideals de banda quan ho faci.

De fet, tot sovint escriure ajuda en moments de tristesa, de pèrdua... precisament perquè cal fer instrospecció.

– XL: L’escriptura té un punt terapèutic. En aquest curs, qui vulgui, ho podrà treballar.

Notícies relacionades