Set anys per escriure un poema

Foto: Jordi Pascual

Un colom a una finestra evocant una idea que costava convertir en versos. Set anys per aconseguir-ho. Així va néixer, diu Marta Pessarrodona, poetessa santcugatenca i des d’enguany Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Colom a una finestra de Barcelona, el seu poema més breu. L’exemple és només una petita mostra; una no-metàfora que actua com a tal si es miren molts dels seus versos i, fins i tot, alguns llibres començats en paral·lel vint anys enrere.

La poetessa ha omplert la sala de la biblioteca de Mira-sol, que porta el seu nom, en la presentació del seu darrer llibre, Variacions profanes [Viena Edicions, 2019]. Ha estat un acte senzill celebrat dijous a la tarda, una conversa distesa entre la periodista Mònica Terribas i ella mateixa, intercalada amb la lectura d’alguns dels poemes que omplen de sentit la seva darrera obra publicada. “No sóc una poetessa prolíficaˮ, explica tot reconeixent –i fins i tot traient pit– de la seva lentitud en l’escriptura.

Està convençuda que cada llibre demana un temps i que, almenys en el seu cas, els editors són comprensius. Després es troba persones que l’elogien que interpreten la seva obra. Tot i que de vegades són sobreinterpretacions, reconeix que aquesta també és part de la funció de la poesia, fer pensar: “No és que vulgui fer poemes complicats però no vull que sigui obvi, vull que el lector pensi una micaˮ.

Potser per això Variacions profanes no és un llibre descriptiu sinó que, com el seu propi nom indica, són variacions sobre referències bíbliques ja que Pessarrodona, segons ella mateixa diu, és una apassionada lectora de la Bíblia, llibre que s’emporta a molts viatges, sobretot a Israel. Però no, públicament no es vol definir com a creient o atea. Entre la poesia també hi ha espais per a la intimitat, com un poema dedicat a casa dels avis o directament a la seva àvia i també lloc per a cites no bíbliques com epígrafs de Virgili i del doctor Johnson.

De vegades les paraules no surten i arriben en els moments més inesperats: somiant, conduint... Això és justament el que li va passar amb el títol del llibre, explica, que inicialment havia presentat a l’editorial sota el nom Variacions ja que Variacions bíbliques sonava massa “pedantˮ. Anava amb el cotxe i, de sobte, li va venir la paraula a la ment: “Profanes!ˮ Va aturar el motor, va agafar el telèfon i va trucar a l’editor.

Potser va ser així com va descobrir que aquesta vegada sí el llibre estava acabat però això no és tan senzill. Quan se sap que una publicació o un poema estan realment acabats? “Jo penso que l’he acabat però sempre pot sortir un lector que pensi que noˮ, reflexiona responent àvidament a la pregunta de l’entrevistadora abans de fondre’s en elogis a alguns dels seus referents, com Carner, el pare Batllori o Ortega i Gasset, “malgrat la seva misogínia i anticatalanismeˮ.

Amb la presentació del seu darrer llibre, Pessarrodona ha fet el seu primer acte a Sant Cugat des que ha estat nomenada Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un reconeixement que ha estat ben present en la conversa, especialment amb referències al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, just el dia després d’haver acabat el judici del procés en què s’ha vist immers. La política també ha aparegut en el col·loqui amb especulacions sobre el possible tripartit d’esquerres que es dibuixa a Sant Cugat.

Notícies relacionades