Sant Cugat recupera el trencament col·lectiu del dejuni de la mà del Centre Islàmic del Vallès

Foto: Jordi Pascual

Els musulmans i musulmanes santcugatencs aproparan el Ramadà al conjunt de la ciutadania amb l’iftar, un trencament col·lectiu del dejuni el proper diumenge a partir de tres quarts de nou al costat de la Casa de Cultura. És un acte que anys enrere havia celebrat la Casa de Cultura Àrab, que darrerament ja només facilitava el trencament col·lectiu dins de la mesquita per tal d’acollir les persones que viuen soles, i que ara reprèn el nou Centre Islàmic del Vallès (CIV).

El seu president, Norden Karmoun, reivindica la trobada com una forma d’apropar l’Islam a la ciutadania en general i, alhora, per posar en valor aquells elements més culturals i menys religiosos. Segons Karmoun, el dejuni del Ramadà és bo per a la salut ja que permet reduir els àpats i fer-los més saludables –reconeix, però, que molts musulmans acaben afartant-se per la nit trencant la lògica inicial del dejuni– i, alhora, permet dominar el propi cos ja que els creients deixen d’ingerir aliments, beure cafè i fumar, entre d’altres, sense que això els suposi cap sotrac: “Demostra la teva força interior”.

Mostafa Elbahri, tresorer de l’entitat, va més enllà i es marca el propòsit d’aprofitar aquest Ramadà per deixar de fumar definitivament. Més enllà de l’anècdota, tots dos expliquen que passar gana durant el dia també els serveix per entendre totes aquelles persones que passen fam al món així com per conèixer el cos a partir de la ment. Per sobre de tot, i amb un caràcter més espiritual i menys prosaic, hi ha el gran motiu pel qual la població musulmana celebrà el Ramadà: és el quart pilar de l’Islam, és a dir, qui no el celebra no pot ser considerat musulmà.

Però no tots els musulmans santcugatencs són nascuts a països de majoria musulmana. Molts d'ells i d'elles són nascuts o criats des de ben petits al nostre país. Per això, diu Elbahri, estan en un aprenentatge constant de la seva religió. El context social i religiós dels països musulmans és molt diferent al català i això fa que els nostres veïns creients hagin de prendre un toc autodidacta entre el que aprenen a les mesquites, als centres culturals i el que poden trobar per les xarxes i llibres.

“El problema és que no hi ha una educació sobre els principis bàsics de l'Islam i això fa que molts joves el descobreixin directament a través d'Internet, on hi ha de tot, també visions deformades de la nostra religió”, enraona Karmoun, “no és casualitat que els terroristes que actuen en nom de l'Islam siguin nascuts a Europa com tampoc ho és que molts europeus hagin marxat a lluitar amb el Daesh”. Davant aquesta amenaça, el CIV proposa obrir-se i explicar l'Islam per evitar que les mesquites esdevinguin guetos en què la frontera entre musulmans i no musulmans sigui infranquejable.

Encara que sembli increïble, Elbahri es veu forçat a dir que no tenen res a veure amb els terroristes de les Rambles. És més, explica, la seva filla va passar dies sense dormir tement que la poguessin assassinar a ella també. “La meva religió no em permet matar ni una formiga”, afegeix Karmoun, que considera que el terrorisme que actua en nom de l'Islam a més de trair la religió també està supeditat a interessos econòmics i polítics que s'escapen de les mans dels creients.

Si contra la islamofòbia la millor fórmula és fer actes com el de diumenge, consideren que la recepta per evitar el fonamentalisme religiós és tenir control. Karmoun proposa que l’Islam es pugui aprendre als centres públics, com passa amb el catolicisme; aconseguint així que l’Estat controli els continguts. És una mesura polèmica però mentre es permeti l’ensenyament religiós als centres educatius públics creu que els musulmans també haurien de poder-hi accedir.

 

Si s’opta per un ensenyament totalment laic, considera que s’ha de tenir més control sobre els llibres d’aprenentatge per a infants que arriben als centres de culte ja que, diu, molts d’ells no són fets a Europa i reprodueixen visions incorrectes de la seva religió en benefici d’interessos polítics. Un bon pas, valoren, és aconseguir que els imams també parlin en català i en castellà com a llengües pròpies de molts dels creients per a així desvincular la idea d’un Islam només vinculat als països àrabs i permetent un Islam europeu.

Conèixer-nos per aturar l’extrema dreta

El CIV és ben conscient que vivim uns temps difícils per a les minories i que l’amenaça de la xenofòbia pren altres tints per a molts col·lectius socials. És per això que opten per explicar què és l’Islam al conjunt de la ciutadania. Consideren que només així es pot facilitar una mirada responsable als creients i de respecte i coneixement a la resta de conciutadans. “El problema és que s’amplifica una mirada dolenta de l’Islam”, argumenta Karmoun.

Mentre segueixen fent feina de formigueta per evitar represàlies per les seves creences religioses, miren de reüll l’augment de l’extrema dreta arreu d’Europa. “Hem vist el creixement de Vox a les eleccions generals i dona la sensació que hi haurà un moment en què no hi cabrem tots”, es mostra preocupat el president del CIV. Elbahri no ho veu tan complicat i creu que és una qüestió cíclica que perdrà força en poc temps.

Ara per ara la seva única opció és explicar-se i celebrar amb la resta de la ciutadania un dels darrers dies del Ramadà, temps en què s’inclou la Làyalat al-Qadr (la nit del destí) tot i que no hi ha acord sobre la data exacta, com tampoc hi ha acord amb el calendari lunar. Els musulmans catalans segueixen el d’Aràbia Saudita mentre els andalusos segueixen el de Marroc, explica Karmoun, que diu que és un altre afer polític que es barreja amb la religió: “Segles enrere no hi havia diferències, avisaven de la lluna a Bagdad i el Ramadà se celebrarà des d’allà fins a Al-Andalus al mateix temps”.

El Ramadà és el mes sagrat de la religió musulmana i incorpora, en la Làyalat al-Qadr, la commemoració de la nit en què l’arcàngel Gabriel va revelar l’Alcorà al profeta Muhàmmad. Com es basa en el calendari lunar, les dates canvien any a any si es pren de referència el calendari gregorià. Això fa que cada 30 anys tornin a coincidir les dates. Això permet, clou Elbahri, que els musulmans de l’hemisferi nord i sud puguin viure el mes sagrat en hivern i en estiu, destacant especialment la duresa de l’estiu.

Notícies relacionades