Endinsant-se en l’art contemporani

Fotografies de Patricia Cirera

“No song to sing”, “Ne trabaillez jamais”, “Draps”, “Boicot i trabanqueta” i “Cómo se agita la mía al verla” són les exposicions que es van poder veure dissabte 30 en el marc de la ruta d’art contemporani que va organitzar l’ajuntament.

Va consistir en una ruta en la qual es van coordinar les galeries i estudis d’art contemporani de Sant Cugat. La ruta coincideix amb la fi de l’exposició de “Boicot i trabanqueta” al Centre d’Art Maristany. En la ruta totes les exposicions eren amb visita guiada pel comissari o l’artista.

Què tenen en comú les obres? Són un ple reflex del segle XXI. Reflecteixen la societat d’avui dia sense trampes ni cartrons, sense floretes. Com la vida mateixa. També hi havia referències a fets noticiables actualment.

La ruta

elCugatenc hem seguit la ruta. A les 11 obria les portes la galeria ADN Platform, on es poden veure les obres de diferents artistes de les exposicions “No song to sing” i “Ne trabaillez jamais”. En la inauguració de les exposicions també va estar present aquest diari. Després, a les 13 hores, en la sala capitular del Museu del Monestir, Cori Mercader exposava la seva obra “Draps”, que consisteix en tres parts: La primera són 12 pintures fetes sobre tela de cotó basades en “La Pietat”. Hi ha representades 12 mares amb els seus fills adolescents. Darrera cada pintura hi ha diferents històries i situacions. Una mare que va morir poc després de participar en el projecte, una altra mare amb el seu fill que està en procés d’acceptar la seva homosexualitat, o mare i filla que no paren de riure.

En la segona part Mercader va voler representar la Santa Generació a partir de fotografies de la seva mare, la seva filla i l’artista mateixa. Seguint amb la figura de la dona, Mercader també va voler representar el mocador de la Verònica, la dona que va oferir el seu mocador a Crist quan estava arrossegant la creu. És una exposició basada en la maternitat i en la vida diària de les dones i les mares, la intenció de la qual és fer la divinitat terrenal amb persones corrents, buscant l’apropament amb l’espectador amb tota senzillesa. Com a curiositat, ens hem de fixar en la numerologia. 12 són les pintures de les mares amb els fills (tot i que en va fer 13). 12 és el número del món (12 mesos, 12 signes del zodíac, 12 apòstols), tres representacions amb la seva família (tres és el número de la unió. A partir de tres ja pots fer triangles i altres figures). I per últim un mocador. Un seria la representació del principi, del centre, a partir del qual comença tot. L’exposició es pot veure fins el dia 3 d’abril del 2016.

Per la tarda vam continuar la ruta amb l’exposició “Cómo se agita la mía al verla” en l’estudi La Puntual. Marcel Rubio es va basar en “L’obra dels passatges” de Walter Benjamin, un teòric de l’art i filòlof. Rubio també ho va relacionar amb el llibre “L’home sense tributs” de Robert Musil. Una exposició, per tant, que fa referència al capitalisme i al París dels anys 30 envaït pels nazis. Benjamin era jueu i estava protegit pel filòsof Theodor L.W. Adorno, per això la seva obra es divideix en dues parts.

La ruta va acabar amb la performance "Le fleuve armure / der Rüstungsfluss", d'Adrian Schindler, en el marc de l’exposició “Boicot i trabanqueta”, que ahir va arribar a la seva fi i en la qual també vam estar en la inauguració i ja vam explicar en aquest diari

Notícies relacionades