Rosario Chincha: “Tenim reptes artístics per enfrontar-nos a la realitat de l’ésser humà al planetaˮ

Fotos: Jordi Pascual

L’associació d’artistes Firart celebra enguany el seu 25è aniversari amb el repte de seguir aconseguint la projecció pública d’artistes per evitar que les seves obres quedin apartades als seus tallers i cases sense que ningú les conegui. Rosario Chincha, presidenta de l’entitat, i Montse Cabús, membre de la junta, expliquen en aquesta entrevista com afronten els 25 anys i el futur.

Creieu que heu aconseguit l’objectiu de visibilitzar artistes?

– Rosaria Chincha [RC]: Sí, ho vam començar amb la fira al carrer a l’any 1994. Al 93 ja havíem format un grup d’artistes amb aquesta inquietud. Gràcies al suport de l’Ajuntament, especialment de Jordi González, vam aconseguir formar l’associació amb la proposta inicial de fer una fira gran al carrer, al davant del Monestir. Ho vam fer durant anys.

Ara ha canviat?

– RC: Amb els anys ens van donar un lloc a la Casa de Cultura, el que ens va permetre tenir una visió diferent: conferències, classes de model, un despatx propi, una aula de cos, fer exposicions...

– Montse Cabús [MC]: Més que reduir la fira, hem augmentat les activitats.

Quines dificultats i oportunitats us heu trobat?

– RC: No hem tingut gaires dificultats. Al contrari, hem anat creixent d’una altra manera: amb exposicions a biblioteques, centres cívics i fins i tot a Barcelona. No ens hem quedat estancats. Més enllà de la fira, les exposicions també són una forma de mostrar l’art que fem.

Quants artistes sou ara?

– MC: Prop de 75.

– RC: Molts ho han deixat per edat i ens costa arribar a la gent jove, que busca galeries i l’art contemporani.

No ho podeu encaixar?

– RC: La majoria de socis som persones jubilades, amants de l’art i alguns artistes consagrats. També hi ha gent jove, no només jubilats.

– MC: Òbviament, els joves que vulguin venir, poden fer-ho. Som oberts a tot tipus d’art.

Sense cap límit?

– RC: Les disciplines que practiquem són la pintura, l’escultura, el gravat, la fotografia, nus, aquarel·les... L’art conceptual és molt més difícil de fer, a no ser que es prepari un projecte per a una exposició.

Com celebreu els 25 anys?

– RC: Des del gener hem fet exposicions i hem presentat un llibre i obres. Al novembre farem una exposició artística retrospectiva dels 25 anys, un relat sobre el naixement i evolució de Firart. És una retroalimentació per a nosaltres i per al públic. Serà a la sala capitular i a la llotgeta del Monestir. Abans farem una taula rodona amb expresidents i persones del món de l’art.

Quin és el repte actual com a entitat?

– RC: Créixer i seguir mostrant el que fem al públic, no només a Sant Cugat.

Quina relació teniu amb altres espais d’art ja siguin institucionals com privats?

– RC: No tenim el suport de galeries privades. Només La Casa del Llibre de Barcelona ens dona un espai treballant per projectes. Acostumem a treballar així. Ho farem enguany també a l’Ateneu amb un treball sobre paisatges, no només físics, també onírics. Els artistes també fem coses conceptuals, d’això es tracta!

Com funciona tot això? Us fan una proposta i prepareu un projecte?

– RC: Normalment la junta fem una pluja d’idees i proposem el projecte. Així va néixer l’Omplim buits que vam presentar l’any passat a la Nit de l’Art. Es basava en tapes de clavegueram que vam recuperar del dipòsit municipal. Amb elles vam fer una recreació de què és una tapa de clavegueram i què significa més enllà. Una tapa és per tapar forats i buits però no només això, també tapa el cor de la ciutat: desaigües, soroll... Hi ha concepte molt més enllà d’una tapa de claveguera. Potser és un sentit que una persona que no és artista no troba.

La gent està preparada per entendre aquest art més conceptual?

– RC: Realment una proposta ha de ser dirigida al públic. De vegades l’artista prefereix no posar un nom a l’obra perquè busca la comunicació, és a dir, què diu l’obra a l’espectador. L’art conceptual, però, és difícil d’entendre si no poses un text que l’expliqui. En el cas de les tapes de clavegueram ho vam haver d’explicar, i cada artista aporta la seva visió i la seva explicació.

El nostre objectiu és comunicar i el que passa al nostre voltant –les notícies, les guerres, la política...– és el nostre aliment. La retrospectiva que preparem ens permet un feedback: alimentar-nos del que va ser i el que és ara Firart per seguir avançant.

És complicat aconseguir projecció com a artista?

– RC: Ara l’artista jove té més oportunitats que anys enrere. És lliure de crear-se i manifestar-se dins d’un grup o sol. Hi ha suports per a artistes joves. Les mostres i biennals són finestres per a artistes que comencen. És el camí.

La consolidació és molt més complicada, és gairebé impossible guanyar-te la vida gràcies a l’art.

– RC: Sí, cal formar-se per poder convertir-ho en un ofici. L’art té moltes disciplines. Una Escola d’Art no només et prepara per pintar, també per guanyar-te la vida amb il·lustracions, animacions... L’artista ha d’estar preparat per enfrontar-se al món.

– MC: A més disciplina, més capacitats i més obertura de ment.

Ara que ja hem parlat del naixement i de l’aniversari, quines són les vostres expectatives de futur?

– RC: Seguir treballant per projectes i intentar que aquests siguin més ambiciosos i trencadors. Tenim reptes artístics per enfrontar-nos a la realitat de l’ésser humà al planeta. Uns clars exemples són el medi ambient, la política i les guerres. La nostra protesta és mitjançant l’art.

Notícies relacionades