Reconeixement als treballadors que mantenen viu el patrimoni de Delphi en la presentació del nou Gausac

Fotos: Jordi Pascual

El Grup d’Estudis Local (GEL) ha fet entrega al 3er premi Gausac, corresponent a l’any 2016, a un grup d’extreballadors de la Delphi que han treballat per mantenir el patrimoni de l’empresa viu malgrat la seva deslocalització. Ells són Josep Maria Brun, Manel Andrés, Mariona Alegret, Xavier Moreras i Jordi Casas, a qui se’ls ha reconegut la seva feina de fer entrega a l’Arxiu Municipal de 17,5 metres lineals de la documentació més rellevant sobre l’empresa, haver recuperat una exposició sobre la seva història realitzada al 2009 –que es tornarà a exposar gràcies als diners de lliure disposició del Centre-Est– així com l’escultura que ara ornamenta una zona enjardinada de la rambla del Torrent d’en Xandri. Els extreballadors també han aconseguit mantenir al Museu una màquina dels primers anys de producció, portar material al Col·legi d’Enginyers i un acord amb l’Arxiu per classificar els documents relacionats amb Condiesel, Lucas i Delphi.

El reconeixement s’ha entregat en l’acte de presentació del número 48-49, també corresponent a l’any 2016, de Gausac, la publicació insígnia del GEL. En aquesta edició s’hi recullen tres estudis, una nota d’estudis, una recuperació de documents, ressenyes d’art i llibres, unes pàgines didàctiques en clau local i un recull de notícies sobre l’entitat i els ens on hi participa. Segons explica el president de l’entitat, Domènec Miquel, l’edició d’aquest any no incorpora el treball de recerca de batxillerat que organitza la Fundació Vázquez Montalbán en col·laboració amb el GEL per la mida de l’edició però, avança, s’incorporarà al proper número.

El primer dels estudis és un repàs a la història de l’Aplec de Sant Medir i els seus orígens religiosos. Tot plegat va néixer, segons Miquel, autor de la investigació, d’una recerca de la universitat als anys 80 que intentava posar en valor el patrimoni immaterial i s’hi recullen curiositats com l’anomenat camp del miracle, una zona molt fèrtil en comparació a l’entorn agrícola a la qual se li atribuïen motius miraculosos fins que al 1928 el creixement de Sant Cugat va alterar el circuit de les aigües que feien d’aquell espai una zona privilegiada per al cultiu.

El segon dels estudi, signat per José Fernando Mota, recull la història del camp d’instrucció militar que va haver a Can Mora entre el 1937 i el 1939, un espai amb ús de reclutament per a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil que, tot i donat a conèixer pel propi autor, encara no havia estat recollit en forma d’article acadèmic. Aquest escrit està seguit d’un altre signat per Francesc Giménez, Alba Rodríguez, Miquel i Casas en què s’hi recull una relació de fons arxivístics amb documentació santcugatenca entre els segles IX i XIX.

La nota d’estudi és autoria de Miquel i narra la història d’Alfred Loewnstein, un financer belga clau en el finançament del ferrocarril a Catalunya i que va desaparèixer en ple vol sobre el Canal de la Manxa al 1928. Era la quarta fortuna del món i, explica Miquel, mai s’ha acabat d’esclarir la seva desaparició ja que, tot i que es va trobar un cadàver, aquest no tenia les faccions ni característiques corporals de Loewnstein. Aquest apunt està seguit d’un recull documental realitzat per Casas sobre l’edat d’or de les associacions de veïns santcugatenques (1975-1978).

La portada de la darrera edició de Gausac és obra de l’artista Marta Ballvé. Es tracta d’un acrílic sobre tela titular Senda i que, segons l’autora, reflexa la connexió entre el silenci, simbolitzat amb una zona blanca, i la comunicació, simbolitzada amb el blau, i el seu terme mig, simbolitzat amb el negre. El regidor de Medi Ambient i comissionat de Participació Ciutadana, Joan Puigdomènech, ha participat en l’acte posant en valor la feina dels grups d’estudis locals i publicacions que recullen el patrimoni municipal, sent Gausac, diu, l’única santcugatenca amb un caràcter de recerca. Un any més, al polític li ha tocat rebre la petició d’augmentar l’aportació econòmica del conveni que el GEL manté amb l’Ajuntament.

Notícies relacionades