Presentació del premi Ramon Barnils amb col·loqui de David Bassa i Mònica Terribas

Fotografies: Patricia Cirera

Puntualment el col·loqui sobre Ramon Barnils, personalitat i periodista nascut a Sabadell però que va residir molts any a Sant Cugat, va començar  a les 19 hores de la tarda d’ahir 1 de juliol.

L’acte el va presentar Xavier Fornells, que després d’una petita introducció va donar la paraula a la regidora de comunicació i informació Joana Barbany. Barbany va recordar quan sentia parlar de Ramon Barnils quan era estudiant de periodisme, i va destacar com a anècdota el comiat amb gin-tònics que va fer el periodista sabadellenc abans de morir. També va recordar el periodisme crític i lliure que practicava Barnils.

Després va tenir la paraula David Bassa, president del Grup Barnils, que va presentar el premi Ramon Barnils, que torna després d’uns anys sense ser concedit (des del 2008). Ha recordat la importància del periodisme d’investigació i que al premi es poden presentar periodistes i estudiants. Bassa va recordar que al grup ja són uns 130 socis i la iniciativa de l’anuari Mèdia.cat que ha engegat el grup.

Per últim, va arribar el torn de la periodista de Catalunya Ràdio Mònica Terribas, que va parlar sobre la situació actual del periodisme. Lamentava que la dinàmica de treball dels mitjans no dóna temps per pensar i que els continguts es valoren en termes quantitatius (audiències) i no qualitatius. Així com de la manca de temps per aprofundir en els contiguts per la pressió estructural. En paraules seves “el periodisme d’avui deixa molt poc espai a la reflexió”. Amb mirada positiva, va comentar que afortunadament nous mitjans com eldiario.es, Infolibre o Crític en un futur contribuiran en un nou embrió de fer periodisme. La presentadora de El Matí de Catalunya Ràdio parla de “bandolerisme” en les dinàmiques de treball, referint-se als bàndols de grups que defensen posicions amb interesos polièdrics i  difícils de connectar entre ells. Terribas va destacar que l’actitut de Barnils i l’escola que va crear és molt més important que els dos llibres que va escriure, ja que segons va dir, és el que genera patrimoni. “Les conferències que va donar, les predicacions que va fer a la universitat i les xerrades a El Mesón va instal·lar en el cervell de decenes de periodistes una manera de mirar la realitat, i axiò no s’aprèn en un llibre”, afirma Mònica Terribas.

Va ser un acte on sobretot es van recordar anècdotes de Ramon Barnils i tots coincidien en que trobaven a faltar la seva opinió o visió respecte al que s’està vivint ara en el pais arran de la crisi, el naixement de Podemos, els moviments socials que han sorgit i el debat sobiranista de Catalunya.

A l’acte també van assistir diversos politics com Francesc Carol, Dimitri Defranc o Joana Barbany, així com diversos amics que el van conèixer i gent propera al periodista com Pere Vilarasau, amic de la infància, i Carmen Rojo, que va ser administradora de "El Mesón".

Cadascú va destacar una característica de Barnils i així és com el defineixen:

 

“Una persona que era capaç de sacsejar el cervell de la gent que el sentia o que el llegia, mai casat amb ningú i sempre amb esperit lliure, sempre amb voluntat de fer pensar i indignar”, així és Ramon Barnils per la Mònica Terribas, i així el defineix en tres adjectius “trapella intel·lectual, lúcid i responsable des de la irresponsabilitat”.

Per David Bassa, Ramon Barnils era “un periodista lliure, trencador i sense por. Anava al descobert, amb la cara ben alta, dient les coses com les veia. Una autèntic referent de com s’ha de treballar”.

Pere Vilarasau explica la seva amistat amb el periodista: “Érem escolans del Monastir, i vam anar a estudiar junts als jesuïtes de Sarrià, jugàvem al futbol junts i a la universitat ja ens vam començar a separar. Durant 7-8 anys passant 12 hores diàries junts”. Vilarasau destaca “la seva catalanitat, la seva intel·ligència i el seu saber sortir amb frases buscant revolts”.

La Carmen Rojo, que va ser administradora del conegut restaurant, tot i que podria escriure un llibre sobre la seva relació amb en Barnils i anècdotes, ho resumeix així “él era él y no hay otra persona como él. Es único ¡Y eso que estuvimos dos años sin hablarnos!”. “Teresa y yo éramos sus dos madres”, diu en sentit figurat.

Notícies relacionades