Què ha passat i com s’ha arribat a la dissolució del Consorci de la Unió?

Fotos: Localpres

Dues rodes de premsa han posat sobre la taula el futur incert de la Unió Santcugatenca. D’una banda, la junta de l’entitat ha criticat que el govern municipal hagi optat per iniciar els tràmits per dissoldre el Consorci en què hi participa la Unió i l’Ajuntament sense poder consultar-ho als seus socis. D’altra, el govern defensa que es trobarà un nou encaix en forma de propietat horitzontal i de conveni per a la gestió cultural. L’entitat troba així un fre sobtat a l’acord que es va formalitzar al 2015 i, en conseqüència, un futur que no passa per allò que havien decidit els seus socis després dels problemes econòmics evidenciats ara fa una dècada i que van posar en perill la continuïtat d’una entitat que enguany ja suma 120 anys d’història.

El punt d’inflexió es va donar al març passat, quan el govern va advertir per primera vegada que s’havien detectat problemes en la gestió del Consorci que es va aprovar al 2015 tot i que va començar a treballar dos anys més tard. Al març, però, no es va posar sobre la taula la seva dissolució. L’advertiment es va convertir durant els mesos següents en dos informes interns. El primer, de l’interventor municipal, Antoni Calpe, emès al juny. El segon, de la secretària, Rosa Castellà, emès a l’agost i detonant perquè el 13 d’octubre el govern emetés un decret per incoar la dissolució del Consorci.

El primer dels informes apunta a una desigualtat de les parts que conformen el Consorci ja que recull que l’aportació total és de més 9 milions d’euros comptant despeses, interessos, costos directes i indirectes de l’obra, el terreny... D’aquests, l’Ajuntament n’aporta prop d’un 80% i la Unió, que cedeix la finca al Consorci, un 20%. Com als estatuts del Consorci es preveu una amortització de les obres a 50 anys, l’informe de Calpe apunta que hauria de figurar una despesa de 143.675,86 euros anuals als pressupostos, a repartir percentualment entre l’Ajuntament i l’entitat. Al marge de l’amortització, a falta d’altres ingressos, l’interventor explica que fer front a les despeses suposaria una aportació de 700.000 euros per part de l’Ajuntament i de 345.000 per part de la Unió.

Però, a més, Calpe adverteix que no s’ha fet cap pressupost anual del Consorci des de la seva aprovació al 2015 i la seva constitució al 2017, és a dir, s’ha incomplit el compromís pres per les dues parts i això ha suposat rebre advertències de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, que en casos així pot congelar l’entrega de subvencions de la Generalitat a l’Ajuntament. En aquest sentit, la intervenció municipal ha elaborat una proposta de pressupost que no s’ha arribat a aplicar ja que el govern ha optat per incoar l’expedient de dissolució.

En conseqüència, l’informe de la intervenció conclou que el finançament del Consorci no és viable i que, si s’opta per mantenir-lo, l’Ajuntament hauria de fer una reserva anual de diners al seu pressupost per traslladar-los al Consorci. El mateix hauria de fer la Unió. També s’indica que, tenint en compte les aportacions econòmiques anuals per equilibrar els comptes, l’Ajuntament no pot entregar l’obra acabada a l’entitat.

El segon dels informes, el de la secretària, fa un repàs als tràmits administratius que s’han fet des que al desembre del 2013 es va aprovar el protocol d’intencions previ a la creació d’un conveni entre l’Ajuntament i l’entitat que serviria perquè posteriorment es creés el Consorci. Castellà apunta al seu informe que tot i que el Consorci es va aprovar de forma inicial al Ple d’abril del 2015 i no es va rebre cap al·legació, permetent l’aprovació definitiva automàtica, cap butlletí oficial va recollir l’aprovació definitiva que sí es dona per feta en una diligència del secretari del moment, Josep Maria Rigau.

La secretària detecta altres males praxis. Apunta que l’Ajuntament no va fer cap informe municipal per acceptar alguns dels encàrrecs del Consorci com ara l’acceptació de la cessió de la finca al maig del 2017 o de la licitació de les obres al juliol del mateix any. També posa en dubte el Pla Estratègic de Viabilitat, un document del desembre del 2013 que no està signat i que hauria de servir de base per considerar que el Consorci és viable. Segons Castellà, el document no incorpora totes les exigències legislatives per considerar-lo un estudi de viabilitat.

L’informe de la secretària conclou que els estatuts del Consorci no mostren la realitat econòmica complicada de l’entitat, que no hi ha un estudi de viabilitat d’aquest, que el Consorci no és autofinançable i que cal trobar una solució per a les dues parts, que proposa que sigui la dissolució del Consorci de mutu acord. Engegar el procés, com s’ha fet amb el decret d’incoació de la dissolució, suposa entrar en fase de liquidació.

El president de la Unió, David Pujol, va explicar aquests documents en una roda de premsa celebrada el passat 26 d’octubre al davant de la seu buida. També s’ha enviat una explicació més exhaustiva i amb fragments dels informes als socis. La junta de l’entitat apunta a altres mancances com que, segons els estatuts, s’haurien d’haver fet sis reunions del Consell General i sis del Consell Executiu però només se n’han fet dos i una respectivament. Pujol també va recordar que l’espera per tornar a la seu s’ha allargat més del compte: “Amb problemes dia sí dia també. Havien de ser dos anys i en portem cinc”.

L’intercanvi de parers i la possible pèrdua de l’edifici per part de l’entitat

La junta de la Unió va fer la roda de premsa perquè el govern municipal ha tirat pel dret: “Mentre nosaltres no podem consultar als socis i sòcies quina postura hem de prendre en l’assumpte (degut a la situació de la COVID-19), l’Ajuntament segueix a pas ferm per a què es compleixi la seva opció”. La junta considera que els errors apuntats pels informes es poden solucionar amb la creació d’un nou consorci amb uns estatuts que s’adeqüin a la realitat actual però, en qualsevol cas, defensen que la decisió final ha de ser dels socis.

Pujol va explicar a la roda de premsa que en la reunió de l’entitat amb el govern del passat 14 de setembre se’ls van posar tres opcions sobre la taula. La primera, que amb la liquidació del Consorci l’Ajuntament es quedés la propietat de l’immoble i compensés la Unió amb el valor de la finca. La segona, que es creés un nou consorci amb els estatuts adaptats a la realitat actual. La tercera i darrera, que es creés una propietat horitzontal amb un 77% de la finca en mans de l’Ajuntament i un 23% en mans de la Unió, el que també suposaria perdre la propietat que, segons els estatuts vigents, retornaria a l’entitat amb la dissolució, sense cap cost passat un període de 50 anys o amb les compensacions corresponents si es liquidés abans.

L’alcaldessa, Mireia Ingla, en la roda de premsa que va celebrar el passat 29 d’octubre va anunciar que el govern es decanta per la tercera opció i va negar que es posés sobre la taula la possibilitat de quedar-se amb tota la propietat. Va dir que tampoc es va parlar de percentatges en el cas d’optar per la propietat horitzontal. La junta de la Unió no disposa de l’acta de la reunió en què, segons l’entitat, es va parlar d’aquests temes. L’Ajuntament, tres dies després de la petició d’aquest diari, no ha facilitat aquesta acta ni cap dels altres documents que elCugatenc ha demanat per desenvolupar aquesta notícia.

Els percentatges, però, anirien en la línia d’allò estipulat als estatuts del Consorci: una relació de forces de sis representants de l’Ajuntament i tres de la Unió al Consell General. La desproporció va ser preguntada per una sòcia en l’assemblea extraordinària d’abril del 2015 en què la unanimitat dels participants van optar per tirar endavant el Consorci. La resposta del president va ser que si es tinguessin en compte els percentatges de l’aportació econòmica –80% - 20%, segons l’informe de la intervenció municipal–, la Unió encara tindria menys representants.

En l’acta de la sessió també s’explica una de les claus del consorci que desapareix amb l’opció elegida pel govern: “La durada prevista del Consorci és de 50 anys, renovables. L’aportació de l’entitat al Consorci és la finca i l’aportació de l’Ajuntament són els diners de les obres, més una aportació anual pel funcionament del Consorci. En cas de dissolució del Consorci o a l’arribar al termini dels 50 anys, i si no es renovés, la finca tornaria a mans de l’entitat. I certament, l’entitat hauria d’abonar l’import de la inversió feta per l’Ajuntament si no s’hagués amortitzat”.

Segons el govern, fer un nou consorci és una opció inviable per la desigualtat entre les parts i per això opten per la propietat horitzontal. La tinenta d’alcaldia de Cultura i exmembre de la junta de la Unió, Esther Madrona, diu que s’optarà per separar la gestió cultural de la propietat amb l’elaboració d’un conveni. Per al govern, s’havia de fer el mateix que amb la sortida del consorci del Catalonia Innovation Triangle aprovada al Ple d’octubre després que la Sindicatura de Comptes els advertís un possible bloqueig de subvencions si no es posava al dia o s’iniciaven els tràmits per a la dissolució.

La roda de premsa d’Ingla i Madrona també va servir per anunciar que el govern treballarà perquè l’entitat torni a casa el més aviat possible. Però això dependrà de com s’avanci en la dissolució del Consorci ja que l’informe de la intervenció recomana no entregar l’edifici amb la situació actual. Alhora, Ingla va anunciar que que queda pendent una inversió de prop de 2,2 milions d’euros per a les obres del projecte escenotècnic que es va començar a redactar al maig del 2019 amb la conclusió d’un concurs públic just a finals del mandat anterior.

La responsabilitat dels governs

Ingla acusa el govern anterior de deixadesa ja que, segons va dir a la roda de premsa, a finals del mandat ja coneixien les dificultats del Consorci però no les van afrontar. Si bé és cert que no haver publicat l’aprovació definitiva del Consorci a cap butlletí, haver fet un Pla Estratègic de Viabilitat que segons la secretaria no compleix els requisits mínims i no haver fet informes municipals acceptant els encàrrecs del Consorci és responsabilitat dels dos governs precedents, no és menys cert que el tripartit ha mantingut algunes de les deixadeses del govern anterior, com no haver fet les reunions del Consell General i del Consell Executiu estipulades als estatuts o no haver elaborat cap pressupost anual.

L’exalcaldessa, exregidora de Cultura i actual portaveu de Junts per Sant Cugat, Carmela Fortuny, diu que van seguir les passes marcades per la secretaria i la intervenció del moment. Preguntada per la responsabilitat de no aplicar els estatuts que el govern de Conesa va aprovar, insisteix amb la idea que el govern aplicava allò demanat per aquestes dues figures i defensa que ara s’ha de buscar una solució i que per això es posa a disposició del govern per parlar-ne. També assegura que el primer cop que va tenir inputs sobre les incorreccions del Consorci ja havia deixat de ser alcaldessa.

La història de les negociacions entre la Unió i l’Ajuntament

Per entendre l’origen de fons d’aquest afer cal remuntar-se una dècada enrere, quan la Unió tenia greus problemes econòmics i deutes acumulats. Al 2010 es va salvar de la subhasta de la finca perquè el president del moment, Pare Marín, va fer una aportació de 120.000 euros que ara consta com a hipoteca. El president, però, estava acusat de frau i mala gestió per diversos socis i va acabar dimitint a l’abril del 2013, quan Pujol va esdevenir president de la junta gestora i posteriorment president avalat per l’assemblea al març del 2014 i al maig del 2018.

L’atzucac econòmic, que també li impedia fer la necessària rehabilitació de l’edifici, va ser respost en primera instància per l’Ajuntament amb l’oferta de comprar el teatre per gairebé mig milió d’euros amb la voluntat de fer la Sala B del Teatre-Auditori, una opció que es va rebutjar a l’octubre del 2011 donant pas a una comissió mixta entre el consistori i l’entitat. Aquella comissió va posar les bases d’un conveni i, posteriorment, del Consorci que ara es liquidarà.

 

Després de molts tràmits intermedis i de concursos públics per fer el projecte, les obres, l’adquisició de material..., el Consorci s’havia demostrat l’eina correcta per a l’execució de les obres, que van començar al desembre del 2017. Posteriorment han sorgit a la llum totes les mancances que ara deixen el futur de la Unió en un nou interrogant. Per entendre què ha passat en la darrera dècada de canvis i problemes, elCugatenc ha elaborat una cronologia que va des dels problemes econòmics de la Unió al voltant del 2010 fins al decret per incoar la dissolució del Consorci:

La despesa pública esmerçada en el Consorci

Per conèixer la despesa de diners públics acumulada des de l’inici d’aquest afer, elCugatenc ha elaborat un gràfic (el trobaràs a continuació) on es recullen totes les despeses que han passat per un concurs públic així com el sobrecost de 800.000 euros per modificacions durant l’obra explicat pel govern en una reunió amb els socis al novembre del 2019 i l’anunci de l’alcaldessa de gastar properament prop de 2,2 milions d’euros per les obres del projecte escenotècnic.

Les dades d'aquest gràfic es prenen exclusivament de les adjudicacions de les licitacions, del sobrecost i de les despeses pendents anunciades pel govern. En l’informe de la intervenció municipal s'indica que la xifra gastada més la compromesa a desembre del 2019 ascendia una mica més, a 5,7 milions, mentre en les dades recollides per elCugatenc se situa en 5,5 milions.

Això és així perquè a l’informe de la intervenció es recullen algunes xifres que no depenien de concurs públic, hi ha alguna petita alteració per les execucions i perquè figura una licitació que no està registrada a la Plataforma de Contractació. És el cas de poc més de 10.000 euros en un lot per al subministrament de material mobiliari que es va explicar a la reunió de novembre del 2019 (i així consta a la notícia d’elCugatenc d’aquella trobada) però que aquest diari no ha sabut trobar ni al Registre de Contractes ni a la Plataforma de Contractació Pública.

Notícies relacionades