Paco Baena: “Volem que Sant Cugat sigui la ciutat del còmicˮ

Fotos: Jordi Pascual

Sant Cugat ha estrenat un nou equipament cultural. El Museu del Còmic, iniciativa privada impulsada per una fundació, ja és una realitat com a primer museu de l’Estat dedicat a les historietes i els tebeos. L’obertura arriba després de més d’una dècada d’aturada de la iniciativa de la Generalitat per fer un museu d’aquestes característiques a Badalona. Ubicat a l’antiga seu de l’Ateneu, a la plaça Pep Ventura, el Museu del Còmic conté una exposició fixa a mode de repàs de la història del còmic i també acollirà exposicions temporals, la primera de les quals es dedicarà a Paco Ibáñez.

El nou espai cultural arriba de la mà dels col·leccionistes i experts José Luis Villanueva, propietari de l’immoble i d’una part del fons del museu, i Paco Baena, reconegut teòric del còmic i propietari de bona part dels còmics i originals exposats. Encara que si la iniciativa pública de Badalona hagués ressorgit el Museu del Còmic de Sant Cugat mai hauria estat una realitat, la seva obertura a la nostra ciutat no és casual ja que el municipi és un gran exponent d’aquest art amb referents com el Grupo de la Floresta.

Per què un Museu del Còmic privat havent la proposta, tot i que aturada des de fa anys, d’un museu públic?

– És una iniciativa per amor al arte. L’amistat entre José Luis Villanueva i jo mateix ens va portar a compartir converses i molts anys de col·leccionisme. Teníem el somni de fer un museu fins que José Luis em va dir que aquest edifici havia quedat buit i teníem l’oportunitat de fer el museu. Som amants del mitjà i sembla que el museu de Badalona va per a llarg o per a etern perquè el projecte està fet des de fa més de 12 anys.

Hem decidit fer un museu molt complet. Comença en el 1865, quan datem l’aparició del primer tebeo (En caricatura), és a dir, una publicació amb més d’un 50% de vinyetes a les seves pàgines. Acaba als anys 2000. És un museu cronològic que permet veure l’evolució de la societat, amb un valor antropològic important. Considerem que no hi ha carències tot i que hem hagut de fer una selecció perquè la producció a Catalunya i a Espanya ha estat altíssima.

El somni esdevé realitat. Com?

– A nivell privat. Hem creat una fundació i hem posat l’edifici a la seva disposició. Els fons són també privats. Hem ajuntat les nostres col·leccions, que en un principi van néixer com a productes de la infància però que després han anat creixent i han estat motiu d’estudi i anàlisi. Hem rescatat de l’oblit moltes edicions i originals.

Estem a punt de tancar un acord amb l’Ajuntament de Sant Cugat però també necessitarem el suport d’empreses i altres iniciatives privades. L’administració reconeixerà la nostra tasca i ens donarà un petit suport econòmic que agraïm. També ens ajudarà amb algunes activitats perquè volem que Sant Cugat sigui la ciutat del còmic. Hem de veure com ens afecta el canvi de govern però com el que plantegem és bo per a la ciutat, l’Ajuntament entrant segur que ens ajudarà.

Què vol dir ser la ciutat del còmic?

– Aquest és el primer museu que es fa a nivell de l’Estat tret d’alguna iniciativa privada que no contempla tota la evolució històrica. Amb això Sant Cugat es pot convertir en la ciutat del còmic. Podrem fer exposicions itinerants, parades en mercadets...

Sant Cugat, sobretot de la mà de la Floresta, ja va ser un exponent del còmic.

– Exactament, aquest és un altre dels valors; ja tenim una història amb Selecciones ilustradas i El grupo de la Floresta. Hi va haver i encara hi ha molt bons dibuixants. L’any 44 a Sant Cugat es va fer una col·lecció, segurament de les més boniques de la història del tebeo, anomenada Grandes historias para la juventud. L’editor Álvaro Pérez, del qual no hem trobat rastre, va decidir que, en un moment en què tota la producció era a Barcelona, Madrid i València, podia fer una edició a Sant Cugat. Cap altre poble a tota Catalunya va fer una cosa així. Hem d’aprofitar la corrent per impulsar la ciutat però el primer objectiu és tenir un museu a disposició de tot el món.

L’exposició ve de les vostres col·leccions privades. Teniu previst fer ampliacions o canvis?

 

– Els canvis vindran amb les exposicions itinerants. A més, tenim un fons que quintuplica el que hi ha al museu. Això ens permetrà fer petits canvis periòdics per al gran aficionat que pretengui venir al museu dues o tres vegades a l’any. Considerem que el més significatiu, amb les principals capçaleres, ja hi és.

Un dels valors del museu és que hem intentat que les publicacions vagin acompanyades del seu original, és a dir, tenir l’edició impresa de l’època amb el dibuix original. Això significa que posem en valor el còmic però, alhora, rescatem obres originals, que tenen molta importància al museu. A partir dels anys 70, potser més coneguda pels superherois, tenim més representació i segurament la podrem ampliar més.

Què permet aquesta concreció cronològica amb originals i publicacions?

– Doncs, per exemple, es veu clarament com a partir del 1910 s’entén que el dibuix no només pot ser realista, satíric i crític sinó que també pot ser atractiu per als infants. Apareixen nous autors. Als anys 20 les nenes comencen a ser protagonistes i justament al 1920 apareix el primer còmic dirigit directament a elles, fet per Joaquín Buigas, que posteriorment faria TBO. En aquestes dècades hi ha una eclosió de publicacions dirigides a nens i nenes fins arribar a Pocholo, que és la gran renovadora de la historieta, amb més realisme tot i que l’humor continua sent central. A Pocholo com a Chicos hi van participar grans autors.

Per què ha costat tant tenir una iniciativa així?

– S’ha de tenir molt valor per posar un edifici i unes col·leccions a disposició d’un projecte que no se sap com com avançar. Som conscients que si no aconseguim patrocinis i altres suports, aquesta experiència pot ser molt difícil. L’entrada és de pagament perquè és el que ens ha de permetre tenir com a mínim un parell de persones treballant al museu, que també vol ser un centre de recuperació i catalogació d’obres. Per tant, per què ara? Per gosadia.

Fins ara el còmic ha passat desapercebut?

– Per a l’oficialitat sí. La prova és el museu que mai s’ha fet a Badalona. És possible que no se li hagi donat la importància que té o que algú hagi considerat que el còmic és un art menor, que en alguns casos ho és perquè hi ha autors que es van apropar al mitjà per subsistir. Però també hi ha moltes obres d’art. Cada vegada hi ha més museus que ho reconeixen i compren obra, amb l’IVAM, el MNAC, el Reina Sofía... Són conscients que això és art. Sembla que aquesta consciència no s’ha traslladat fora dels museus, especialment a les institucions.

Segurament és desconeixement perquè no és fàcil saber tot el que s’ha fet en aquest camp. La majoria d’aquestes historietes van desaparèixer. És molt difícil localitzar exemplars anteriors a la Guerra Civil, tot i que nosaltres en tenim publicacions úniques. Ens encantaria que existís un centre de més envergadura que pogués aportar més que nosaltres però fins el moment no s’ha fet i ho hem hagut de fer nosaltres.

Ibáñez serà el primer protagonista de les exposicions temporals. Per què?

– Representa el major creador dels darrers anys i el més internacional. Els seus personatges segueixen sent referents per a molts lectors de còmic. En un toc més egoista, una exposició d’Ibáñez ens pot donar un plus de notorietat, fent que més gent passi pel museu per conèixer-nos.

Com ha estat l’arrencada?

– No teníem cap expectativa així que no sabria dir-ho tot i que estem contents. Ara obrim cada tarda i dissabte també de matí, excepte dilluns que tanquem. La majoria de gent ens felicita per la iniciativa. Ara tenim l’objectiu de dedicar els matins a visites guiades però hi estem treballant encara.

Notícies relacionades