Natura i foscor o la plasticitat de la mística i l’emoció

Foto: Clara Gassull

La Clara Gassull és una habitual de la Floresta perquè és allà, a l’estudi Leve, on hi treballa. És l’única relació –que no és poca– que manté amb la ciutat. Per això es podria dir que és poc santcugatenca i molt florestana ja que coneix de primera mà i a peu de plaça la realitat del barri. La millor opció per parlar de la seva exposició al primer festival fotogràfic de Sant Cugat, Lumínic, era trobar-se allà, a la plaça del Poble –per molt que oficialment li diguin Miquel Ros–. La primera constatació de la conversa és que qualsevol de les fotografies publicades en aquest diari dista molt de les que es poden veure a la seva exposició.

Variacions sobre la gravetat del lloc és un treball que ha realitzat conjuntament amb l’Israel Ariño, un company amb qui ha desenvolupat diversos projectes artístics. Ell, en una estada a la residència de creació Domaine de Kerguéhennec (Bretanya), va fer una aproximació fotogràfica al lloc. En un espai natural privilegiat, amb el bosc a tocar i escultures d’art contemporani ubicades per tot arreu al parc de sculptures, es va acompanyar de l’obscuritat de la nit per fer una sèrie amb què explorar el concepte de lloc i el seu vincle amb l’emoció. “Has passejat mai de nit i sense llanterna?”, pregunta la Clara, “tot es veu molt diferent”.

Efectivament, aquella mateixa plaça en què el sol acompanya la conversa sembla una altra totalment diferent quan es fa de nit, i més encara si un dia falla el corrent elèctric. Portat a la fotografia en blanc i negre, es guanya plasticitat i una mica de mística, que és la forma planera de dir el que expliquen perfectament a la descripció de l’exposició: “La nit apareix com a objecte de descobriment, misteri i plaer, com un espai jeroglífic que ens porta a imaginar alguna cosa més del que realment veiem. Ens endinsem en el terreny del mental, de l’imperceptible, de la descoberta”.

Però l’exposició del Lumínic va més enllà. L’obra de l’Israel a la Bretanya és La gravetat del lloc i la que es pot veure a la Casa de Cultura de Sant Cugat fins el proper 28 d’abril és una variació amb en què la Clara dialoga amb la primera proposta. La seva aportació barreja escultura i més fotografia. Però tot és lluny del fotoperiodisme. És el pas més enllà, la concepció de la fotografia per si sola com un element artístic, similar al pas de la pintura cap a formes més abstractes i surrealistes.

 

Algunes de les aportacions de la Clara tenen la complicada simplicitat d’un paper fotosensible i elements del bosc. És això una fotografia? Ho té tot per considerar-se així malgrat que al nostre imaginari més immediat el concepte de foto és una cosa molt llunyana a aquest tipus d’expressió artística. La vessant escultòrica incorpora, com la fotografia, elements del bosc, connectant novament amb la relació amb la natura que apareix des dels principis d’aquesta proposta que està en evolució constant.

Per tant, sí, Variacions sobre la gravetat del lloc és una exposició tan volgudament sensorial que resulta molt difícil d’explicar –no sé quants “sembla complicat però s’ha de veure” o similars m’ha dit la Clara mentre l’entrevistava per escriure aquest article–. És l’excusa per apartar-se de la societat de la imatge amb noves imatges, les que no serveixen per mostrar hiperrealísticament o manipulada la realitat que ens envolta sinó per reflexionar-nos i pensar-nos des dels nostres espais més íntims.

L’exposició s’inaugura aquest dissabte (23 de març) a les set de la tarda a la Casa de Cultura –“és una sala tan gran que al principi no sabíem ben bé com distribuir-ho”, reconeix mig en broma– i que està precedida d’un taller artístic que començarà a les 10 al mateix lloc. Lumínic és un festival nascut de la junció de diverses propostes de fer un festival fotogràfic, explica la Clara, i que s’ha convertit finalment en l’arribada de la fotografia a diversos espais oberts i tancats de la ciutat: el barri del Monestir, la Casa de Cultura, el Monestir, l’Abacus, el Museu de Cal Gerrer, el Celler Modernista, el Teatre-Auditori, el Centre d’Art Maristany, l’Ateneu i l’Arxiu Nacional. Incorpora 11 exposicions, 14 artistes i un programa de 16 activitats.

Notícies relacionades