Marcènia Baqués: “Aquest any hem tingut més participació a la Biennal d’Escultura, quasi una quarentena d’artistes”

Fotos: Jordi Pascual i EMD de Valldoreix

L’art com a forma de viure. Sota aquest ethos es van agrupar un grup de veïnes i veïns de Valldoreix per formar Amicart, una associació que treballa desinteressadament per crear projectes artístics de tota mena que acostin l’art a la gent. Marcènia Baqués n’és la presidenta, i després de l’èxit de la primera Biennal d’Escultura, avui parla il·lusionada de la imminent segona edició de la mostra. En el marc del projecte Valldoreix dels Somnis, s’exhibirà entre el 20 d’octubre i el 20 de desembre en diferents espais de Valldoreix.

Queden uns quatre mesos perquè arranqui la segona Biennal d’Escultura de Valldoreix… Què podem esperar veure-hi?

– Una mica de tot. La idea d’aquesta mostra és que sigui transversal; hi ha tant artistes consolidats, amb currículums importants, com artistes que estan començant, que encara són estudiants de belles arts. El sentit de la mostra és donar a conèixer els projectes en què treballen els artistes contemporanis actualment. Pel que fa a les obres, tindrem des d’obres tradicionals fins a artistes que treballen de forma conceptual, amb tècniques més transgressores o fins i tot efímeres. Per exemple, fa dos anys vam tenir una bastida de construcció, que era un treball molt conceptual d’un noi que s’està graduant de belles arts. Ens va semblar força interessant la seva proposta.

PREMIS

En l’edició d’enguany es repartiran 3 premis: 2 de 5.000 euros (un pel missatge i un altre pels materials utilitzats), i un de 1.000 euros, atorgat per l’Ajuntament de Sant Cugat, que va destinat als Joves Emergents de menys de 30 anys.

Com valores la primera Biennal?

– Va ser una sorpresa. Teníem por que no hi haguessin artistes; vam arrancar sense saber què passaria. Necessitàvem una participació elevada perquè era una carta de presentació, i els recursos econòmics perquè tot plegat sortís. Teníem por, però va ser magnífic, va ser una sorpresa; va ser un èxit tant a nivell d’espectadors com de crítics. També van participar artistes de fora, de Mèxic, Sud-amèrica, Veneçuela, un italià...

Vam fer visites a escoles, a grups d’estudiants de la Massana, i amb escultors. Es van organitzar xerrades amb alguns dels artistes que hi van participar, i va estar molt bé.

Quines expectatives teniu de cara a la segona?

– Hem tingut molt més èxit de participació d’artistes, quasi una quarantena de participació, d’entre els quals vam triar una trentena d’artistes. Aquest any també tenim artistes internacionals: una xinesa, un italià, una llatinoamericana, un cubà, una alemanya, de tot arreu… Jo crec que cada vegada serà més internacional. Vam fer una mica de promoció als consolats i les ambaixades, i n’estem recollint els fruits.

Quan i com podrem visitar la biennal, aquest any?

– El dia de la inauguració, el 20 d’octubre, presentarem les escultures i dels artistes al Parc de Sant Cebrià. Un cop fet això anirem al Tennis Valldoreix, després al parc de la Serreta, i finalment a l’EMD. Tindrem uns fliers de la mostra amb els dies de visita guiada, la localització dels espais, de les escultures, etc. Aquest any vam fer-ho una mica més tard per separar-ho de la Festa Major de Valldoreix. L’últim dia, el 20 de desembre, es farà la clausura amb l’entrega de premis i diplomes.

Enguany heu pogut finançar el transport de les obres?

– Encara ho estem arreglant. És difícil en el cas dels artistes internacionals, és molt car transportar obres, especialment escultures, i sobretot d’un país com els llatinoamericans. En la biennal passada van ser els artistes els qui es van pagar el transport. De fet, l’artista mexicana que va guanyar s’ho va pagar tot. Nosaltres oferim un transport pels artistes que són d’aquí de Catalunya. Actualment estem parlant amb una empresa de transports per a veure si hi participen com sponsors. Però crec que tot sortirà, i si no podem, els artistes estan disposats a portar la seva obra.

En aquesta segona edició, la biennal sortirà de Valldoreix?

– Estem en converses amb l’Ajuntament sobre la possibilitat de portar un grupet d’escultures, entre tres i cinc, a un espai al centre de Sant Cugat. Encara no s’ha decidit on aniran, però aquesta és la projecció; volem que la resta del poble també participi de la mostra d’escultures. Hem de parlar amb els tècnics i veure el lloc més adient per portar-les, però si no hi ha cap situació en contra, la idea és aquesta. Volem remarcar la importància de donar art a qualsevol espai. Reivindicar un art no de caire monumental, sinó com una proposta, com una mostra. Ens agradaria fer un recorregut escultòric al voltant de Sant Cugat. Tenim molts espais que podrien convertir-se en recorreguts formals escultòrics, i això podria atraure a gent de fora que vingués a visitar els parcs escultòrics de Sant Cugat.

Com percep la gent l’art contemporani, segons el teu punt de vista? Han tingut una bona acollida, les obres?

– L’art contemporani costa d’arribar. La gent a qui no li agrada no en vol saber res. Això passa sempre i a tot arreu. La idea és que la gent s’apropi una mica a l’art; tenir-ne a prop és important, perquè crec que la gent s’acostuma a veure l’art, i a veure coses. Reflexionar sobre què vol dir una bastida de construcció com una obra, per exemple. Per què, quin és el concepte, per què posa una bastida com a art contemporani, què es vol dir amb això? Tot plegat provoca reflexió. No la bastida en sí, sinó la proposta. Des d’Amicart estem interessats en què la gent comprengui una mica, fer pedagogia amb això. Creiem que és important, molta gent desconeix completament què és l’art contemporani, i se n’allunya molt. L’art és la millor medicina del món, el necessitem al costat sempre.

– …I per això vau decidir organitzar la Biennal

– Aquesta és una possibilitat perquè la gent estigui més a prop, sense anar als museus o a les galeries. Crec que Valldoreix és el lloc idoni, perquè té molts espais verds, és un poble que no té gaire “històries” a part del Castell de Canals; i falten punts culturals per fer poble, crec que és interessant doncs fer un projecte d’aquest tipus. I treballar l’art com una mostra de dos mesos, i que la gent participi, i vingui de tot arreu… Jo penso que a mesura que passin les biennals, cada vegada tindrem més coses importants. No importants perquè siguin artistes importants, sinó que siguin propostes interessants; crec que aquest és l’objectiu dels que estem treballant en això.

JURAT

El jurat d’aquesta segona biennal està format per set membres: Josep Roy, professor de la Universitat de Barcelona i doctor en Belles Arts; Àngels Soler, directora del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) i historiadora de l’art; Imma Pueyo, historiadora i crítica d’art de Sant Cugat; Tom Maddock, col·leccionista i marxant d’art, Tom Carr, professor de la Massana; i Pep Codó, escultor santcugatenc.

Teniu alguna meta de cara a les pròximes biennals?

– Tenim molts objectius. A nivell econòmic, encara estem treballant amb patrocinadors. De moment tenim l’ajuda que ens proporciona l’EMD; tenim el premi per als joves emergents, que ens el proporciona Sant Cugat; i tenim el Tennis, que col·labora econòmicament i en part ens dóna l’espai, que és força visitat per la gent que ve d’arreu per jugar a tennis o fer tornejos. Tot i que encara hi ha algunes limitacions econòmiques, tenim molt d’interès en desenvolupar projectes entorn de la biennal. Volem donar-li un aire més important, però això serà de mica en mica.

Notícies relacionades