Publicitat

Luís Beceiro: “S’ha despertat alguna cosa en mi que fa que estigui més relaxat a l’hora de tocar”

Fotos: Clara Ontañón i Luís Becerio

Luís Beceiro és un santcugatenc de 17 anys que estudia el batxillerat a la Deutsche Schule Barcelona, ja que la seva mare és d’Alemanya. Des de petit ha estat rebent classes de piano amb el professor i músic Jose Porto. Després de vuit anys participant-hi, ha estat un dels guanyadors de la 57ena edició del concurs de joves talents musicals Jugend Musiziert 2020 (traduït al català “Els joves fan música”) amb invitació especial al WESPE ( Wochenende der Sonderpreise, traduït al català “Cap de setmana de premis especials”) on ha rebut el guardó a la millor interpretació. Beceiro ha participat en la categoria de música clàssica-moderna, amb dues peces del compositor rus Serguei Prokófiev.

El Jugend Musiziert és un concurs que se celebra cada any i és per a nens i joves músics alemanys o de les escoles alemanyes d’arreu d’Europa. S’inicia al gener amb una primera fase a les escoles. Els millor puntuats accedeixen a la segona, que va per territoris i, a la tercera fase, al juny, els últims finalistes van a Alemanya.

D’aquests, els millors són convidats a participar en el WESPE, on els guanyadors millor puntuats a més d’un diploma, reben una dotació econòmica. Luís Beceiro va rebre 300 euros de la mà de la Fundació Berthold Hummel.

– Has participat en el Jugend Musiziert molts anys consecutius.

– Sí, i en diferents formats. La primera vegada va ser amb 9 anys amb una peça a dues mans amb el meu germà gran. És molt interessant perquè a cada edició els organitzadors proposen proves diferents per als instruments que hi participen, per exemple, el piano enguany ha estat un instrument solista, l’any passat els pianistes havien de tocar en duet amb un instrument de vent i jo vaig participar amb el clarinetista Ionas Mercader, que també viu a Sant Cugat. Altres vegades he tocat en conjunts musicals, etc. El que també m'agrada del concurs és que hi ha molt bon ambient i un gran intercanvi entre els músics que hi concursen. 

– Creus que aquest guardó et pot projectar professionalment?

– Pot obrir-me moltes portes, tot i que encara no tinc gaire clar què estudiar. El que sí que sé del cert és que em dedicaré a les arts. Haver guanyat el premi m’ha motivat a seguir la carrera de piano però també dubto entre la música i el teatre musical. Sempre m’ha agradat el piano, i hi tinc facilitat, però mai m’havia imaginat poder viure només dels concerts.

– Així que el teatre musical...

– Ja he actuat fet alguna vegada en un musical on el meu personatge cantava. Tot i que fa molt temps que faig concerts de piano mai m’hi havia sentit còmode, i en canvi, al teatre sempre m’he trobat a gust. Però des de finals d’estiu, i durant l’actuació del WESPE es va despertar alguna cosa amb mi que fa que estigués més relaxat a l’hora de tocar. Fins i tot el jurat m’ho va dir.

– Quines peces de Prokófiev vas tocar?

– Una molt virtuosa: la Toccata en Re menor op.11, que és la que toco per lluir-me, ja que tècnicament és difícil. L’altra del mateix compositor, Romeu se separa de Julieta de les Deu peces de Romeu i Julieta (10) op.75, que és més lenta i sensible. Durant el concert del WESPE vaig aconseguir concentrar-me molt en la música i fins i tot el jurat em va dir que s’havia emocionat. Penso que la combinació entre les dues peces, tan diferents entre elles, va ser el component necessari per aconseguir una bona puntuació i convèncer al jurat. I no va ser una fórmula intencionada, simplement vaig escollir les obres per poder complir amb els requisits que demana l’organització del certamen, que cada interpretació ha de tenir una durada d’entre 10 i 20 minuts.

– I en les altres fases quines peces has tocat?

– El Jugend Musizier et demana que interpretis peces de diferents èpoques i estils. A més de la Toccata de Prokófiev, he tocat també peces de Bach i Debussy. Crec que toco bé les obres de l’impressionisme perquè són més sensibles i expressives.

– Com ha afectat la crisi sanitària al concurs?

– No es va celebrar la tercera fase i de la segona els escollits participàvem directament al WESPE. Tres setmanes abans del concert, em van avisar que estava seleccionat i em van comunicar que havia de canviar el programa. Però també gràcies a això vaig afegir la peça de Romeu i Julieta i he acabat sent un dels guanyadors del concurs perquè, com he dit abans, he demostrat tenir dues cares com a intèrpret, una tècnica i l’altra expressiva. Mai ningú ni d’Espanya ni de Portugal havia estat un dels guanyadors d’un premi WESPE. Jo tampoc havia pensat que el guanyaria.

– En comparació amb les altres vegades que has concursat, què creus que has fet millor?

– Els altres anys era massa jove per tocar peces tan complicades. Inclús el jurat ho deia. Estava nerviós i cometia alguns errors. Però aquesta vegada, quan em vaig asseure al piano em vaig notar tranquil i ho vaig deixar anar tot.  

– Acostumes a posar-te nerviós durant les actuacions?

– Sí, sobretot quan tocava piano en solitari. En canvi, en els conjunts musicals em trobava més seré perquè el piano no és el protagonista i l’objectiu és la coordinació amb el grup. Fins aquí sempre és on obtenia millor puntuació.

– Com neix aquesta afició tan intensa cap al piano?

– El meu germà i jo vam començar de petits amb una professora i al cap de poc, quan jo tenia 7 anys, els meus pares van contactar amb Jose Porto, un pianista de fama internacional que també exerceix de professor particular. És un professor molt estricte, demana molt, és motivador, aconsegueix que els seus alumnes arribin ràpidament a un nivell alt. Ensenya obres brillants i exigents. Mirant enrere, potser em proposava estudiar peces massa difícils per a l'edat que jo tenia. No podia tocar a la perfecció perquè em faltava maduresa.

– Quina rutina tens per estudiar?

 Intento dedicar-hi una hora cada dia, encara que a vegades no aconsegueixo fer-ho, llavors ho compenso durant el cap de setmana. 

– Et costa compaginar-ho amb la feina de l’institut?

 Aquest any ho tinc més complicat per l’horari i el nivell d’exigència del batxillerat. Soc ambiciós amb els estudis i m’agrada treure bones notes.

– Què és el que més t’agrada tocar al piano?

– Les obres modernes dels músics russos de principis del segle XX, Prokófiev, Xostakóvitx, que tècnicament són molt ambicioses però alhora molt interessants en l’harmonia. També el romanticisme, amb Debussy, Litz, Rakhmàninov, perquè em sembla apassionant. La meva peça preferida és la Toccata de Prokófiev en Re menor op.11, amb la que em vaig presentar al concurs, per l’esforç que suposa aprendre-la.

Notícies relacionades