Les dones, invisibilitzades als escenaris: no superen el 35% de presència als principals actes culturals de la ciutat

Foto: Ajuntament. Gràfics: Adventícies

De mitjana, les dones representen poc més d’un 25% de les persones que pugen als escenaris dels principals esdeveniments culturals de la ciutat. La presència artística està clarament copada per homes en espais com la Festa Major, el Teatre-Auditori, la programació De prop i el festival infantil Petits Camaleons. Amb aquesta denúncia pública va sorgir al maig l’assemblea de dones artistes de Sant Cugat, Adventícies. Mig any després, la paritat segueix lluny.

En el seu primer comunicat, l’assemblea va explicar que el festival Petits Camaleons (2019) era la proposta cultural més desigual amb una proporció 90% (homes) - 10% (dones), una xifra que van matisar posteriorment ja que la programació invisibilitzava les dones que acompanyen cantants i cantautors masculins. El balanç final és que sobre els escenaris del festival infantil hi van passar 107 homes i 16 dones amb una programació que tenia un 75% dels grups formats només per homes, un 15,6% per dones i un 9,4% per homes i dones.

Malgrat el matís, segons el càlcul d’Adventícies, els Petits Camaleons segueixen sent la proposta cultural menys paritària, seguida de la programació de De prop del tercer trimestre del curs 2018-19 amb una proporció 81%-19%. Petits Camaleons és un festival de música pensat per a infants d’entre 0 i 14 anys organitzat per la productora del periodista musical d'Albert Puig, No Sonores; l’Ajuntament de Sant Cugat i el Teatre-Auditori.

Però la manca de paritat és sistèmica i també afecta al principal equipament cultural de Sant Cugat. El Teatre-Auditori, en la programació 2018-19, va tenir un 31% de dones davant del 69% d’homes –sense comptar la música clàssica–, una desigualtat que només es redueix en el percentatge d’actrius (41%) i actors (59%). Als espectacles del teatre, la dramatúrgia i la direcció són clarament masculines amb només un 10% de dones. En els espectacles de música les dones representen el 15%.

Adventícies denuncia la manca de paritat i també apunta als “càrrecs de confiança, gestions que no surten a concurs públic i males praxis cap a les i els treballadors d’aquesta institució públicaˮ, una mala praxi en la gestió que ja va deixar entreveure l’informe de la intervenció municipal portat a la Fiscalia pel grup de Ciutadans i novament amb una peça periodística publicada a finals d’octubre per El Triangle. La desigualtat de gènere comença per la plantilla de treballadors –funcionaris i personal laboral–, segons recull el compte general del 2018, amb 21 homes i 13 dones a l’any 2018.

 

Una de les anàlisis més completes realitzades per l’assemblea de dones artistes és sobre la Festa Major, que ha fet una petita aproximació cap a la paritat entre el 2018 i el 2019 passant d’un 29% de dones sobre els escenaris a un 35,2%. Però l’aproximació és fictícia ja que si no es compta l’espectacle que les mateixes Adventícies van fer a la Festa Major Alternativa (FMA), la Festa Major d’enguany hagués estat més desigual que la del 2018 amb un 26,7% de dones a sobre dels escenaris.

La seva anàlisi dibuixa dues realitats. D’una banda, la dels rols, amb les dones sent majoritàries en els espectacles de dansa i música i dansa (més d’un 75% en tots dos casos) i sent clarament minoria (menys del 25%) en els de música. D’altra, la dels espais de la Festa Major amb la FMA i la caseta del CPA com a espais amb més presència de dones (un 71% i un 62% respectivament) i el Xiringuit-U, la plaça de la Dansa i la Cúpula del Tro com els més desiguals (amb un 6,3%, 9,1% i 9,5% de dones respectivament). L’Espai Arreu, l’Espai Arrel i Food&Truck són els únics que sense arribar al 50% superen el 30% de presència femenina.

Les quotes com a estratègia

L’assemblea d’Adventícies explica, però, que la visibilització d’aquestes xifres és una estratègia ja que les quotes no hauries de ser una fi sinó el camí per avançar cap a la paritat. En aquest sentit, apunten a altres accions a realitzar com ara aconseguir que la programació sigui més paritària i per això cal buscar noves propostes i contractar-les. També proposen la solidaritat artística, és a dir, que quan un grup acudeixi a un festival molt masculinitzat pugui fer un pas enrere per deixar pas a les dones en cas de ser eminentment masculí o que ho denunciï públicament en cas de ser femení.

Això, però, només fa referència a la presència de dones, obviant un altre dels reptes: quina representació hi fan. En molts casos la presència de dones a l’escenari reprodueix estereotips sexistes i per evitar-ho, proposa el col·lectiu, cal formació. Des de la perspectiva d’aquells espectacles que depenen totalment o parcial de l’Ajuntament insten a què l’àrea d’Igualtat sigui transversal i, per tant, pugui incidir en els espectacles culturals.

“Ara per ara l’objectiu és sensibilitzar i visibilitzar ja que quan taques la presència masculina als cartells, te n’adones que quasi no hi ha cartell i, per tant, s’evidencia que la tasca de partitat no es fa de manera activa a Sant Cugatˮ, expliquen, “de moment no tenim resposta dels responsables artístics i, de fet, quan vam publicar les dades del Teatre-Auditori se’ns va dir que a la presentació de la temporada següent ens respondrien però no ho han fetˮ.

Per tal d’aconseguir incidència pública i política i evitar que els possibles canvis no siguin només un rentat de cara, Adventícies fa una crida per sumar noves dones al col·lectiu: “Més enllà de l’espectacle de Festa Major, durant l’any fem una feina dura i volem arribar a gent de totes les edats i persones amb altres opressions relacionades amb el gènereˮ.

Notícies relacionades