Laura Borràs: "El més important dels festivals és que tinguin un impacte allà on es facin"

Foto: Patricia Cirera

Xerrem amb la Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes amb motiu del Festival de Poesia que es celebrarà a Sant Cugat del 18 al 25 d’octubre. Aquest any es fa homenatge als i les 228 poetes que fins ara han participat al festival. També aquest any és especial perquè el festival celebra la seva 15ª edició.

¿Quines seran les novetats del festival aquest any?

La principal és que fem 15 anys, commemorant un gènere com és la poesia i que passa en una ciutat com és Sant Cugat. Crec que arribar a qualsevol efemèride ja és important, però quan estem parlant de poesia encara és més important. Hem volgut celebrar-ho fent un homenatge al propi festival, a tots els poetes que han passat, als poetes d’honor; i també al mateix temps obrint-nos a altres possibilitats amb novetats que no havien format part mai del festival com per exemple una competició d’slam poètic, que encara no havia tingut un espai i en canvi és una nova forma de creació poètica en viu, una forma molt performativa amb que molts joves se senten molt involucrats i hem pensat que seria bonic d’incorporar.

Aquest slam és un incentiu pera què la gent hi participi?

Perquè la gent pugui veure maneres de fer poesia molt diverses. Igual que combinem la tradició i aprofitem grans noms de la poesia internacional - en aquest sentit farem una celebració de Shekspeare, una celebració de T. S. Eliot, en aquest cas també és per nens, és amb narrativa. És una activitat literària molt interessant que ha fet Roald Dahl - Per tant, triem grans noms de fora, també alhora portem a grans noms de la nostre poesia. Alguns que han estat poetes d’honor com Joan Margarit, Felip Formosa o Màrius Sampere estableixen un diàleg amb els poetes més joves que ells han triat per poder parlar de la seva poesia. Alhora fem un homenatge pòstum als dos poetes que ens han deixat aquest últim any que també van ser poetes d’honor del festival com Francesc Garriga i Montserrat Abelló. Fem una “garrigada” en una sessió una mica golfa que els seus deixebles han preparat, i cloem amb un “Manhattan” poètic perquè la Montserrat Abelló es prenia un còctel “Manhattan” cada migdia, llavors nosaltres prendrem un “Manhattan” a la seva salut i ho celebrarem amb poesia. És combinar el nostre patrimoni amb la força de les noves generacions i amb aquest contrapunt innovador de l’slam.

Tampoc faltarà “La nit de la poesia”.

Efectivament, la nit és com el punt culminant, és el lloc on intentem donar la màxima visibilitat a tota la força creativa del domini lingüístic, per tant, hi participen poetes de tots els àmbits de la literatura catalana. A més a més, enguany, hem fet aquest model que l’hem tret a concurs i ha estat una pluja de propostes que ens han arribat, seleccionades per l’Àngels Gregori que dirigirà aquesta nit de poesia, que a més a més, porta associada el “carmalet” molt especial de celebració dels 15 anys que oferirà Maria del Mar Bonet, que és una cantautora que ha musicat i ha cantat cantants i poetes catalans acompanyada del guitarrista valencià Borja Penalba. Serà com la cirereta que tancarà aquesta nit de la poesia.

Per tant hi ha una combinació entre música i poesia.

Al de la nit ja hi serà, però crec que és un fenomen molt interessant que s’està produint i ens va semblar que era interessant reflectir-ho a la programació. Hem tingut representants, Maria del Mar mateix n’és un, de la nova cançó catalana que havia “begut” molt de les fonts poètiques de la nostre tradició. Després, hi ha molts grups de rock català, etcètera; i els nous grups han fet moltes lletres noves i han apostat per les seves pròpies creacions. Però en canvi s’està produint un fenomen també dels últims temps que les hem volgut recollir i hem convidat a diversos cantautors joves que estan acostant-se a poetes, i que els han musicat. Per exemple, incorporem també de tot el domini lingüístic, Meritxell Gené, una cantautora de Lleida que ha musicat els seus poetes. Guiem Soldevila és de Menorca i fonamentalment ha musicat Ponç Pons. Montse Castellar és de les Terres de l’Ebre i ha musicat Jesús Moncada, Zoraida Burgos, Gerard Vergés i també altres poetes, però sobre tot aquests escriptors de les Terres de l’Ebre. Borja Penalba i Francesc Anyó han musicat Estellés. Aquesta suma, aquesta creativitat musical...La Mirna Vilasís ha musicat la Montserrat Abelló, igual que l’any passat Xavier Múrcia va musicat Vinyoli - el vam portar l’any passat al festival sent com era l’any passat l’any Vinyoli - De vegades la música és un vehicle que ajuda a difondre més i millor la poesia, doncs aquest any hem omplert de molta música poètica el festival.

Hi ha poesia que es canta, i hi ha cantants que per la seva manera de cantar ho fan de manera molt poètica.

Sí, clar, el cor d’una cançó és aquesta combinació de la lletra i la música. Hi ha vegades que es poden fer lletres pròpies i els cantautors són autors de les seves cançons i autors dels seus textos, però hi ha cantautors que el que han fet és musicar les lletres d’algú altre. Musicar les lletres, en aquest els poemes, de diversos noms de la poesia catalana. Això és el que farem en aquest festival, donar entrada també a tantes veus de la poesia catalana a partir de les veus musicals que tenim en el nostre país.

Què tenen en comú la música i la poesia?

La poesia, l’origen, és l’oralitat, és música també. És una forma de música, una cançó de paraules en el fons. Hi ha una definició d’un poeta que es diu Auden, que diu que la poesia és un “memorable speech”. “Speech” és discurs, que vol dir acte de parla, però quan diu “memorable” es pot traduir com a memorable, és a dir, que és digne de ser recordat. Però també es podria traduir com a memoritzable, que és fàcil o que és apte per ser recordat. Les primeres creacions literàries són justament amb ritme i amb rima, perquè ajuden a recordar millor. Moltes anaven també acompanyades de música. Per tant, estem fent si de cas un retorn als orígens, la poesia en essència és una de les formes també de la música, del ritme, de la rima, això és el que la fa més fàcilment memoritzable que la prosa, per exemple.

És diferent el lector de novel·la que el de poesia?

Hi ha molts prejudicis respecte a la poesia. Tothom diu que és el gènere - que no és pot dir menor perquè és un dels gèneres principals - però sí menor en el sentit que està minoritzat, hi ha menys lectors de poesia. Diria que potser hi ha molta gent que no llegeix poesia, però en canvi cada vegada hi ha més recitals poètics, cada vegada hi ha més festivals de poesia, per tant, cada vegada hi ha més gent que es desplaça a llocs on la gent viu poesia. Potser hi ha poesia que no està feta per ser llegida. Si pensem en el trobadors, no llegien els seus textos, els cantaven. Estaven vinculant justament lletra i música. Al lector de novel·la li interessa un gènere determinat, com al lector de contes de vegades no els hi agrada la novel·la, i en realitat són dues formes narratives, una és llarga i l’altra és breu, però estem parlant de formes narratives. El lector de poesia, de vegades prefereix assistir a recitals, sentir la poesia, viure-la d’altra manera en lloc de només llegir-la. Són opcions i  com més n’hi hagi millor. Tant de bo els que vagin als recitals després tinguin ganes de comprar i llegir els llibres de poesia.

Al festival quin paper hi tenen els poetes locals de la ciutat?

Sant Cugat sempre ha tingut molts i bons poetes; i sempre hem intentat que lògicament estiguin involucrats en el festival. Tant des d’un punt de vista de la creació, que hi participin, com també de la reflexió, que facin conferències, etcètera. Marta Pessarrodona sempre ha tingut un paper important en el festival, Lluis Calvo exactament igual, Sam Abrams...aprofitar els talents locals naturalment. Josep Maria Jaumà…Tot de gent que aprofitant que viu a Sant Cugat, des de diverses perspectives que també sumin i que s’afegeixin al festival. Això s’ha donat amb la Maria Antònia Massanet, etcètera. Intentem que els valors locals, jugant a casa, tinguin un espai al festival nacional.

Quin creus que és l’èxit d’aquest festival?

La suma de col·laboracions, d’una banda, l’esforç que fa l’ajuntament per mantenir aquest festival. També a tots els equipaments, la gent del Gran Teatre del Liceu, tota la gent de les biblioteques, de tots els equipaments de la ciutat, les llibreries, les places...Tot allà on portem la poesia, juntament amb la Institució de Lletres Catalanes. Treballar en col·laboració suma i es rebel·la com a una formula que ens ajuda a fer millor la nostra feina. Nosaltres podem treballar, a vegades, en un àmbit de coneixement que forçosament pot ser que sigui més ampli perquè el nostre marc d’actuació és més general, però en canvi treballar amb la gent que sobre el terreny coneix perfectament els equipaments públics i sap com podem casar una cosa amb l’altra, crec que és una formula d’èxit que estaria molt bé poder exportar a molts altres ajuntaments acompanyant-los en les seves programacions culturals. En el cas de Sant Cugat, és un plaer poder treballar sempre amb la gent que organitza el festival perquè s’hi deixen la pell, igual que ho intentem fer nosaltres. Crec que aquesta és una de les formules de l’èxit, que acabem esquitxant de poesia tots els carrers de Sant Cugat. Intentarem també portar molta altra gent que no sigui de Sant Cugat perquè el festival nacional també es pot fer en un lloc que no sigui la capital. Ho fem a Sant Cugat que té una llarga tradició poètica.

Hi ha pocs festivals de poesia encara?

Quan hi ha un equip de persones que tenen la convicció, l’anim i la voluntat de treballar en una direcció per portar en el seu àmbit d’actuació, sigui el que sigui a nivell local la seva feina o la seva passió, és bó que això pugui passar, perquè voldrà dir que la poesia arribarà a llocs on abans no hi era. Hi ha festivals que la missió que tenen, és justament incorporar, dins d’una programació molt local, un gènere com la poesia que altrament no els tindria. Per tant, aquests ja fan la seva funció. La qüestió és que els que es facin, tinguin un impacte en el lloc on passin, i per tant més gent pugui acostar-se a la poesia. Crec que això s’està aconseguint amb tota la xarxa de festivals de poesia que hi ha a Catalunya. També en el marc del festival nacional, farem una trobada de programadors on tots els programadors de tot Catalunya tinguin un punt de trobada dins del festival, puguin comentar les seves preocupacions i enriquir-se del contacte dels uns amb els altres i treballar en alguns aspectes que ens preocupen a tots. També parlarem dels festivals, aleshores entrarem en el mapa de festivals en el festival nacional de poesia.

Notícies relacionades