L’Associació Gabriel Ferrater reivindica la necessitat de recopilar l’obra completa de l’autor

Foto: Jordi Pascual

L’entitat ciutadana de reconeixement i divulgació de l’obra de Gabriel Ferrater ha encetat un cicle de tres xerrades per reivindicar la figura de l’autor reusenc i santcugatencs des de totes les seves vessants. En una primera sessió, celebrada dimarts a la tarda a l’Ateneu en forma de tertúlia i amb l’especialista Marina Porras, han fet un repàs a la vessant assagista. En les properes dues trobades repassaran l’obra poètica i la vida, respectivament.

El primer tast al conjunt de l’obra ha servit, justament, per reivindicar la necessitat de recopilar tota la creació ferreteniana en una publicació, una tasca que resulta difícil no només perquè hi ha llibres que no s’han tornat a editar i costa trobar exemplars sinó perquè també, tal com ha explicat Porras, el marmessor de l’obra de Ferrater, Jordi Cornuella, no ha mostrat tots els textos que té sota la seva custòdia. Diversos assistents a la sessió, que ha ajuntat més d’una vintena de persones, han coincidit a dir que el marmessor hauria de centrar esforços en divulgar l’obra i facilitar-ne l’estudi.

Malgrat això, ni Porras ni cap dels seguidors més afins de Ferrater han sabut dir per què no s’ha publicat un recopilatori de l’obra ja publicada. Consideren que amb la subvenció d’algunes institucions i l’impuls de diverses editorials interessades es podria fer un bon recopilatori que serviria per apropar el poeta a la gent més jove. De fet, segons l’especialista, tot i la manca d’una obra completa hi ha molts poetes contemporanis que reivindiquen la influència del poeta santcugatenc i per això considera que és una llàstima que no es conegui també la seva percepció de la poesia més enllà de l’obra poètica que va publicar.

Pel que fa a la vessant assagística, que ha protagonitzat l’acte, s’ha reivindicat Ferrater com un autor capaç de determinar problemes culturals d’elements aparentment no tant problemàtics. És el cas, per exemple, de la seva reflexió sobre l’ús del català en la literatura i la poesia. Per què uns autors van apostar per la llengua pròpia mentre d’altres van optar pel castellà? Hi ha, segons el Ferrater assagista, una explicació que va més enllà de la nacional. Per a ell, la manca d’una tradició pròpia provoca que molts autors catalanoparlants hagin de buscar influències estrangeres en la literatura francesa. Ell mateix, diu Porras, té influències –al marge de les catalanes i castellanes– angleses, franceses i alemanyes.

Alhora, la manca d’una urbanitat potent a Barcelona, com sí tenien al segle passat grans capitals europees, provoca que el distanciament respecte al poder provoqui o un desconeixement o massa contacte. També considerava, segons l’anàlisi de l’especialista, que el debat nacional també provocava una confusió de les referències al conflicte social –fluix i clandestí en els anys de vida de Ferrater–, de vegades analitzat des del punt de vista de l’enfrontament de Catalunya amb la resta d’Espanya.

Per a Ferrater, reivindica Porras, només hi ha dues grans autories catalanes capaces de superar amb escreix la manca de tradició, Víctor Català i Joaquim Rovira. Totes dues tenen en comú tenir la ruralitat com a espai propi en un àmbit amb la llengua catalana ben consolidada mentre a la urbanitat barcelonina no es creava una literatura pròpia. Per a ell, diu l’especialista, l’obra literària de Carné i Foix era una mena de subproducte de la seva pròpia poesia. Fins a Josep Pla, deia, no hi va haver un gran prosista en català.

Amb aquest repàs, l’Associació Gabriel Ferrater ha volgut posar èmfasi en una part potser menys coneguda que la poètica. Però, justament, aquesta és una de les funcions de l’entitat, reivindicar Ferrater com un tot, i d’aquí la seva reivindicació de poder ajuntar l’obra completa més enllà dels actes i activitats que poden impulsar per apropar l’autor a la ciutadania.

Notícies relacionades