'La isla del padre', un premi Biblioteca Breu presentat a Sant Cugat

Fotografia: Jordi Pascual

Pocs cops la ciutat té possibilitat de gaudir de la presentació d'un llibre amb un guardó d'aquestes característiques i menys encara amb un autor amb una trajectòria plena de premis. La isla del padre és una mena d'autobiografia narrativa amb tocs d'aventura de Fernando Marías, un escriptor basc resident a Madrid des de la seva etapa d'estudiant universitari. La presentació es va fer ahir, 1 de juliol, a la tarda a les portes de la llibreria Alexandria amb música i algun refresc.

La psicòloga, escriptora i política santcugatenca Maria Dolors Renau va ser l'encarregada de presentar l'acte juntament amb l'autor del llibre que, tot i coincidir en persona per primer cop aqueixa mateixa tarda, diu conèixer perfectament gràcies a les explicacions del llibre. Gràcies a presentar l'acte diu haver llegit “un llibre esplèndid” i anima a tothom a comprar-lo.

Marías, per la seva banda, va explicar l'origen del llibre, quan el seu pare gairebé mor el 2009 amb 89 anys amb càncer d'estomac i després d'un atac. L'home va sobreviure quatre anys més però el seu fill va veure la necessitat d'escriure-hi. El moment més emotiu en la darrera etapa de vida del seu pare el va viure en el llit de mort d'aquest. L'1 de juny del 2013 el seu pare “va esperar l'arribada del fill des de Madrid” per morir poc més d'un dia després.

Abans, però, Marías va poder parlar amb el seu pare i confessar-li totes les coses que no li havia dit en 55 anys. “En aquest moment tornes a ser un nen i passes a agrair tot el que ha fet el teu pare per tu”. Després de la confessió el pare no va tenir forces per respondre-li. És per això que l'autor defineix el llibre com la recerca de l'última paraula del seu pare on es descriu la port mútua que es tenien inicialment i que gradualment van perdre gràcies, en part, a les excursions a un mont proper a Bilbao.

 

La isla de mi padre explica un seguit d'espais i de vivències. Bilbao és el centre de la història i el mont el nexe entre pare i fill. De fet, allà jau soterrat el text a dins d'un USB que Marías va deixar en memòria del seu pare, qui, malgrat ser ateu, diu sentit a prop a cada presentació del llibre. L'altre gran espai és la casa dels seus pares, que era abans de la seva àvia, on es va criar i va poder escriure l'obra just abans de vendre el pis després de la mort del seu pare.

Entre els elogis de Renau a aquesta obra destaca “la virtut de gran obra” per la facilitat de lectura i, sembla, d'escriptura. Reivindica els buits i plens de la part personal del llibre i així com la força de les imatges visuals. “Has escrit poesia algun cop? Doncs, hauries”.

Notícies relacionades