La Festa Major és cultura tradicional

Fotos: Jordi Pascual

Per qui atorga al dia de Sant Pere un caràcter religiós, la Festa Major d’enguany deu haver estat una satisfacció. Per a qui no, també. Deixada de banda la pluja i problemes derivats del dia anterior, la segona jornada de festa a Sant Cugat ha estat marcada per la cultura popular, per si quedava cap dubte que aquesta és l’element central de la festivitat. El seguici, l’ofrena davant de la casa de Vila i Trabal a la plaça Pere Sant i la missa major seguida del Paga-li Joan, tota una tarda –calorosa– en què les entitats de la Coordinadora d’Entremesos n’han estat protagonistes.

El sol llueix, per sort, i els regidors que van més ajustats de temps entren a l’Ajuntament. Les entitats ja són al voltant de l’Ajuntament. Són les danses tradicionals les més visibles perquè poden assajar mentrestant. El parc de la plaça de la Vila es fusiona amb la festa, que ja no són només desenes de persones a l’espera de l’inici del seguici sinó també molts nens i nenes que juguen i xafardegen entre les entitats. L’arrencada va uns minuts tard.

Els trabucaires marquen la sortida amb trets a l’aire, seguits dels Diables. No hi falta ningú perquè, a diferència del dia anterior, el temps ho permet: Gegants, Caparrots, Ball de cintes, Ball de panderos, Ball de cercolets, Ball de bastons, Castellers i la Corporació municipal –incompleta ja que no hi han acudit tots els regidors–. El seguici avança amb la normalitat que suposa no haver d’explicar res més en aquesta crònica; curiosos i amants de la cultura tradicional fent fotos i vídeos i molta gent tapant-se les orelles al pas dels trabucaires, res més.

I arriba el torn de l’ofrena a la plaça de Sant Pere i, amb ella, la reivindicació es cola, de nou, a la Festa Major. Un grup de persones es concentren al davant de la casa de Vila i Trabal amb una pancarta que demana el retorn i alliberament dels “presos i exiliats polítics”. Reparteixen vanos grocs amb el lema “llibertat” que es barregen amb els del Paga-li Joan. Hi ha reivindicació, sí, però sense intercedir en el desenvolupament dels fets. Els geganters poden ballar amb tranquil·litat i els castellers aixequen un pilar amb la indumentària de Geganters, Diables i Gausacs entre aplaudiments de la plaça.

Queda el tram final, el pas pel carrer Major que sempre deixen aquelles imatges de plenitud. Amb l’arribada a la plaça d’Octavià, torna a aparèixer la reivindicació en forma de pancartes. Les entitats es comencen a concentrar al davant de l’església del Monestir després de creuar el passadís creat pels Diables, que bromegen a cada entitat i, especialment, als Geganters: “Que passin de peu”, diuen en referència al Joan i la Marieta, que necessàriament han de ser gitats per entrar al Monestir i a l’església.

El mossèn Blai Blanquer oficia la seva darrera missa després de l’anunci de la seva jubilació amb la nau central del temple plena de gom a gom, amb els Gegants al davant i els caparrots al darrere. Els polítics dels partits d’esquerres decideixen, com cada any, no entrar a la missa major en senyal de protesta per estar inclosa al programa oficial i institucional de la Festa Major. La resta hi són, també Damià Calvet, extinent d’alcalde i actual conseller de Territori i Sostenibilitat, que en llueix via xarxes socials i saludant els coneguts i amics que es troba al pas.

Centenars de persones es concentren a fora del Monestir, algunes prenent lloc per veure el Paga-li Joan i moltes d’altres esperant l’esclat de Festa Major. La missa triga a acabar i, a fora, un nen s’entreté tocant els tambors dels Diables i uns altres jugant amb una capça que pocs minuts abans contenia tubs amb confeti. La gent xerra, se saluda, intercanvia Whatsapps... fins que el Joan i la Marieta surten per la porta de l’església. Els regidors prenen posicions a corre cuita i membres de la Coordinadora d’Entremesos llencen el confeti just després que els trabucaires donen inici a l’esclat de Festa Major, aquell instant en què l’emoció de la cultura tradicional es concentra en un breu període de temps i espai.

Els balladors del Paga-li Joan no triguen a caminar cap al lateral del Monestir, on centenars de persones, que tornen a desbordar l’espai un any més, esperen atentes un dels moments més emblemàtics de la Festa Major. Hi ha qui xafardeja les parelles i, sobretot, molts familiars i amics que fotografien com poden entre la multitud als seus coneguts. El Joan i la Marieta enceten el ball, ella portada per primer cop per una gegantera, Cristina Zafra.

Vet aquí un recull fotogràfic de la jornada:

Notícies relacionades