Josep Ferré: “L’Orquestra Simfònica té quasi 400 socis. Això no passa enlloc!ˮ

Fotos: Jordi Pascual i cedides per l'Orquestra Simfònica

Per Festa Major farà just 30 anys del primer concert de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, una entitat que va néixer després que una associació ciutadana en reivindiqués la constitució. La temporada 2019-20, que va començar el 29 de setembre amb un concert de Beethoven, esdevé així una celebració que clourà amb el concert del 30è aniversari 3l 24 d’abril. Josep Ferré n’és el director titular.

Què ha canviat des del 1990?

– Llavors només hi havia un concert important a l’any, per la Festa Major i fet per la Coral Sant Cugat. Actualment hi ha prop de 200 activitats musicals a l’any. No només ha crescut la població sinó que l’activitat musical s’ha multiplicat.

Què es pot millorar a la ciutat per mantenir la presència i arribar a la gent?

– Que la gent no va als concerts és un tòpic. Nosaltres exhaurim les entrades a cada concert. En tot cas, el que potser falta és una bona gestió, és a dir, suport a professors, iniciatives... sense fer-nos la competència entre el sector públic i el privat.

El Teatre-Auditori és clau per a l’Orquestra.

– I l’Orquestra per al Teatre-Auditori perquè vam començar a l’any 1990 i vam ser una de les excuses per fer-lo. Amb el temps, ens hem adaptat a l’espai. La nostra primera orquestra estava pensada per tocar al Monestir. Aquella orquestra de cambra no encaixava al Teatre-Auditori perquè l’espai és molt més gran i ens havíem d’adaptar a l’acústica. És el que ens va animar a fer l’orquestra simfònica.

Què penseu de la nova Unió santcugatenca?

– L’Orquestra Simfònica no s’hi podrà encabir però sí podrem fer l’orquestra de cambra, que té uns 20 músics.

Això són els canvis de Sant Cugat però com ha canviat l’orquestra en 30 anys?

– Molt. Als anys 90 érem una orquestra petita i ens reuníem per preparar els compromisos que teníem. Hi havia mesos que no teníem cap activitat prevista. Actualment l’activitat és més continuada perquè cada any es fan més de 30 concerts. Això ens permet millorar fins tenir un nivell sorprenent.

Més de 600 concerts i molts d’ells fora de Sant Cugat. Com es pot mantenir i fins i tot créixer?

– La qualitat és molt important perquè la gent que paga una entrada no hi torna si no creu que ha estat una vivència interessant. També s’ha de tenir en compte la promoció, que és el nostre repte actual. De vegades ve un personatge famós i fa un concert horrorós però tothom l’aplaudeix perquè és molt conegut. Mantenir la qualitat i millorar la comunicació ens permetrà augmentar la nostra presència a les programacions.

Tenim públics encasellats?

– Sí, és un problema gravíssim. Si Beethoven estigués viu no entendria que la gent es mudés i pagués per anar a veure un concert. Era un antisistema total i compromès. Va renunciar als seus privilegis de treballar a una casa benestant per anar contra el poder establert. En canvi, avui dia se li posa l’etiqueta de música antiga, carca i burgesa. És un error històric!

Això ens passa perquè la gent que no coneix un àmbit posa etiquetes. El propi concepte de música clàssica és una etiqueta perquè segurament Beethoven era molt més revolucionari que els Beatles, que estaven acomodats al sistema. La música clàssica estrictament és la que es va fer entre el 1750 i el 1800 però el llenguatge popular ha canviat el concepte. Els mitjans de comunicació inconscientment hi contribueixen.

Es genera el mite col·lectiu que la música clàssica és per a gent gran. Però la gent jove que ve als concerts s’ho passa bomba. El problema és que com també va la gent gran, no venen per no estar al mateix espectacle que els seus pares. No és un problema propi, és d’arreu del món.

Recordes algun concert en concret?

– És molt subjectiu perquè una cosa és la importància social i l’altra la teva vivència. Recordo un concert al voltant dels anys 2000 a l’Auditori de Barcelona que va ser molt potent però també hem fet concerts a pobles més petits on la gent va gaudir molt.

Funcioneu amb una fundació i una associació.

– És un gran encert. Vam començar pensant que a Sant Cugat estaria bé que hi hagués una orquestra. Així vam crear una associació que volia que es creés l’orquestra. Vam convidar presidents d’entitats culturals i altra gent. L’associació va permetre crear la necessitat i sinergies. Gràcies a l’entitat quan vam sortir ho fèiem amb el vist i plau de les forces socials i polítiques.

Quan l’orquestra va anar creixent vam apostar per la fundació perquè permet que les donacions de les empreses tinguin una desgravació fiscal. Amb l’aparició de la fundació, l’associació es va convertir en una associació d’espectadors. Des de llavors l’orquestra depèn de la fundació mentre els socis de l’associació paguen una quota anual i reben les entrades dels concerts. És una manera indirecta d’aconseguir els abonaments dels concerts. Avui dia tenim quasi 400 socis, el que és sorprenent. No passa enlloc!

Reivindiqueu la necessitat de la formació.

– Durant 12 anys vam fer audicions per escolars en col·laboració amb els centres educatius. Es va haver de deixar de fer però esperem que es pugui reprendre. Fem tot el que està en el nostre abast per col·laborar i donar l’oportunitat als infants de venir, escoltar-nos i aprendre. No som un bolet sinó que fem una activitat que ha de servir també per al teixit educatiu.

Durant els propers cursos farem unes gravacions d’acompanyaments de músiques per poder-ho donar a les escoles. La música és una experiència vital. Sempre és millor submergir els nens en un entorn artístic que no fer només classes magistrals.

Ara no passa?

– No es pot generalitzar. Potser es poden fer més coses a nivell institucional però a nivell pràctic sobretot depèn del professorat. Hi ha professors que ho treballen molt bé i d’altres que segueixen la rutina. Els nens necessiten activitats participatives, emocionants i en què puguin ser protagonistes.

Què ens espera aquesta temporada?

– Com sempre, busquem un equilibri entre el que interessa als músics i al públic. Ara bé, el públic també ha evolucionat durant aquests anys. Fa dues dècades no podíem plantejar una temporada simfònica com l’actual. Han passat de dir-nos que un concert és bonic a que el vent ha millorat o que un solista és molt bo.

El programa d’enguany és de primera divisió, amb convidats molt bons com Salvador Brotons, Edmon Colomer o Michaƚ Nesterowicz. També convidem directors catalans que no són tan coneguts a casa nostra però treballen molt a fora com Marc Moncusí. Tindrem grans solistes com l’Elisabet Franch, que ara toca a una orquestra xinesa i ha guanyat premis a tot arreu. A més, clourem la temporada amb un concert espectacle. És un programa molt bo i també tenim el cicle de música de cambra amb joves a qui els donem l’oportunitat.

I concert dels 30 anys...

– Volem que sigui especial, no només de música sinó també amb espectacle visual. No podem avançar els detalls però serà ben especial.

Notícies relacionades