Joan Tortosa: “A l’espardenyeria de Roc Codó es feien moltes tertúlies on es criticava l’Ajuntament i la gent de dretes”

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Il·lustrador i professor de dibuix i pintura ja jubilat, Joan Tortosa és un personatge santcugatenc conegut i reconegut per la seva implicació a la ciutat, en el món del teatre, recuperant la història pagesa i fins i tot com a corresponsal de diversos mitjans de comunicació. Als seus 92 anys, Tortosa veu amb il·lusió com Les lectures a la fresca d’aquest 2021 han incorporat una obra que ell mateix va recuperar per estrenar-la l’any 1993 al Teatre-Auditori, Les espardenyes de Cal Roc, una representació de les tertúlies que es donaven a la sabateria del carrer Santa Maria de qui posteriorment esdevindria alcalde durant la República.

La representació d’Irene i Roseta, o una versió feminista de les espardenyes de Cal Roc, amb la dramatúrgia a càrrec d’Ignasi Roda i Dolors Vilarassau, el proper dijous a les 10 de la nit a la plaça de Barcelona esdevé l’excusa per a una conversa distesa a casa de Tortosa. Parlar amb ell és recuperar la memòria local i, en aquest cas, dels temps previs a la Segona República.

Quan l’obra es va estrenar al 1921 les dones no podien sortir i per això ara se’n fa una adaptació feminista.

– Van haver de llogar dues artistes professionals. A la segona representació les dones de Sant Cugat ja hi van poder participar perquè van protestar. Em sembla fantàstic tot el que sigui creatiu així que endavant amb l’adaptació feminista. Es necessita molta valentia i atreviment per agafar una obra antiga i masculina per fer-la femenina. Era una societat molt masclista molt diferent a l’actual.

Un dels personatges apareix llegint el diari i la directora, Dolors Vilarassau, ha esbrinat quins diaris hi havia a l’època per respectar la història. Ha escollit El Diluvio.

– Jo no el vaig conèixer però recordo haver-ne sentit parlar. El personatge és el Magí Bartralot, que també esdevindria alcalde. Era un republicà ferm.

Com va ser el procés de recuperar l’obra?

– Quan era petit era difícil no sentir parlar de Les espardenyes de Cal Roc. Fins i tot la gent gran repetia alguns versets. Em vaig voler assabentar de què anava aquesta història. Ramón Sagalés pare va trobar a casa seva una obra de teatre i vaig anar a veure-la. Estava feta malbé de la humitat. La tinta estava mig esborrada però recordava gairebé tot el text i per això la vaig poder recuperar. Per fer-ho quedava amb ell cada dia. Tenia molta memòria. Se’n recordava de tota l’obra de dalt abaix!

La vaig recuperar conservant la forma de parlar del moment. Al 1993 la Dolors Vilarassau va tenir la idea de representar-la a Històries de Sant Cugat al Teatre-Auditori. Va tenir força èxit tot i que no eren actors professionals; tampoc al 1921, quan es va estrenar, perquè els personatges eren representants per la mateixa gent que participava a la tertúlia de Cal Roc real.

Com era la tertúlia?

– A l’espardenyeria es feien moltes tertúlies dels republicans que criticaven l’Ajuntament i la gent de dretes. Era una trobada on hi sortia tot, també les xafarderies i la política. Per això dic que aquesta obra té el valor d’un document perquè la gent que participava a la tertúlia s’atrevia a pujar a l’escenari a dir les mateixes coses que a la tertúlia. És important perquè hi ha poques coses escrites que retratin la societat santcugatenca d’aquella època. De fet, surten molts noms i malnoms de gent del poble.

A més, Roc Codó era un home molt estimat. Per Carnaval tothom esperava veure la disfressa del Roc i de la seva dona. També feien un ninot i el penjaven a la finestra. Al final del Carnaval feien una processó per cremar-lo. Participava en totes les iniciatives populars.

El vas dibuixar?

– Sí, un parell de vegades. Era un home amb molt sentit de l’humor. Li deia que no portava camisa, com al conte del rei nu. Quan vaig acabar de fer-li el retrat, li vaig oferir un obsequi però no ho va acceptar: ja tenia bufanda, ja tenia una veta per al rellotge de butxaca... Era molt humil, vivia amb el que tenia.

No volia donar feina ni pena a la família així que quan va ser vell se’n va anar a las Hermanitas de Barcelona però volia anar a peu, no amb el tren. Era tan viu que deia vells a la resta de la gent de las Hermanitas.

Després de la Guerra Civil ja mai més va parlar de política.

– Sí, durant la guerra encara hi havia la tertúlia però després es va perdre. De fet, l’obra és del 1921, molt abans de la guerra.

El moment històric en què es van donar les tertúlies a Cal Roc era molt potent a nivell polític, sobretot pel conflicte rabassaire. En parlaven?

– Parlaven de tot. Les tertúlies eren una representació de tots els gremis, també del camp i dels rabassaires.

Expliques un Sant Cugat pagès que era molt tancat. Va tenir l’obertura de la República però el franquisme va ser un retrocés en aquest sentit. En quin moment es va obrir de nou?

– De mica en mica. Gran part del canvi està determinat per l’arribada de nous santcugatencs que van introduir una nova manera de pensar. Anteriorment la majoria de la gent era molt rutinària i es reprimia pel què diran. Va venir gent de Barcelona, d’Extremadura, d’Andalusia... Inicialment se’ls mirava en menyspreu. Però després van començar a haver-hi matrimonis entre nouvinguts i santcugatencs de sempre i això va canviar la mirada.

Notícies relacionades