Irene i Roseta, versió feminista de les espardenyes de Cal Roc

Foto: Localpres

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

*Aquest article es va publicar el 27 de setembre del 2021 i modificat el 5 d'octubre per especificar quina de les finalistes havia estat la guardonada.

Era La lectura a la fresca que quedava pendent, ajornada fins a aquest setembre per imperatius dels temps que vivim. I que no podia ser en un altre lloc que a la plaça Barcelona, amb l'antic Ajuntament i la casa Sagalés al davant. Un lloc adient per a aquesta obra i per aquest tipus de teatre.

Una posada en escena impactant, com solen ser les Lectures i setze actrius i actors interpretant el seu personatge. Els ulls m'anaven d'un costa a l'altre, tot admirant els diàlegs sense paraules, les expressions i la interpretació de cos a més dels textos que es llegien. Perquè la riquesa d'aquesta obra no és sols la dramatúrgia, que Déu n'hi do, sinó tot el conjunt de cançons, coreografia i interpretació de tot el personal.

Les espardenyes de Cal Roc és una de les obres més entranyables, que millor parla de l'ambient del Sant Cugat camperol d'aquell 1921. I la versió feminista que la Dolors Vilarasau i l'Ignasi Roda li dona en aquesta ocasió és la part que mancava. Perquè el protagonisme de la dona en aquell temps va tenir una gran importància. Una gran vàlua que la història ha intentat obviar.

La plaça era plena de gom a gom. Una hora abans ja havia gent esperant. A l'entrada, amb el vano-programa típic de cada any, un full perquè votessis els actors o actrius d'aquest any pel premi Lectures a la Fresca 2021.

Un Eduard Jener, que mai no et canses d'escoltar, fent cinc cèntims. En Pere Codó, amb una narració musicada dels fets i del moment històric molt encertada, trenca el gel i situa l'espectador en el lloc i el moment.

Després el cor de dones de Pedra i Sang, amb els seus comentaris i els seus riures. Les actrius i actors amb uns diàlegs molts reals, espontanis propis de l'època. Seria injust ressaltar algú, perquè tots van estar molt a dins del seu personatge. A mi, particularment en va encisar el Perla i la Irene actriu. Però tots van estar a l'alçada.

Després, en acabar i mentre es feia el recompte de vots, va pujar la Dolors i va fer tota una explicació de l'obra, del seu desenvolupament i del moment històric del Roc. Mai no l'havia sentida parlar tanta estona seguida, amb aquella dialèctica clara i amena que té. Li va agafar el relleu l'Eduard, que havia moments que semblava un showman divertit.

Les finalistes van ser la Martina Vilarasau, la Marta Uxan i l'Encarna Adelantado, essent Vilarasau l'escollida per votació del públic. Tot molt emotiu, molt emocionades les tres. Particularment, l'Encarna que, en els vint-i-un anys que la conec i que he interpretat al seu costat, mai no l'havia vist tan commoguda.

Notícies relacionades