El problema agrari a Catalunya

Article publicat en el primer exemplar de L'Avenir.

Després de quatre segles de sols preocupar-se de treballar i de fer produir la terra; després de haver fet rics a un sense número de propietaris, que sols amb l'afany egoista d'acaparar tots els esforços dels productors, els descendents dels remenses, els avui rabassaires han manifestat devant del Govern de la República el seu descontent amb la forma en que forçosament tenien de treballar.

Quan l'anyada passada estaba per apropar-se la reacció en forma dels Sants Isidrets aquelles que's diuen “agricultors”, pel sol fet de “recollir” las suors nostres, a tots quatre vents clamaben que a Catalunya, no existia el problema agrari, arribant a fer viatges a Madrid per influir directament en els Ministeris corresponents.

La contestació a les manifestacions fetes per els que viuen de la terra sense treballar-la, ha sigut contundent

La contestació a les manifestacions fetes per els que viuen de la terra sense treballar-la, ha sigut contundent; Apoiant-nos amb els Decrets del 11 de Juliol i 6 d'Agost, s'han presentat prop de 50.000 demandes de revisió de contractes.

No vull pas parlar dels moments de la collita, en que oposant-se, al vertader esperit dels Decrets i al propi esperit del poble agricultor, d'aquestos agricultors que treballei la terra, una homes que no poden ésser mai poble i menys representar-lo arribaren a apelar a sistemas, com el terror, amenaçes de desahuci i ala guardia civil. Mes res va poguer a l'avalanxa que representabe la protesta dels treballadors de la terra.

Els mateixos que ahir van anar a manifestar al Gobern que aquí no existia el problema, ja diuen que a Catalunya existeix lo que negaben

I avui, després de les nostres manifestacions, avui els mateixos que ahir van anar a manifestar al Gobern que aquí no existia el problema, ja diuen que a Catalunya existeix lo que negaben.

El presbicit que representen les incontables demandes de revisió, ha pogut fer miracle. ¿Que seria avui capaç de negar-ho?-

Are després de haver-se conegut el Progecte de Reforma Agraria, en el que veuem com una urora d'esperança, la redemció de la “rabassa”, la que representa l'acabament dels faticidis pactes d'aquelles “parts” que estipularen els nostres avis i que sense vergonya i sense consideració fins avui ens han cobrat a nosaltres, sense mirar la evolució del temps, les noves necessitats, els auments dels productes de primera necessitat, ni tampoc si treballant inhumanament amb prou feines podiem menjar.

¿No es cert que tots els demés treballadors durant aquestos últims 20 anys han obtingut un minim del 300 per % d'augment al seu sou? I quines ventatjes em obtingut fins are els que'ns dediquem a l'ofici, considerat fins are com el d'ultim recurs, degut a tanta explotació? ¿No paguem i gualment com els nostres avis, el 25, el 33 i el 50 per %?.

¿I pot haver-hi un sol obrer a la terra que'l seu burgés l'hi cobri aquestes “parts”?.

Una reforma clara i contundent a l'abast de tots els humils; unes lleis que facin que l'ofici d'agricultors sigui agradable; atractiu i recompensat

D'aquí doncs neix el nostre problema. Aquesta explotació ignominiosa imposada al treballador de la terra, ha portat el desconcert per totes las encontrades. I com un clam de tot un poble, s'imposa la reforma. Una reforma clara i contundent a l'abast de tots els humils; unes lleis que facin que l'ofici d'agricultors sigui agradable; atractiu i recompensat.

Perqué el poble, en aquestos moment vibra la seva ànima; aquesta ànima que fà poc a eixit a la vida i que l'ha fet ovirar l'aurora de sa llibertat.

Per aixó aquest poble vetlla i sent unes sensacions noves, plenes de vitalitat i de dignitat, i com una senyera a son ideal i com un arma a aquesta lluita de clases mostrem les doctrines i ensenyançes del nostre immortal mestre Francesc Layret, qui tots recordarem que fou assasinat vilment per la reacció i el capitalisme.

¡¡Rabassaires, avant, que'l triomf es nostre!!

Article publicat en el primer exemplar de L'Avenir, periòdic mensual “portaveu de les aspiracions del nostre poble”, el 14 d'abril del 1932.

Notícies relacionades