Girar el mural del timpà del Monestir per entendre’l millor

Foto: Jordi Pascual

La catedràtica d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona Rosa Alcoy proposa girar El mural de l’Adoració dels Reis d’Orient del timpà del Monestir per tal de poder-lo interpretar amb més facilitat. De fet, diu, en la majoria de representacions medievals –tant romàniques com gòtiques– el més habitual és que els reis apareguin a l’extrem esquerre –per fer una lectura d’esquerra a dreta– i, generalment, amb una mida inferior a la verge, que ocupa el centre de la imatge. És per això que el cas santcugatenc és estrany en el seu context però no només per la distribució de personatges sinó també per altres elements que en dificulten la datació.

Segons Alcoy, la comparació dels elements pictòrics del mural amb altres obres el situen a l’entorn de la primera meitat del segle XV tot i que la façana principal del Monestir data d’un segle abans, el que implica que “caldria explicar les fases perquè totes les referències pictòriques ens porten al gòtic internacional del 1400ˮ, és a dir, caldria esbrinar què hi havia i com va evolucionar el contingut del timpà des de la finalització de l’obra fins que es va pintar el mural que a dures penes es conserva en l’actualitat.

Així ho ha explicat l’experta en una conferència organitzada pel Museu municipal després de la restauració de la pintura. En ser una pintura exterior i sense cap tipus de coberta, característica molt poc habitual tant al romànic com al gòtic, està molt malmesa i hi ha parts del mural que s’han esborrat per complet. Tot i així s’ha pogut esbrinar que tenia una alta varietat cromàtica i, fins i tot, contenia elements d’or.

En la pintura apareixen els tres reis d’Orient fent l’ofrena al nen Jesús, ubicat al centre de la imatge amb la verge mentre Sant Josep queda en un segon terme recollint les ofrenes –i amb una taula on hi ha estris que podrien representar el seu ofici– i, encara més amagats, el bou i la mula. A la dreta dels reis apareixen un seguit d’animals i patges que els faciliten les ofrenes, el que demostra la intenció de marcar el recorregut d’aquestes. Hi ha elements comuns amb altres pintures del segle XV com ara l’espasa corba que porta un dels reis i la corona al terra mentre es fan l’ofrena.

També s’hi troben detalls que podrien estar inspirats per l’art religiós d’altres indrets com ara la desaparició de la cova com a lloc d’estada de la sagrada família i la col·locació d’una estructura de fusta, pròpia del món bizantí tot i que posteriorment estesa. Està en dubte, pel mal estat de conservació, si la verge porta una corona, el que seria un element d’influència septentrional ja que és especialment habitual al nord de França.

Alcoy ha repassat altres petits detalls de l’obra i els ha comparat amb altres referències artístiques. Ha posat especial atenció a l’estel que corona tota l’escena, representant la llum divina i sent un dels espais on hi va haver pintura daurada. També ha destacat la sanefa d’estels que envoltava tot el mural, poc habitual al segle XV però molt utilitzada en la cultura pictòrica italiana del XIV. Tot i les incògnites que deixa el mural, l’experta considera que va ser una obra important i de gran qualitat en el seu context històric i, a més, d’unes dimensions considerables, 6 metres quadrats.

Notícies relacionades