Georgina Vila: “Volem que als infants se’ls dispari la intuïció per crear”

Fotos: Aina Serra

El Taller Triangle i les seves professores és potser el soterrani més lluminós de la ciutat. Un espai on hi ha de tot i tot és possible. Centenars d’infants de la ciutat hem experimentat entre aquelles parets, amb la Georgina i la resta de professionals com a vetlladores de la nostra creativitat.

La Georgina és de família d’artistes. Mestra de professió, inquieta de vocació, ha estat mestra a escoles, institut i universitat, mestra de mestres i mestra de si mateixa. Una de les ànimes del Triangle, que ara es jubila deixant estela artística a la ciutat

Bicicletes, ampolles, pintura, retalls de revista... aquí hi ha de tot.

– El què és igual: una escombra, un llapis, el fang, un objecte qualsevol, un material... allò important és veure que de qualsevol cosa en pot sortir la idea, l’element disparador per expressar, per comunicar, per transformar.

Triangle és art, però és molt més.

– Triangle és una manera de fer. Volem que els infants s’expressin i siguin feliços. Hem anat canviant les professionals, més especialistes en una cosa o en una altra, però l’ànima és facilitar-los els recursos i oferir-los el nostre acompanyament perquè se’ls dispari la intuïció per crear.

Connecteu amb ells d’una manera especial.

– Connecten ells amb ells mateixos, perquè disposen de llibertat per dur a terme les seves idees. Hi ha moments durs, perquè quan crees així t’hi impliques. No és només treball manual, fet amb les mans, que també, és una recerca interior en la qual a vegades descobreixes coses que t’inquieten, que no t’agraden. Però la meravella és que l’art et permet expressar-les. La feina de les professores és parlar-ne, acompanyar per generar aquesta implicació personal.

S’escapa de l’educació convencional?

– Sovint l’educació té molt a veure en: això no ho toquis, això no ho facis, calla… Doncs no, aquí és: toca-ho, fes-ho, diga-ho, descobreix-ho, investiga-ho. I això és extrapolable, pots crear amb matemàtiques, amb llengua, amb tot…

Com impacte en els infants educar així?

– Es nota molt, venir a Triangle els dona recursos. Amb el temps es fan seu l’espai, els materials, les tècniques, la manera de resoldre… i això els genera una manera de pensar que poden aplicar en múltiples àmbits de la seva vida. Aquí allò important és el procés creatiu més enllà de l’obra, i això és un aprenentatge de vida.

De Triangle al món!

És vital saber expressar-se, saber comunicar-se i fer-ho des d’un pensament crític. No empassar-se tot el que els hi donen, sinó reflexionar sobre les coses i les alternatives. Per exemple, és interessant quan un artista representa les injustícies del seu entorn, perquè està transmetent la idea amb una altra mirada, que pot conscienciar a més gent. L’art interpel·la, aquí comentem el món, intercanviem opinions sobre els treballs, reflexionem sobre nosaltres mateixos…

Per exemple...

– Un artista penja un drap brut. Per què ha penjat un drap brut? Què li passa? Què ens vol dir? Com ens fa sentir? Sovint els infants estan més alliberats i saben representar més fluidament llenguatges diferents. És un tipus d’expressió que s’ha de practicar, sovint anem massa per la via directa i deixem de qüestionar-nos moltes coses.

Fa més de 30 anys que vau engegar. Era innovadora la proposta?

– Nosaltres vivíem que era la manera interessant de plantejar un taller artístic. Buscàvem referents, fèiem intercanvis amb altres tallers, recordo seguir força uns tallers per a infants al centre George Pompidou de París, però sovint era una investigació en l’àmbit personal, amb un esperit lluitador i cooperant en idees i llenguatges amb la resta de professionals del Taller.

També de l’experiència personal…

– Sí, no com artista, sinó com a mestra. Érem la primera generació de mestres de l’Autònoma, penso que allà és coïa una manera d’ensenyar diferent. Però a més he treballat amb joves de barris complicats de Barcelona, amb joves rebotats del sistema educatiu i en aquests espais te n’adones que plantejar l’art així permet viure experiències que són molt reveladores per ells.

Heu tingut suport de l’Ajuntament?

– Sí, generalment des del Patronat Municipal d’Educació han cregut en el projecte, tot i que en el moment de crisi més aguda vam haver de reivindicar la proposta. Té un cost, no és reglada, ocupa un espai municipal… vam haver-ho de lluitar i ho hem salvat.

Notícies relacionades