Gabriel Ferrater, santcugatenc per sempre més

Foto: Arxiu de RTVE

Potser hagués tingut més sentit donar-li el títol de fill predilecte de la ciutat en un acte al Mesón, perquè la rigidesa d’un Ple municipal –tot i que extraordinari– no encaixa amb qui va ser Gabriel Ferrater. El poeta va encisar el seu entorn en totes les seves vessants; òbviament, la de poeta, però també la de professor universitari amb cert encant que, si cal, es cagava amb la rigidesa lingüística imposada per Pompeu Fabra i la d’home sociable que feia llargues xerrades de caire intel·lectual amb els seus amics al cèntric restaurant santcugatenc. És membre, diuen, de la generació del 50, l’hereva de la Guerra Civil, i, malgrat això, el seu nom no sona tant com el de Juan Goytisolo (Premi Cervantes), Juan Marsé, Ana María Matute o Jaime Gil de Biedma. Potser, la determinació atrevida d’escriure en català l’ha fet menys visible però, alhora, molt valuós.

Sortir d’aquest oblit és el principal objectiu de l’Associació Ciutadana Gabriel Ferrater, que fa tot just mig mes que s’ha presentat públicament, i amb el nomenament del poeta com fill predilecte ha aconseguit un dels seus primers reptes. El reconeixement s’ha fet efectiu en un Ple extraordinari celebrat el 29 de gener i ha tingut el suport de tots els grups municipals, un consens que ja havia avançat tres setmanes abans la tinenta d’alcalde de Cultura, Carmela Fortuny, en la presentació de l’entitat. Fortuny ha valorat que l'escriptor no només va aconseguir dur la llengua “a les més grans alçades expressives” sinó que es va endinsar en la vida social del poble. Els grups de l’oposició han coincidit a dir que és de justícia el reconeixement com un personatge trencador que va mamar de la literatura anterior per acabar deixant una empremta inesborrable.

A l'acte de reconeixement també ha acudit la seva neboda, que ja va ser a la presentació de l'associació, que diu estar honorada en nom de tota la família. L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, també ha acudit a la ciutat acompanyat de la regidora de Cultura, Montserrat Caelles, reivindicant la capacitat d'arrelament de les persones, com la que va demostrar Ferrater a Sant Cugat. Reconeix, com han dit diversos regidors, que avui dia l'escriptor seri aun personatge de referència, i, per això, ha cridat a treballar conjuntament als ajuntaments de Sant Cugat i Reus de la mà de la nova associació per celebrar al 2022 un gran homenatge coincidint amb el centenari del naixement del poeta. Al final de l'acte, s'han llegit uns quants dels seus poemes.

Ferrater va néixer el 20 de maig del 1922 a Reus en el marc d’una família burgesa republicana. Tot i que no va ser escolaritzat fins als 10 anys, la seva capacitat d’aprenentatge, acompanyada d’una bona biblioteca a casa, li van permetre superar l’atzucac de la no escolaritat. Com ell mateix diu: “Quan va esclatar la guerra, jo tenia catorze anys i dos dies...” Això ho va canviar tot. Del dia a la nit va passar de ser l’alumne que no s’adaptava a la disciplina del batxillerat, a veure com mataven a trets el seu professor de gimnàstica i com la seva família corria perill per ser part d’Acció Catalana. Al 1938 marxen a viure a Bordeus. Allà segueix estudiant i s’apropa a autors com Baudelaire o Proust.

Torna a Reus l’any 41 però entre el 43 i 46 ha de fer el servei militar a Barbastre. Va estudiar ciències exactes però no va acabar la llicenciatura. Després que el seu pare se suïcidés al 1951 davant la fallida del negoci de vins, comença a col·laborar amb revistes. És en aquest moment en què entra en contacte amb altres autors que el van marcar com Carles Riba i el propi Jaime Gil de Biedma. Entre l’any 1958 i el 1965 va escriure gairebé tota la seva poesia publicada. Durant la seva estada a Alemanya coneix Jill Jarrell, una nord-americana amb qui es va casar i conviure durant tres anys. L’any 67 torna a Catalunya per donar classes de lingüística i crítica literària a la Universitat Autònoma després d’estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona, justament en aquesta universitat imparteix al 1971-1972 part del curs sobre gramàtica transformacional del català, la seva obra lingüística més reconeguda.

Sempre deia que abans de complir els 50 anys se suïcidaria perquè per aquell moment ja hauria fet tot el que volia i, així, s’estalviava fer-se vell. I ho va complir. Pocs dies abans del seu 50è aniversari es va suïcidar al seu pis de Sant Cugat. La ciutat ha recordat la seva figura posant-li el seu nom a la biblioteca central i organitzant anualment de la mà d’una comissió ciutadana un premi en el seu honor, primer només per a secundària i després incorporant un de poesia en general. El nomenament de Ferrater com a fill predilecte és un reconeixement més de Sant Cugat però no el darrer pas que es proposa l’Associació Ciutadana, hereva de la comissió, que pretén trencar fronteres municipals, estendre els premis, fer una exposició fixa i, fins i tot, que el poeta sigui reconegut amb la Creu de Sant Jordi a títol pòstum.

Notícies relacionades