Ferrater reviu al Mesón per unes hores

Foto: Jordi Pascual

“Si les parets d’aquesta sala parlessin, ens podrien explicar moltes coses del Ferraterˮ. Ha estat només un comentari al final de l’acte per part dels membres de l’Associació Ciutadana Gabriel Ferrater, organitzadora de la trobada, però és el que li ha donat un toc especial a la vetllada. Perquè de recitals de la poesia del nostre poeta –i des de febrer fill predilecte de la ciutat– se n’han fet i se’n faran però pocs es poden realitzar a la mateixa sala del restaurant el Mesón on Gabriel Ferrater es reunia amb amics i companys en els seus anys de vida a Sant Cugat.

La plujosa tarda de dimecres ha transcorregut al restaurant amb la pau que sempre aporta una mica de poesia, que malgrat la lírica sempre amaga crítica, reflexió i mil pensaments del poeta, que en el cas de Ferrater no eren gens senzills. L’expectació ha estat elevada i la sala s’ha quedat petita amb desenes de persones escoltant encantades els versos del seu poeta en boca de Josep Pedrals com a rapsode i de Joan Artigas com a cantautor –autor d’un disc amb versions musicades de poemes de Ferrater–, ben acompanyats de Marina Porras, que tot just prepara una tesi sobre el poeta però des de la seva vessant assagística.

L’excusa –sempre hi ha d’haver una excusa encara que l’objectiu sigui gaudir de bona poesia– ha estat el 50è aniversari de la publicació del llibre Les dones i els dies –ara reeditat per Edicions 62 amb comentaris de Jordi Cornudella–. Perquè celebrar les efemèrides de naixements i morts dels artistes està bé però, potser, té molt més sentit posar en valor la seva obra. I això és justament el que ha intentat fer l’associació. El Mesón s’ha convertit per unes hores en un espai de caliu poètic, amb llibres oberts, aplaudiments i cava final. Hi ha a qui se li escapaven els versos acompanyant el cant d’Artigas i molts d’altres que han seguit lletra a lletra cadascun dels poemes recitats als llibres oberts sobre les seves faldes.

La trobada ha estat un viatge per un Ferrater múltiple, des del sexual i força explícit del poema Kensington –aquell de “(...) / Du bist wie eine Blume, i a la mà / tinc encara un record de flor carnívora, / la cosa que es va obrint fins a una flor / de carn humida, corol·la desclosa / vasta increïblement, / perquè, insecte, / m’hi doni (...)ˮ– fins a la reflexió sobre la maduresa i les seves conseqüències d’Amistat del barç –“El metro anava ple. Jo m’agafava / al barrot niquelat vora la porta. / Tenia el braç tibat, i tolerava / aquell pes tebi, persistent, a l’avantbraç. / (...)ˮ–. Hi ha hagut poemes amb “mala lletˮ –Porras dixit–, com Metrònom i la seva constatació de fer-se grans com a renúncia a algunes coses de la nostra vida, i d’altres amb un alt valor artístic, com El mutilat i el seu desdoblament del jo poètic.

L’Associació Ciutadana Gabriel Ferrater ha fet així una nova iniciativa per apropar la figura del poeta a la ciutadania, perquè es conegui el Ferrater poeta des de la seva vivència. L’entitat, que va néixer a principis d’any, és hereva de la comissió ciutadana que organitzava els premis que reben el nom del poeta. El membre de la junta Miquel Santolaria ha estat l’encarregat de presentar i cloure l’acte, agraint l’assistència massiva malgrat ser un dia de pluja.

Notícies relacionades