Eva Tataret: “La Cercavila d’Escoles és una feina de molts poquets per fer una festa gran”

Fotos: Jordi Pascual i Tino Rubio.

El 7 de maig se celebra la sisena Cercavila d’Escoles dels Geganters de Sant Cugat. És una activitat biennal que va començar al 2007 i que actualment acull totes les escoles públiques del municipi, incloent la nova La Mirada i dues concertades amb els seus respectius gegants i capgrossos. La gegantera Eva Tataret, que ha estat al darrere de l’organització de l’acte, explica l’edició d’enguany que coincideix amb els 30 anys dels Geganters i amb l’Encabronada dels Diables.

Ara fa 10 anys de la primera Cercavila, quin balanç en fas?

– En la primera van participar cinc escoles, i en vam convidar de fora de Sant Cugat. L’activitat era només la Cercavila. Durant l’any havíem construït algunes figures. Enguany participen totes les escoles públiques de Sant Cugat, fins i tot La Mirada amb una figura; una concertada i una privada. També n’hem convidat una de Rubí perquè coneixem gent d’allà i tenim afinitats. Hem passat de poques escoles a totes les de la ciutat. A més hi ha tot l’acompanyament de l’activitat. Hem fet el conte del Joan i la Marieta a més de 2.000 nens de la ciutat. Això emmarca la Cercavila.

És una forma de transmetre les tradicions santcugatenques a les noves generacions en un poble que està creixement molt.

– Els gegants són al Claustre i la gent els coneix molt de veure’ls. Però no tenim la tradició com Mataró on l’imaginari festiu està arrelat a les escoles i a la gent. Ahir em van preguntar si un nen podia deixar el seu xumet a la geganta. Els vaig respondre que ho preguntaríem perquè mai s’ha fet. En canvi, a Mataró els nens, quan deixen el xumet, el porten a la geganta. Està dins de la seva vida quotidiana. Tanmateix, tenim moltes figures a Sant Cugat al marge dels Geganters. Hi ha escoles que tenen dos gegants grans, vuit capgrossos, un drac... Falta donar-los més contingut.

Les escoles tenen les figures perquè es fa la trobada?

– Fan figures per poder anar al Cercavila i el Cercavila és l’excusa per tenir figures. Sempre surten a les festes de les escoles i donen molt sentiment d’escola. Tenen un procés: es fa un concurs de dibuix per dissenyar-la, s’escull la figura, el curs que la farà... Hi ha escoles que després han fet la història de les figures amb treballs de classe.

El Pinyot, que és el gegant que tenen al Pi d’en Xandri, es va fer amb un concurs de dibuix però va acabar amb la creació d’una història col·lectiva. Han aconseguit que el Pinyot sigui el símbol de l’escola; és el dibuix que tenen a les samarretes.

Per què participen totes les escoles públiques i en canvi concertades no tant?

– Ha de ser un projecte d’escola i s’ho han de creure. L’Avenç, per exemple, té les seves figures. El Thau fa dos anys va fer un projecte per fer les seves figures. S’han animat molt i aquest any han fet una mena de cuca-fera generada des del propi centre. A nosaltres ens han informat només. Ara treuen la figura a les seves festes com un símbol.

També és cert que si fas les figures després algú les ha de portar. És molta feina perquè després es quedin a dins de l’escola. El Cercavila d’Escoles és fora de l’horari escolar.

És tot un repte que es faci fora de l’horari escolar.

– Totalment. Recordo fa un parell d’edicions, quatre anys enrere, en un moment amb les escoles públiques en plena lluita. Quan des de l’escenari donava pas a les escoles, em faig emocionar perquè hi havia moltes direccions i molts mestres. Va ser un dissabte a la tarda fent escola. Ho vam agrair molt.

Aquest any ho hem fet en diumenge perquè els dissabtes hi ha molts partits i per a les famílies és complicat. Per als mestres potser és tan difícil dissabte com diumenge. Enguany tindrem més AMPAs que hagin mogut les figures, però també està bé! La feina dels profes és a dins de l’aula i motivar als nanos per fer les figures és cosa de les famílies. Entre tots fem comunitat educativa.

Com ha estat el procés d’incorporació de La Mirada?

– Xulíssim. Des de bon començament la direcció del centre –la Clara [Caso] que venia de la direcció del Ferran i Clua amb una tradició de gegants molt gran– tenia clar que calia tirar endavant el projecte per donar entitat a l’escola. Ara només tenen nens petits de P3. Els pares s’han involucrat molt i són ells els que han fet gran part de la feina de la construcció de la figura. Han fet una mena de drac com una cuca en què hi participen molts nens. Ho vam emmarcar molt bé perquè vam anar a fer el conte del Joan i la Marieta, els vam parlar de gegants... Vindran molt motivats.

Hi ha un centre de Rubí. Per què se l’ha convidat?

– Des del primer any convidem la Teresa Altet, una escola de Rubí que té colla gegantera ja que hi ha centres que les formen amb les famílies aprofitant les figures. A la festa major petita de Barcelona, per Santa Eulàlia, es fa una trobada de les colles de les escoles de Barcelona. Nosaltres els convidem perquè vegin que hi ha aquesta possibilitat d’esbarjo des de l’escola i moguda per les famílies. Aquest any la Teresa Altet no podia venir i hem convidat l’escola de Ca n’Alzamora, que també té una colla gegantera.

Coincideix amb els 30 anys dels Geganters i, alhora, feu un concurs fotogràfic. Com és tot això?

– A la colla tenim bons fotògrafs i ens va semblar interessant. L’any passat vam fer un primer concurs emmarcat només dins de la Cercavila d’escoles; va ser un èxit. Se’ns han quedat fotografies molt xules, que hem pogut fer en forma de plafons grans que la setmana vinent deixarem a alguns centres culturals i socials de la ciutat. Aquest any ens hem animat més i, en motiu dels 30 anys, hem fet concursos per a diversos actes. En vam fer per Sant Medir, en farem per la Cercavila d’Escoles, per a la trobada comarcal que és a finals de maig i per la Festa Major.

Enguany hi ha moltes entitats de cultura popular que celebren aniversari. Potser ho veiem tan normal que no li donem el valor que té. Una colla gegantera són prop de 50 persones que donen feina, temps i sovint diners per portar les figures a fora de Sant Cugat i explicar arreu una tradició molt concreta com el Paga-li Joan. Això s’ha de posar en valor. És igual que l’aniversari dels diables o dels bastoners. És gent que li dedica moltes hores del seu temps per amor a la cultura. Són 30 anys de molta feina.

 

I complicat de mantenir-ho.

– Sí, van passant generacions. A més, les colles geganteres tenen perfils diferents. N’hi ha que són molt joves, altres que tenen molta gent gran i d’altres familiars com la de Sant Cugat. Està bé aquest punt. Potser ens falta ser una mica més animats perquè ens falta el jovent que està una mica més loco però hi ha molt compromís.

Com va enguany amb el munt d’activitats que teniu?

– Molta feina! Ens hem dividit. Els que treballem pel Cercavila d’Escoles treballem poc per a la trobada comarcal, que és una moguda impressionant perquè venen moltes colles i cal fer dos cercaviles perquè en una quedaria massa llarg. És una manera d’ensenyar una tradició que és molt antiga i que ha evolucionat pel tipus de gegants, els materials i el que es fa amb les figures. Fa 30 anys seria impensable que uns gegants fessin una marató o una cursa de gegants i ara se n’han fet. Aquí fa uns anys que vam portar els gegants al Puigmadrona, per exemple. Abans no es feien aquestes coses, més enllà de portar-los a Sant Medir amb molta cura.

El Cercavila i el treball amb les escoles és una forma d’apropar la cultura popular als nens. Després, els nens o ja quan són més majors s’apropen a les entitats?

– Des de la Coordinadora d’Entremesos, on ens agrupem totes les entitats de cultura popular, fem moltes activitats per apropar la cultura a les escoles. Portem els bastoners, fem tallers de castells, el ball del Paga-lo Joan, el conte del Joan i la Marieta... És aquí on hem de treballar.

Un dia al claustre va haver un pare que va anar a aixecar-li les faldilles al gegant per mirar l’estructura. Llavors el nen li va dir: “No! No es pot tocar el gegant, només si hi ha un geganter al costat”. Això és una cosa que diem nosaltres quan anem a les escoles, un poc més i ploro de l’emoció! [Riu]

Quan es fa el seguici, no són els nens els que creuen pel mig, sinó els adults. Veurem com seran els nens els que diran als pares que no es pot passar, que el seguici es mira. L’aposta és amb els petits, que després s’enganxen i viuen amb els bastons, els castells... a l’ADN.

Dèiem abans que Sant Cugat ha crescut moltíssim en qüestió de dècades i per això és important apropar la cultura popular a les escoles. Però la gent que no té relació amb les escoles coneix aquesta realitat?

– Ens hem arribat a trobar a persones en la Cercavila preguntant-nos d’on són els gegants. Potser la gent que fem cultura popular pensem que tothom ho coneix tot però no és veritat. Hi ha molta gent que no s’implica a la ciutat. Si no estàs a un club esportiu, a un grup musical... no t’assabentes de tot el que passa. Els nous barris es vinculen molt a l’escola, per això és important la tasca que fem a les escoles.

Encara que no facis vida a Sant Cugat, si la canalla va l’escola a la ciutat, la família acaba assabentant-se. Els vincles de les escoles amb l’Escola de Música, les entitats... fan que es creï una xarxa. Cal fer més feina perquè Sant Cugat és una ciutat molt gran. Hi ha moltes escoles i la majoria de la canalla estudia a la ciutat, així que cal fer feina per aquí.

Per fer la Cercavila teniu la col·laboració de l’Ajuntament i de diversos patrocinadors. Quin paper juguen?

– Pel que fa a l’Ajuntament, la Cercavila implica el treball conjunt de l’àrea de Cultura i d’Educació. És un encaix molt interessant. Ens trobem amb els tècnics amb una feina a tres bandes. El consistori col·labora com en tots els actes de cultura tradicional que fem. Tenim patrocinadors de comerç local que ens ajuden a recollir menjar per donar als nens que hi participen –només als nens, que no tenim tant menjar!–. Ens arreglem una mica entre tots. El cartell, per exemple, l’ha fet un dels geganters que dibuixa.

També participen els Diables en la Cercavila.

– Coincideix amb l’Encabronada, que és la seva festa. El diumenge al matí ells hi participen perquè hem fet una mena de quit-cat de les dues hores que dura la trobada d’escoles. Un altre any va participar l’Esbart, per exemple. Sempre hi ha aquest punt de connexió perquè quan fas cultura tradicional no només fas una cosa, en fas dues o tres. Hi ha canalla que també està a diversos llocs. Així que convidem i la festa queda més xula.

L’Escola de Música Tradicional també hi participa.

– Sí, tenim un taller per aprendre a tocar la gralla i el tabal. A la Cercavila sempre ens ajuden perquè no es fa música tradicional a les escoles, excepte al Turó de Can Mates, on tenen un projecte de flabiol i tamborí preciós. Com la música tradicional és la que acompanya els gegants, l’Escola ens deixa uns quants músics.

Ara bé, els gegants tenen tantes ganes de sortir que no els importa si els que els acompanyen són batucades de l’escola. No és el que més els hi agrada però per sortir ja els hi va bé perquè els gegants tenen moltes ganes de fer ciutat. Hi ha moltes escoles que tenen batucades de pares i nens que ens ajuden.

La Cercavila és molt transversal, participen els profes, els pares, les empreses de menjador, les altres entitats... Fins i tot des de l’Ajuntament hi ha aquesta doble vessant de cultura i educació. És una feina de molts poquets per fer una festa gran.

Com és el record d’enguany?

– A les trobades geganteres sempre es menja i es dóna un record! [Riu] El d’enguany l’hem fet a mà amb la gent de la colla, sobretot la canalla. És una cosa feta per nens per a les escoles.

Notícies relacionades