Esteve Polls i Sergi Pareja, dos santcugatencs amb prestigi mundial poc reconegut a casa seva

Xavier Boix, Sergi Pareja i Esteve Polls a la xerrada a Cal Temerari. Fotos: Miquel Margalef

“Jo he hagut de treballar fora perquè en aquest país no es produeix res”. Aquestes han estat les primeres paraules que Esteve Polls ha deixat anar en la xerrada organitzada a Cal Temerari i presentada per aquest mitjà. El dibuixant santcugatenc i mundialment famós ha compartit taula amb Sergi Pareja, guionista santcugatenc. Els dos protagonistes han parlat de les seves trajectòries professionals, han comentat l’estat actual del còmic al país i han parlat del projecte que porten gestant i que preveu veure la llum al Setembre.

A la sala de Cal Temerari els esbossos d’Esteve Polls ja estaven sobre de la taula perquè qui anés arribant pogués admirar la seva obra. Amb les últimes preparacions de l’estreaming i amb tothom a lloc l’acte començava presentat per Xavier Boix, qui destacava la biografia dels protagonistes.  L’Esteve Polls va néixer el 1950, fill de l’escenògraf i director teatral del mateix nom de ben petit ja va començar a dibuixar. “Amb només 15 anys ja vaig començar a fer el meu primer còmic de futbol i a partir d’allà he marxat on m’han pogut contractar”, explicava Polls.

A Bruguera va treballar amb el millors il·lustradors de l’època –Ibáñez, Váquez, etc. Amb el seu germà dibuixaran el còmic Macbeth per a CIMOC i més endavant ja va començar a treballar per Marvel França, Disney, Planet i Dynamic Force i Dynamite Entertainment (Estats Units). Des del 2006 il·lustra el Zorro i The Lone Range. Tarantino és qui li proposa treballar en l’elaboració de Django en el Saló del Còmic de San Diego.

En referència a l’estat de les editorials a Espanya tots dos han coincidit en indicar que n’hi ha moltes i molt potents però que cap s’arrisca a produir còmics sinó que es limiten a comprar els drets d’autor de còmics ja publicats a altres països. Aquelles editorials que produeixen a l’estranger han de pagar als guionistes, dibuixants, il·lustradors etc. en canvi les espanyoles només compren els drets d’autor i s’estalvien arriscar-se.

La falta de producció provoca que moltes de les persones que volen dedicar la seva trajectòria professional a escriure històries o a dibuixar-les han de marxar fora a buscar sort. “Quan no tenia experiència vaig marxar a Munich i la meitat dels treballadors de l’empresa eren espanyols, catalans, italians i romanesos”, comentava Sergi Pareja.  Sergi Pareja és un jove de 33 anys santcugatenc que va marxar de la ciutat, com molts altres joves, per motius econòmics, a Barcelona. Estudià a l’ESCAC producció i guió. Ha treballat a televisió, cinema i publicitat i participat a l’Homozzapping, a pel·lícules com Ironman 3 o The Seven Son – on realitzava els efectes especials – o sèries com Wolf Blood per la BBC. També ha participat en projectes locals com la Mostra de curtmetratges.

En la xerrada també hi va haver temps per parlar del procés de creació des del punt de vista del guionista. Pareja explicava que tenia una tendència a ser molt xafarder i interessar-se per totes aquelles petites històries que li passaven per davant de la seva vida. “Un cop tens tota la idea estructurada el més complicat és fer la carrera de fons on toca posar-se d’acord amb totes les parts implicades que faran realitat el còmic final”, explicava mentre mirava l’Esteve entre rialles. “Quan demana que desfaci coses és realment quan passem la carrera de fons”, deia Polls mentre reia.

Fent arribar tota la realitat i la duresa de treballar en un país estranger Pareja narrava que per un guionista escriure en una altra llengua que no sigui la materna és un repte massa complicat. “Les editorials o empreses de cinema contracten molta plantilla estrangera però mai guionistes”.

L’adaptació a les noves tecnologies ha estat la clau perquè Polls continuï dibuixant i tenint feina. “Jo m’he hagut d’adaptar, perquè volia fer-ho i perquè aquells que no ho han volgut fer s’han quedat enrere”. En aquest mateix sentit també han volgut repassar l’estat del còmic a Catalunya i Espanya. La mitjana de vendes de còmics a Catalunya és de 750 exemplars. Tot i això Paco Roca, un dels dibuixants que més ven a nivell espanyol, n’aconsegueix vendre  32.000 exemplars. “Les dades indiquen que és complicadíssim fer-se un lloc entre els grans”, explicava decebut Pareja.  

Altres dades que demostren la precarietat del sector és que l’autor només és queda amb un 8% de cada exemplar venut. Si el còmic ha estat realitzat per més d’una persona el 8% s’ha de dividir entre tots els participants. 

Finalment i després que Polls fes una petita il·lustració davant de tot el públic, els dos protagonistes van voler parlar del projecte conjunt que tenen entre mans. Es tracta d’una història verídica d’un espanyol que treballava com a agent doble pel govern britànic i per l’IRA. Explica la història del conflicte civil entre catòlics i protestants. “Quan Pareja em va presentar el projecte em va entusiasmar la idea i no em vaig pensar ni dos minuts en tirar-la endavant”, explanava Polls emocionat. Preveuen que la història estigui acabada al juliol i al setembre o octubre ja pugui estar publicada. 

L'acte el podeu veure sencer en el següent vídeo realitzar per Cal Temerari

Notícies relacionades