És-Fera 72, quan l’art contemporani urbà entra a una galeria

Fotos: Jordi Pascual.

La majoria de gent és a la terrassa interior. Música, càtering i cervesa. Allà ja es veu que no és la inauguració d’un local qualsevol, diversos grafits decoren les partes i molta gent jove conversa tranquil·lament. L’art contemporani urbà ha entrat a una nova galeria, És-Fera 72, que han creat quatre artistes santcugatencs, el documentalista Yves Dimant, el pintor i escultor Dani Berenguer, l’il·lustrador i promotor musical Ricard Valls i el pintor i tatuador Aram Millet. Amb la forma legal d’associació però reivindicant-se com a col·lectiu de joves artistes, tots quatre han promogut un lloc de trobada, exposició i treball conjunt.

Ubicat al carrer Josep Anselm Clavé, just al davant de La Unió, el local es divideix en una àrea principal, a l’entrada, d’exposicions i un lloc de cotreball i taller per a la creació, tot acompanyat de la terrassa a mode de pati interior. “Fa temps que tots quatre volíem muntar un projecte on treballar junts amb els nostres propis estudis”, explica l’Aram, que ens acompanya per explicar-nos el nou projecte. Això els va portar a buscar un local. En ser joves i amb pocs recursos, tenien clar que qualsevol local que trobessin tindria algun problema. El definitiu, en ser cèntric i gran, estava coix de manteniment. “Hem estat gairebé sis mesos d’obres i d’adequació”.

Però la gran dimensió de l’espai els ha donat l’oportunitat de fer més que un taller. Es proposen obrir l’art amb exposicions que triaran els socis fundadors sempre fixant-se en l’art contemporani urbà; “de carrer”, incideix l’Aram, que no dubta en recordar que els grafits són a l’origen dels quatre impulsors. Ben clar es veu a unes parets plenes de quadres abstractes i al·legòrics que no busquen realisme –ni molt menys hiperrealisme– sinó la combinació plàstica de colors i formes. Aquesta primera és una exposició col·lectiva d’amics i coneguts. “A Sant Cugat hi ha espais d’art contemporani però són molt elitistes”, valora, “no és un art proper a la gent i, sobretot, als joves”.

Tot i així, És-Fera 72 no s’entendria sense ser un lloc de treball col·lectiu. La galeria esdevé un taller, amb una àrea de taules de treball que llogaran a artistes que les necessitin. Abans de l’obertura ja havien aconseguit tancar quatre llocs amb persones que tenen en comú l’art tot i que des de perspectives molt diferents: “Tenim un noi que fa vídeos, una noia del món del cinema, una il·lustradora i un pintor”. Tot va començar amb una pregunta, “per què no fem també una galeria i lloguem espais a altra gent?”, que ara ha estat ben resposta.

Notícies relacionades