Xavier Bosch: "L’amistat entre dones pot arribar a ser més profunda que l’amor, els homes l'entenem com una cosa més frívola"

Fotos: Anna Poquet

Entrevistem a Xavier Bosch, autor del llibre Nosaltres dos. Una novel·la que parla sobre el poder de l’amistat i que porta una setmana a les llibreries i ja és el segon llibre més venut en algunes llibreries. El pròxim divendres 24 de març es presentarà al museu del Monestir.

– En el llibre Nosaltres dos parles de l’amistat entre un home i una dona, és possible aquest tipus d’amistat?

– Aquesta és la gran pregunta que homes i dones fa segles que es fan, hi ha respostes per a tots els gustos i casos que ens donen i treuen la raó sense dubte. Però al marge de la novel·la, personalment crec que només faltaria que no poguessin ser només amics un home i una dona.

– En canvi, segons un estudi de la Universitat de Wisconsin-Eau Claire (Estats Units), l’amistat entre un home i una dona, sense que hi hagi un mínim d’interès sexual, no existeix, no hi estàs d’acord?

– Sempre hi ha un punt de guspira de l’atracció i, per tant, d’atracció sexual, però en molts casos es conté. Segur que els estudis de Wisconsin es basen en moltes proves, però el que ens diu la realitat, és que sí que és possible. El filòsof George Steiner deia que “si dos amics són amants, després  ja no poden tornar a ser amics com abans”, jo no hi estic del tot d’acord, trobaríem molts exemples que desmentirien a Steiner.

– Creus que el concepte d’amistat és entès de diferent manera per un home que per una dona?

– Tot i ser home he observat el meu voltant i com és la conducta humana en homes i dones i he vist que els homes entenem l’amistat com una cosa més frívola, més banal i més de caminar de costat. Quan confessem alguna cosa important entre amics, no ens mirem a la cara, les dones, en canvi, són més de mirar-se a la cara i dir-se les coses amb el sentiment del secret. Els homes som tant cobards que no fem ni això.

Les dones són face to face i els homes side by side. Els homes tenim amics per situacions, per fer coses determinades, en el cas de les dones, en canvi, l’amistat és a fons, fins al punt que, en molts casos, pot arribar a ser un sentiment més profund que l’amor. Per això crec que val la pena fer una novel·la sobre el tema.

– Com sorgeix la idea d’escriure Nosaltres Dos?

– Quan acabo d’escriure Algú com tu, el publico i a la gent li agrada tant que me n’adono que sobre el món de les emocions i els sentiments, encara em queden coses per dir. El meu millor amic es va morir, sent 34 anys els que anàvem junts a tot arreu i a totes hores i decideixo fer una novel·la diferent a l’anterior, no d’amor, però sí d’amistat.

– Diferent de l’anterior però a la vegada són temes de ficció molt diferents de quan vas començar la teva carrera literària…

– Sí que vaig voler fer un canvi després de les tres primeres novel·les del Se sabrà tot, homes d’honor i eufòria, que era el mateix protagonista, un periodista investigador, el que la crítica va anomenar un thriller periodístic. Em va donar la sensació que podia tenir el risc de repetir-me i vaig necessitar dues coses. Primer demostrar-me a mi mateix que podia escriure un altre tipus d’històries, i un altre que havia de sorprendre al lector i que no pensés que aniria fent novel·les del Dani Santana com a xurros. Vaig voler fugir d’això i fer un trencament que va funcionar molt bé. El que faré després encara no ho sé.

– Anant encara més enrere, et dedicaves al periodisme d’actualitat, com ha sigut aquest canvi cap a la ficció?

– He dirigit i presentat programes de TV3, vaig ser cap de programes de Rac1 des de 0, he dirigit el diari Avui, amb l’Antoni Bassas ens vam inventar el programa d’Alguna pregunta més, he muntat el Gran Dictat, etc. Cada 3-4 anys he anat saltant de projecte, però després dels set anys estressants de Rac1 i dels 13 mesos que vaig dirigir el diari Avui, en tenia una mica prou, a més els meus pares es van morir i vaig sincerar-me amb mi mateix. Em vaig mirar al mirall i vaig pensar que en aquesta vida només hi estem una vegada i que volia fer allò que em venia de gust, que era escriure, estar sol, sense dependre de caps, ni tenir treballadors ni estar per sota ni per sobre de ningú i fer el que em vingués de gust.

Una vegada, llegint una entrevista que els de La Contra li feien al Dalai Lama, li van preguntar quin era el secret de la felicitat i ell va contestar que “lo que gustar repetir, lo que no gustar, no repetir”. Jo que sóc periodista i estimo el meu ofici, va haver un moment que vaig veure que escriure histories i tenir la sort que la gent del meu país, amb la meva llengua, escolta, consumeix i li agrada el que escric. Em permetia viure d’això i aquí estic, passant-ho millor que mai, però no renegaré mai del periodisme i quan ser una notícia corro a ser el primer en publicar-la.

 

– Què és més fàcil, escriure sobre actualitat o sobre ficció?

– La ficció et dóna una llibertat absoluta, pots inventar el que vulguis que tu ets l’amo i responsable d’aquest món que estàs creant i ficcionant, pots matar i ressuscitar a qui vulguis, que visqui on et vingui de gust, que tingui un ofici que et vingui de gust, que la gent s’enrotlli, es separi i es torni a casar amb qui vulgui. És gratis i no has de donar mai explicacions a ningú, agradarà o no, però és la teva obra.

Com a periodista, en canvi, tens un compromís amb el ciutadà, que és fer de missatger entre la realitat i ell i explicar-li allò que passa amb el màxim possible de detalls, rigor i  contrastar les fonts. Però acostant-te al màxim a la realitat, per això és més difícil poder explicar la realitat.

Amb les novel·les del Dani Santana, algunes les vaig haver de ficcionar, fent-les en forma de novel·la, perquè com a periodista no ho podia publicar, perquè a l'hora de la veritat les meves fonts m’haguessin dit que el que havia escrit no era veritat.

– Davant la caiguda de venta de llibres i tancament de llibreries en els últims anys, com veus la literatura catalana a dia d’avui?

– Sóc optimista i crec que la literatura catalana està en el seu millor moment, hi han molts autors i es llegeix més que mai, tot i que han canviat els canals de distribució. És veritat que els llibres amb la crisi han anat a menys, la gent que abans per Sant Jordi comprava quatre llibres ara en compra un i és veritat que tanquen llibreries però obren altres. Hi ha molt consum digital, malauradament, molt d’aquest consum digital és de franc, amb la pirateria, que és un mal que posa als catalans i espanyols al capdavant de la pirateria europea perquè no tenim unes lleis que ho frenin. A Itàlia, que potser serien tant pirates com nosaltres, les lleis castiguen molt al que es baixa un llibre o una pel·lícula, però aquí no.

Com em va dir un dia un editor, fins que no veiem a un home que s’ha baixat un llibre de forma gratuïta en el seu iPad, emmanillat, obrint el telenotícies vespre, la gent no agafarà por.

– Ara que s’apropa Sant Jordi i, per tant, augmenta el nombre de venta de llibres, creus que és un dia en què la gent compra llibres per tradició o per interès literari?

– Mig i mig, hi ha gent que compra llibres perquè toca i perquè és un regal molt bonic per la parella, dels fills a les mares, etc. Està molt bé regalar cultura, hi ha un proverbi àrab que diu que un llibre és portar un jardí a la butxaca, tot i que a mi m’ha sortit tant gruixut el llibre que no hi cap a la butxaca. Sense cap mena de dubte, bona part de la gent encara descobreix en la ficció i en la literatura un dels plaers més grans que hi ha a la vida i per mi llegir ho és.

– En els últims 10 anys has estat dues vegades autor del llibre més venut per Sant Jordi, què significa per tu?

– És un honor que la gent confiï en dos novel·les tant diferents com Se sabrà tot i Algú com tu i que el comprin de manera esbojarrada, perquè en el cas d'Algú com tu, el dia de Sant Jordi, a les 3 del migdia ja no quedava cap exemplar. El dia de Sant Jordi és un dia molt bonic, sobretot per a tots els autors, però com tenim la mania de fer rànquings i liderar coses, millor estar entre els més venuts que no ser-hi. Perquè els autors que vivim d’escriure, volem que agradi el que fem i que es vengui, però el dia de Sant Jordi serà un dia sensacional tant si Nosaltres Dos és el llibre més venut com si no.

– La tirada mitjana d’un llibre de ficció en català són 1.500 exemplars, en canvi, la tirada inicial de la novel·la Nosaltres dos, és de 40.000 exemplars, una aposta un tant arriscada?

– No es volen quedar curts i que passi com fa dos anys amb Algú com tu. No sóc jo qui decideix les tirades inicials però és evident que amb aquesta quantitat no farem una segona edició d’aquí a Sant Jordi. El llibre va sortir el dia 15 de març, així que no hi ha temps per fer una reedició, per tant, per curar-se en salut i perquè cap editor vol quedar-se amb llibres al magatzem, hem confiat que anirà molt bé de ventes. De moment porta cinc dies hàbils a les llibreries i va molt bé, a la Casa del Llibre, per exemple, ja va segon en quant als llibres més venuts. 

Notícies relacionades