Quimantú Segura: "Hi ha qui pensa que les institucions han de finançar la cultura, nosaltres pensem que han de deixar fer"

Fotografies: Anna Poquet

Entrevistem a tres membres de Dissidència Sónica, Guillem Tamburini, Quimantú Segura i Jordi Bullick perquè ens expliquin les novetats de la gravació del 5è recopilatori de música a Collserola.

El sindicat de músics, a més de parlar del recopilatori en el que els grups tenen fins el pròxim 4 de setembre per presentar-se, han explicat com veuen, desde el seu punt de vista, l’estat musical de Sant Cugat i el tipus de gestió que defensen.

– El proper 9 d’octubre es realitza la gravació del 5è recopilatori de música, en què consisteix la iniciativa?

– Guillem Tamburini: Els grups musicals encara s’han de triar, per tant l’estil no s’ha decidit encara, però si algun grup es queda fora, serà per raons tècniques, no perquè busquem un perfil concret de grup musical en quant a nivell i estil. És a dir, si ve un grup de 18 persones i cada una d’elles toca un instrument diferent i s’ha de microfonar, ens sabrà molt de greu però no es podrà fer.

– Quimantú Segura: Els grups musicals tenen fins el dia 4 per presentar-se i es valorarà, tenint en compte el que podem assumir.

– Quins són els principals objectius del recopilatori?

 Q.S: Igual que els Trona, es fa per demanda, per això no surt un cada any, sinó que van sortint segons ho demana la gent. L’últim va ser fa 4 anys i ara com que és per demanda doncs tocava. Volem donar visibilitat a la gran demanda musical que hi ha a Sant Cugat.

– A diferència d’altres anys, quines novetats hi ha en aquesta edició?

– Q.S: Aquest cop la gravació es farà en directe per ajuntar-ho amb el debat d’accés a l’espai públic, que al nostre entendre està mal enfocat. Perquè està enfocat en base a una confrontació de drets, el dret a la cultura i el dret a l’accés al carrer contra el dret al descans, quant en veritat ningú està en contra del dret al descans, ja que, fins i tot la gent que li encanta la festa, en un moment o altre voldrà descansar. És per tant, un debat fals.

Per nosaltres, el debat està en el dret a l’accés que té la ciutadania a la cultura i a poder fer-la en condicions. Òbviament no hi han equipaments i, per tant, l'única opció que et queda és l’accés al carrer, que és veritat que hi ha molta demanda de l’ús del carrer, però hem de tenir en compte que això ja és una ciutat amb 100.000 habitants, per tant, i ha molta demanda de cultura i la cultura és un dret, la gent necessita la cultura.

"El debat d'accés a l'espai públic està mal enfocat, el debat ha d'estar en l'accés de la ciutadania a la cultura i poder fer-la en condicions"

Per aquests motius, el que hem volgut fer és una intervenció al carrer, en directe, perquè durarà tot el dia i en format petit, pel tema possibilista, ja que, ens hi posem de cara, no ho fem a la matinada ni amb tant volum. En general és molt difícil fer música aquí a Sant Cugat.

– G.T: Abans ens enviaven les cançons i podíem posar totes les cançons que volíem i que hi cabien en un CD, ara en canvi és com un fals directe, ho gravem tot i per tant l’espai és més limitat, només hi ha cabuda per uns 10 grups aproximadament.

– Com veieu l’estat musical de la ciutat en comparació amb anys anteriors?

– Q.S: El que veiem és que la gent va per un costat i les institucions per un altre, és a dir, la gent que està organitzada, per alguns anomenada societat civil, tot i que a mi no m’agrada dir-ho així, està fent propostes, nosaltres no som els únics, hi ha molts col·lectius i tots estan posant de la seva part, el problema és que hi ha un bloqueig institucional que és preocupant i que ha anat a més amb el temps.

Si mirem enrere i en el que va passar amb la prohibició del Trona, quan va venir la Policia Local i el va tancar, és molt estrany, veus que l’àrea de cultura de l’Ajuntament té una agenda que estan intentant complir i l’àrea de seguretat en té una altra, quan en realitat ambdues depenen del mateix Ajuntament.

En canvi, quan va passar allò del Trona i vam tenir una reunió amb ells, només va venir a donar la cara gent de cultura demanant perdó, de l’àrea de seguretat no hi havia ningú, quan van ser ells els que van arribar a l’espai, facilitat pel mateix Ajuntament i com no hi ha un paper físic (perquè el permís estava donat) ho tanquen i és quan te n’adones que a nivell institucional hi ha diferents agendes i reaccions contradictòries.

És molt desconcertant veure com qui la fa més grossa (àrea de seguretat) no dóna la cara. És un balanç agredolç perquè te n'adones que per un cantó la gent cada cop fa més coses i proposa més coses, cada cop neixen més grups i les institucions, en canvi, fan coses inexplicables, com per exemple el que passa a la Plaça Pep Ventura, on a una mateixa plaça hi ha bars que han de tancar a les 23h i altres poden estar fins més tard.

Això ens fa veure que dins del mateix Ajuntament hi ha diferents agendes polítiques que a vegades es contradiuen i això és molt desconcertant.

– A nivell institucional, creieu que s’inverteix suficient a Sant Cugat?

– Q.S: Amb els anys hem aprés a no dependre de l’administració, de fet, ara mateix, de l’administració només necessitem el permís. Ens autoorganitzem, tenim nivell tècnic i a nivell de producció, si algun dia no ens facilitessin ni la llum, també ho podríem cobrir, perquè amb els anys hem après i només els demanem que ens deixin fer.

Hi ha qui pensa que les institucions han de finançar la cultura, però nosaltres, tot i que respectem aquesta opinió, pensem que simplement han de deixar fer, facilitar el permís. En el cas que hi hagi una inversió, que sigui en coses que només pugui fer la institució.

– Com per exemple?

– Q.S: Com per exemple els equipaments, però el que s’hauria d’acabar és el tenir la cultura controlada. És a dir, que la institució posi els equipaments, però tenir una persona que estigui controlant el que es fa i com es fa. Tot i que penso que el paper de les institucions hauria de ser posar la infraestructura, els mitjans, com per exemple l’equip de so, hauria de ser responsabilitat de cada grup o persona.

– No creieu que hi ha d’haver un finançament per part de la institució per estar a l’abast d’allò que un grup o persona no pot assumir...

 Q.S: Cadascú s’ha de responsabilitzar de la gestió de les coses. És veritat que el poder institucional arriba a llocs on la societat civil no arriba sense una estructura de poder semblant, com per exemple, obrir un espai al centre de Sant Cugat per fer un equipament, però el fet que l’Ajuntament et cedeixi l’equip de so, les llums, etc. ha servit per fer xantatge, com va passar amb Hoboken, on va haver una inversió d’1 milió d’€ per un equip de so i la il·luminació, quan amb alguna cosa més senzilla i barata, com l’equip que nosaltres fem servir a Trona tens més que suficient i no val això.  

A més, hi ha altres fórmules d’organització que van més enllà de l’estrictament públic i estrictament privat, com per exemple, el que es coneix a nivell domèstic. És as dir, l’autogestió, on és la comunitat qui ho gestiona i és, en realitat, qui pot arribar molt més enllà que els altres dos tipus de gestions, per un tema de números molt senzill.

La gestió privada que pugui fer una empresa o la gestió que pugui fer un ajuntament, el salari està dintre l’equació, amb la gestió comunitària no, perquè és voluntari. És gent que inverteix el seu temps en fer cultura sense tenir cap sou a canvi i ho fan com la gent vol.

– Entre les 955 idees que els ciutadans van proposar pels pressupostos participatius, va sortir un cop més, la proposta d’una sala de concerts...

– Jordi Bullick: És la nostra eterna lluita, no volem mai donar la gestió a una altra cosa que no sigui la institució. La institució vol una gestió i nosaltres podem formar part d’aquesta gestió però no és el que nosaltres volem. Volem un espai autogestionat i lliure.

– Q.S: Ens han fet propostes, però a nivell d’infraestructures no són serioses, el que es demana és un espai musical, efectivament, hi ha una sala de concerts, però estem parlant en tot moment de l’accés de la gent a la música.

Està molt bé que es facin concerts, però també volem que sigui un espai on es pugui aprendre a tocar, assajar... per tant, ja no estem parlant només d’una sala de concerts sinó d’un espai musical i aquesta infraestructura mai s’ha posat sobre la taula, el que s’ha proporcionat ha estat una sala de concerts de manera molt difuminada i s’ha arribat a parlar d’un espai polivalent, però és un altra cosa, també es poden fer concerts però cobreix altres necessitats, com per exemple, el carnestoltes.

Quan es van portar a terme les propostes del procés participatiu vam preguntar si, a més d’inversió, el projecte podia tenir una gestió comunitària, on la gent decideixi el que es fa, ja que, afecta a com és la infraestructura, perquè depenent de com vulgui la gent que es faci, la infraestructura serà d’una manera o d’una altra, està lligat. La resposta va ser que el tema de l’autogestió no entrava. Ho estem demanant des del 2001.

Notícies relacionades