Marc Carreté: "Volíem aconseguir portar a Sant Cugat una pel·lícula que es veiés per primer cop a l’Estat espanyol i n’hem aconseguit dos"

Fotografies: Anna Poquet

Marc Carreté i Joan Ramón Armadàs són els organitzadors i creadors del Festival de Cinema Fantàstic i de Terror que se celebra a Sant Cugat per segon any consecutiu i que comença aquest dijous 7 de juliol.

En aquest Festival es podran veure diferents pel·lícules, tant del gènere de terror com fantàstic, xerrades sobre el paper de la dona en el cinema i altres activitats com la Zercavila Zombie o l’exposició de Bola de Drac, entre altres.  

 Això vol dir que la 1ª edició va ser tot un èxit i per això repetiu?

– Marc Carreté: Vam quedar molt contents de la primera edició, les coses van anar molt bé, vam fer una programació molt interessant. Va tenir molt bona acceptació per part del públic i tots els agents implicats en el projecte, patrocinadors, col·laboradors i la pròpia organització. Vam quedar prou contents com per tornar a repetir.

De fet, des d’un principi la idea era crear un festival com a projecte de continuïtat, per tant, ara toca la 2ª edició.

– Quin tipus de propostes hi hauran aquest any?

– Joan Ramón Armadàs: Si en la primera edició vam posar el focus en els viatges en el temps, aquest any hi ha un doble focus.

El primer és la reivindicació del paper de la dona en el cinema en general i en el cinema fantàstic en concret, per aquest motiu, tant el pòster com algunes activitats i pel·lícules que proposem, fan èmfasi al paper de la dona. Des de directores de pel·lícules, passant per pel·lícules que tracten una temàtica molt femenina fins a xerrades, com per exemple, una que farem sobre el masclisme al cinema contemporani.

El segon focus és un homenatge a Bola de Drac, coincidint amb el 30è aniversari de la sèrie animada. Per això tindrem una exposició al hall del Teatre-Auditori amb tots els còmics que s’han publicat en llengua catalana, també farem una marató de les últimes dues pel·lícules de Bola de Drac que s’han pogut veure al cinema i per últim, estrenarem com a cosa inèdita, un documental fet per l’Oriol Estrada sobre el fenomen Bola de Drac a Catalunya i a tota Espanya, però en especial èmfasi a Catalunya, perquè és un dels territoris on va tenir més repercussió tota l’arribada del fenomen de Toriyama.

– Quines novetats heu introduït, respecte l’any passat?

– M.C: L’any passat ens vam fixar com a objectiu poder tenir una premiere absoluta d’una pel·lícula, és a dir, que es veiés per primera vegada a l’estat espanyol i hem aconseguit tenir-ne dos, una és Awaiting, que ens arriba del Regne Unit i és la pel·lícula que obre el Festival i l’altre és Idila que arriba des de Eslovènia i és premiere absoluta.

– J.R: Hem ampliat continguts, si l’any passat teníem 14 pel·lícules i 14 curtmetratges, aquest any en tenim 19 pel·lícules i 19 curtmetratges. A més, guanyem un dia, perquè l’any passat vam començar en divendres i aquest any comencem en dijous fins diumenge, per donar una mica més de protagonisme i èmfasi a la pel·lícula inaugural.

També hem incorporat agents nous al Festival, com la col·laboració d’Òmnium cultural, que s’ha volgut sumar amb l’objectiu d’arribar a més gent amb esdeveniments culturals, hem sumat les biblioteques de Sant Cugat, en especial la de Volpalleres, que està especialitzada en literatura de ciència-ficció, per tant, algunes activitats les descentralitzarem allà.

En la Zercavila Zombi també hi ha una novetat, que consisteix en la incorporació dels Diables de Sant Cugat i els Tabalers que ens ajudaran a fer-ho tot una mica més diabòlic.

– M.C: També hi haurà un concert, que ja volíem fer l’any passat i no va ser possible. Un grup de Psichobilly, que són els Motorzombis, ens animaran la festa la nit de la Zercavila.

– Podriem dir, per tant, que heu volgut portar el Festival de Sitges a Sant Cugat?

– M.C: Rotundament no. El Festival de Sitges és el Festival de cinema fantàstic i de terror més important del món, l’any vinent celebra el 50è aniversari, és a dir, Sitges és l’Olimp dels Déus i nosaltres estem a la Terra.

M’agrada insistir en això perquè nosaltres ens volem semblar o volem créixer i formar part de la família d’altres festivals que hi ha repartits pel territori català, que de fet, estan constituïts en una associació que es diu TAC (Terror Arreu de Catalunya) de la qual hem passat a formar part aquest any.

En el TAC hi han festivals importants i molt consolidats com el de Cryptshow, que coincideix aquest cap de setmana a Badalona, el Cardoterror a Cardedeu o el més gran de tots aquests, que és el Festival de Molins de Rei i que està dintre de la llista dels 30 o 40 festivals de cinema fantàstic i de Terror més importants del món.

Sitges queda molt lluny i és el pare de tots els festivals, però en cap cas volem semblar-nos al Festival de Sitges.

– J.R: És com si crees un equip de futbol i el segon any vols ser com el Barça, òbviament la il·lusió i l’emmirallament està, però no pots crear un equip de futbol i pretendre jugar a primera divisió i a la Champions, per tant, anem poc a poc, amb molta il·lusió i molt satisfets, tant dels continguts que portem com dels agents que anem arreplegant pel Festival i mirant els referents com Sitges, Brussel·les o el Festival dels Estats Units, tots ells ens serveixen de mirall però sempre tocant de peus a terra.

– En un dels articles de la revista “El cinèfil”, J.R, comentaves que Catalunya és terra de festivals, el fet que hi hagi un ventall tant ampli de festivals, no ho veieu com una amenaça?

– M.C: Abans que res som cinèfils, per tant, la funció que tenim als festivals és apropar al públic continguts que d’altre manera segurament no li arribarien o li arribarien d’una forma molt més testimonial.

Al món es produeixen milers de pel·lícules cada any i només un percentatge molt petit d’aquestes arriba a les sales comercials, el video a la carta permet veure algunes, però hi han d’altres, que si no és a través de festivals com el nostre o d’altres companys, no arribarien al públic.

La nostra missió, per tant, és fer arribar tots aquests continguts a la gent, que els puguin gaudir amb activitats complementaries i paral·leles i com més serem més riurem. En absolut els veiem com competidors, més aviat com companys.

– J.R: El companyerisme entre festivals és molt important, aquest any, per exemple, tenim un agermanament amb un festival que arriba just després  del nostre i que és el Festival de Cinema Oriental de Vic, on parlem de quines pel·lícules asiàtiques de terror els interessa a ells i ens interessa a nosaltres, vindran convidats d’altres festivals que ens serveix per saber com està el gènere i quin tipus de pel·lícules hi ha cada any.

A més, moltes vegades compartim continguts, perquè si una pel·lícula s’ha vist a Cardedeu i potser a Sant Cugat interessa, la podem posar aquí i al revés, potser algunes de les pel·lícules que es veuran aquests dies aquí s’exporten després a una altra banda.

Per exemple, a la primera edició, vam fer una xerrada sobre el viatge en el temps i ara aquest mes de maig s’ha programat amb un format molt semblant al Festival de Bilbao.  Per tant, hi ha un companyerisme i amistat entre els festivals.

A Sant Cugat hi viuen 90 000 persones, estic segur que la majoria no ha passat per Molins ni Cardedeu a veure els festivals i aquesta és una bona oportunitat per apropar el cinema al cor de la ciutat.

– D’aquests 90 000 habitants que té Sant Cugat, creieu que hi ha un públic important que els hi agrada aquest tipus de gènere?

– J.R: Segur que si. No només m’ho diu el nas, sinó que m’ho diuen les dades. El cicle de cinema d’autor, per exemple, és un cicle que porta entre 13 i 14 anys i cada dijous recull a milers d’espectadors.

A més, Sant Cugat té una població molt jove i als joves els hi agrada el cinema fantàstic i les propostes transgressores, per tant, el públic objectiu hi és i estem segurs que vindrà més gent que l’any passat i que poc a poc podrem anar creixent.

– Com definiríeu els espectadors als qui els hi agraden les pel·lícules del gènere de terror i fantàstic?

– M.C: En general és un públic jove, i amb jove vull dir de 15 a 100 anys mes o menys. Els que de jove hem començat a gaudir aquest gènere ja no l’hem pogut abandonar. Si ets fan del gènere, aquesta passió es manté, per tant, el target natural del cinema fantàstic i de terror, comprèn totes les edats, a partir dels anys en els que està permès veure certes coses a la pantalla.

A Sant Cugat hi ha molta gent del nucli adolescent, a partir dels 15 fins els 40 i esperem que vinguin tots al cinema. El nostre gran repte i dificultat a la vegada, és que la gent sàpiga que s’està celebrant aquest esdeveniment a la ciutat. Que d’aquests 90 000 habitants que té Sant Cugat, tots sàpiguen que a la ciutat se celebra un Festival de Cinema Fantàstic i de Terror.

– El preu per entrada és més reduït …

– J.R: el preu de l’entrada és el mateix que val el Cicle de Cinema que hi ha a Sant Cugat durant tot l’any, per tant, una entrada individual val 4€, que és escandalosament barat si ho comparem amb segons quins preus de cinema que et trobes a vegades i a més, hi ha la possibilitat de comprar-se un abonament, de dia o dels 4 dies que dura el Festival.  

Notícies relacionades