Elvira Anglès: “Si arribem a les escoles d’aquí a uns anys podrem tenir sardanes d’infantsˮ

Fotos: Jordi Pascual i Tino Rubio

Al 2022 Sant Cugat esdevindrà capital de la sardana, un reconeixement que omplirà la ciutat d’activitats. Fa més d’un any que l’Entitat Sardanista treballa per aconseguir la fita i va ser el 14 de desembre que es va fer el gran anunci a Perpinyà, ciutat que ostentava el títol durant l’any passat. Durant els dos propers anys l’entitat té una feina ingent, amb la creació d’una comissió amb l’Ajuntament i la Confederació Sardanista de Catalunya i l’intent d’aconseguir la implicació del teixit social i empresarial santcugatenc. Elvira Anglès, presidenta de l’Entitat Sardanista, assumeix el repte amb ganes.

L’objectiu de ser capital de la sardana és aconseguir difusió, conreu i prestigi social. No ho tenim en l’actualitat?

– Un dels actes que farem serà una taula rodona sobre com arribar a la gent més jove, per exemple, perquè és un dels nostres grans problemes. Tot i que a Sant Cugat estem més mancats, no podem dir que no hi ha joves però fan colles i van a concurs. En canvi, no van a ballar a la plaça. Hem d’explicar-nos i donar a conèixer, entre d’altres, que moltes sardanes tenen lletra i es canten.

Hi ha algun municipi referent?

– Segurament Figueres, on hi participa més gent jove i que ja va ser capital de la sardana, però poc més. A l’aplec de Barcelona es veia clar que ens cal arribar al jovent.

Aquest és el gran repte, llavors?

– Sí. Entre la meva generació i la dels meus nets hi ha hagut un buit. Jo he ensenyat a ballar a les meves netes però no als meus fills. Estava ocupada, treballava i havia de criar tres fills... Però va suposar un lapsus. Si ensenyem als nets hi ha esperança.

Com?

– Hem d’arribar a les escoles però necessitem monitors joves que demanarem a la Confederació i a altres entitats de la ciutat com el Grup Mediterrània i l’Esbart. Si ho aconseguim, d’aquí a uns anys podrem tenir sardanes de nens. Seria molt bonic! Ara sembla un món amagat.

Però hi ha presència més enllà de les pròpies ballades: la Diada, les manifestacions dels darrers mesos...

– Cert però és tímida. Normalment la gent s’apunta a fer activitats perquè hi té un amic o una amiga. Per tant, és això el que hem d’aconseguir: que més gent ho conegui i engresqui els amics.

Potser va a modes. No és un risc?

– La qüestió és tirar endavant. És veritat que no totes les activitats es mantenen igual de vives sempre però no ens hi hem de preocupar excessivament mentre puguem mantenir les sardanes.

Què us ha semblat Perpinyà com a capital de la sardana?

– Vam participar a la benedicció del Moscat de Nadal. No es notava un ambient especial per ser capital de la sardana. Hi vam tornar el dia que anunciaven la proclamació de Sant Cugat, tot i que no sabíem del cert si seríem capital de la sardana fins que ho van dir.

Per què us vau animar a presentar la candidatura?

– Per ganes de fer activitats. Ja fa uns quatre anys volíem fer un fòrum que no vam arribar a fer. També vam pensar en fer un monument a la sardana. Llavors ens vam adonar que alguns pobles que havien estat capital de la sardana –o anteriorment ciutat pubilla– tenien un monument. Si estàs animat, una cosa porta a l’altra! L’any passat ja ens hi volíem presentar però no hi vam ser a temps.

Teníeu proposta definida i tot!

– Sí però és més complicat que això. S’ha de presentar una proposta de programació a l’Ajuntament i aquest ha de completar-la amb elements de promoció de la ciutat. Aquesta vegada ho vam presentar encara amb el govern anterior i el Ple d’octubre va donar el vist i plau a la candidatura. Després d’això, amb la proposta conjunta ja presentada, la Confederació havia d’escollir-nos i ho va fer per unanimitat!

Una unanimitat que també vau aconseguir al Ple tot i que en primera instància la moció la va presentar Junts.

– Ja havíem enviat un correu electrònic a tots els partits explicant-los la proposta. Tothom hi pot ser perquè a ballar hi ve gent de tots els partits.

Com vau celebrar l’elecció i la unanimitat?

– Ens vam posar a cridar. Teníem moltes esperances però no sabíem segur si ho aconseguiríem.

Quina feina heu de fer ara?

– El primer és parlar amb les entitats i empreses de la ciutat per explicar-los la iniciativa i per encoratjar-les a participar amb nosaltres. Una de les fites que ens agradaria complir és fer una ballada amb 50 rotllanes, és a dir, que hi hagi grups de membres d’entitats i de treballadors que facin la seva proposa rotllana. És una forma d’animar a la gent a assajar ni que sigui per un dia, com passa amb les Gitanes.

Paral·lelament hem de constituir una comissió mixta entre l’Entitat, l’Ajuntament i la Confederació, on haurem de treballar sobre la proposta que hem presentat. Ja tenim molta feina feta!

Què podeu fer perquè a Sant Cugat sí es noti que som capital de la sardana?

– Com a mínim tenir un cartell. El que no pot ser és que facis activitats com a capital de la sardana i només hi hagi una rotllana gran.

Heu parlat amb altres municipis que han sigut capital?

– Tenim contacte amb la presidenta de l’entitat de Sant Feliu de Guíxols, que serà la propera capital. També vam ser a Montblanc quan van ser capital i en vam parlar amb la seva presidenta.

Notícies relacionades