Els guardons com a comiat, acaba la Mostra de Venècia

Fotos: promocionals.

Adéu la 75a edició de la Mostra de Venècia. El palmarès va entregar-se a la cerimònia final el dia 8 de setembre i ha volgut premiar a la magnífica, vivenciada i nostàlgica Roma d’Alfonso Cuarón (Y tú mamá también, Gravity) amb el prestigiós lleó d’Or, per decisió unànime de Guillermo del Toro.

Al retrat que fa Yorgos Lanthimos (Canino, Langosta) de la cort de la reina Ana Estuardo amb The Favourite ha alçat amb el premi del jurat. Precisament, la protagonista d’aquesta història, la britànica Olívia Coleman, ha rebut el premi Volpi a millor actriu, amb un paper de soberana delirant i maniàtica. Per altra banda, Willem Dafoe s’ha emportat el Volpi a millor actor per la seva quasi intrínseca interpretació a At Eternity’s gate de Van Gogh, un film que parla de l’entramat obscur de la creació pictòrica i la naturalesa psicològica del que ens queda de la figura vivent del gran pintor del postexpresionisme. L’única directora de tota la Secció Oficial, Jeniffer Kent (Babadook), ha rebut el premi especial del jurat amb The Nightingale, una cinta situada en el 1825 en la Tasmània colonitzada, que tot i ser un drama fallit, és a la vegada un interessant punt de vista antiimperialista, antiracista i feminista. A més The Nightingale ha rebut la menció al premi Marcelo Mastroiani a millor talent per Baikali Ganambarr que fa d’aborigen. A millor direcció s’ha quedat la societat western The Sister Brothers de Jacques Audiard i a millor guió l’antològica –també western– The Ballad of Buster Scruggs dels germans Coen. Dues mencions que no acaben d’ajustar-se a la talla exacta. Sunset de László Nemes o Nuestro Tiempo de Carlos Reygadas són més arriscades i durant les jornades van provocar més sensacions que les altres, per aspectes de guió com igualment de genial direcció.

A més, el documental Pepe, una vida suprema, d'Emir Kusturica amb co-producció espanyola, rebia fora del palmarès el premi CICT - UNESCO (Consell Internacional del Cinema i la Televisió). El cineasta va projectar fora de concurs la cinta i la va presentar en una roda de premsa al costat del propi Mujica.

Vam deixar l’illa de Lido amb cansament després d’estar-nos setmana i mitja veient pel·lícules de tota mena, la meva primera experiència a un festival tan gran com la Mostra, escrivint articles per un periòdic. Realment, vaig al·lucinar amb la gran quantitat i qualitat de personal, voluntariat, policies, acreditats de premsa i de públic que rondava per les instal·lacions, concentrades en poc més espai que en la plaça que recull el Palazzo del Cinema i alguns edificis, sales, carpes, barres de bar i ambientades zones Wi-Fi de més. Tota una sola experiència que m’ha permès conèixer més l’abstracte significat del cinema, directors que no sabia i observar de prop com funciona la premsa i la relació directa, inexorable i única que té aquesta amb la indústria i el públic.

Així mateix, l’aspecte que segurament més em va captivar van ser les relacions temàtiques, discretes i subtils que comparteixen les pel·lícules, estructurades pels programadors dins el programa. És notable com aquests l’organitzen segons línies temàtiques determinades, com per exemple, des de la violència física o moral imperant dintre una societat (Vox Lux, Sunset, 22 July); la reinterpretació del gènere (en aquest cas Western amb The Ballad of Buster Scruggs, The Sister Brothers); el concepte ‘dona’ dins la societat (Suspiria, The Nightingale); les relacions íntimes de les persones (Nuestro Tiempo, Doubles Vies, La Quietud, The Mountain o fins i tot la premiada The Favourite); o el documental polític (American Dharma, What You Gonna Do When The World’s On Fire?, El Pepe, Una Vida Suprema); a altres connexions que s’hi poden combinar de diferents maneres per trobar un tema o línia temàtica comuna i construir així agrupaments on les idees s’emmirallen en projeccions que representen, simbolitzen o enquadren una era i una època determinada, que és òbviament, l’actualitat.

Finalment, agraït d’una experiència com aquesta, que ha suposat un descobriment absolut i que sens dubte crec m’ajudarà a seguir a indagar i endinsar-me més dins les profunditats del cinema, haig d’acomiadar ja la que serà l’última crònica d’aquesta 75a edició. Ha sigut un plaer estar dins la exorbitant quadrilla de premsa internacional de la que formàvem part de les dinàmiques de l’esdeveniment.

Ara quedarà veure els films que més han agradat novament a les sales i les plataformes streaming on s'estrenaran pròximament durant aquest any. Cal no despistar-se per a no perdre’s cap d’aquestes interessants pel·lícules que han passat pel projector venecià.

elCugatenc ha acreditat l’Associació Jove de Cinema de Sant Cugat per acudir a la Mostra Internazionale d’Arte Cinematografica la Biennale di Venezia. Durant la seva estada a Venècia, ens enviaran cròniques de cada jornada del festival. Pots trobar totes les que han fet fins el moment aquí.

Notícies relacionades