Els barrots de Pedrolo contra els barrots de Llarena

Fotos: Jordi Pascual

La catorzena edició de les lectures a la fresca, dels Amics de Pedra i Sang, han començat igual de reivindicatives com va acabar l’edició anterior. Si al setembre es tancava el cicle de l’any passat amb els actors i el públic demanant democràcia davant els operatius policials que havien començat a actuar de cara al referèndum de l’1 d’octubre, Homes i no, de Manuel de Pedrolo, ha esdevingut un cop sobre la taula en memòria dels polítics catalans empresonats o que han marxat del país en el nou cicle. El programa de representacions s’ha tenyit de groc –i morat per les obres que seguiran– i s’ha fet la primera obra amb una taquilla inversa que ha recollit 852,60 euros per a l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC).

L’obra de Pedrolo, ajustada per durar una hora amb la corresponent tasca de triatge per eliminar repeticions i fer més senzill un text que en alguns moment peca de complex, explica la història d’un presumpte carceller que els presos anomenen, a falta de saber el seu nom, No. Mentre les dues famílies preses lluiten amb uns fills nascuts de la fe –representants de blanc impol·lut sobre l’escenari– per cercar una llibertat entre les parets, trobant-se un abisme que no és més que el vertigen a la llibertat, No intenta representar l’autoritat fins que es demostra que és un pres més, una altra ànima que jau en pena a l’expectativa d’unes llibertats que ni coneix ni imagina.

L’obra té força, explica la seva directora, Dolors Vilarassau, poc després d’acabar la representació, perquè té molts lligams amb l’actualitat, potser massa si es pensa que es va escriure l’any 1957. Hi ha la por a al llibertat, l’empenta de les noves generacions, la solitud de la presó, la figura del carceller autoritari i els presos que diuen no haver fet res. I això, que no és més que l’adaptació de l’obra teatral pedrolenca –permeteu-me l’expressió–, està acompanyat de frases que podríem extreure amb bisturí del context franquista en què es van escriure i portar-les als nostres dies: “Les barreres existeixen per empresonar la nostra voluntat”, “posseïm alguna cosa que se us escapa i per això ens governeu empresonats” o “reixes endins tot és nostre i algun dia també ho serà reixes enfora”, per exemple.

El carceller no és més que un gos que vigila argumentant que tot el que ha fet ha estat pel bé dels presos, fins que aquests, cansats de l’autoritat, li han negat l’existència, no escoltant-lo, tractant-lo de veus que s’escolten; fins que li cau la màscara. La filla de la fe, Sorne, interpretada per Tània Banús, anima a l’altre fill, Feda, interpretat per Max Radford, a descórrer la cortina que amaga una de les parets i, al darrere, de nou, hi ha barrots, una presó que s’ha projectat a una pantalla sobre l’escenari amb imatges dels presos catalans –també dels polítics a l’estranger i del raper Valtonyc– fent per un moment que els barrots de Pedrolo hagin plantat cara als barrots del jutge Llarena. La plaça ha esclatat en aplaudiments.

Homes i No no hagués estat possible en la seva versió a les lectures a la fresca sense la feina de la direcció ni dels actors, especialment de Xavier Tor, No a l’obra, en tenir una presència constant i continuada en què destaca tant la gesticulació –o la seva absència en ser una obra amb poc moviment– com el seu diàleg, com de certa manera també ha passat amb Sorne i Feda, tot i que aquests en un segon terme –donada la seva inexistència inicial– en els primers minuts de l’obra.

Uns separadors amb la cinta connectada entre ells han estat suficients per simular les cel·les i només ha calgut projectar els barrots més explícits al final del tot, quan l’obra s’ha fusionat amb l’actualitat acabant amb una pantalla tenyida de groc que ha fet que alguns assistents marxessin ràpid de la plaça d’en Coll però la majoria d’ells s’esperessin a posar la seva aportació per a l’ACDC. És el primer cop que les lectures a la fresca arriben al Monestir-Sant Francesc, a petició de la Xarxa del barri. La propera representació, una adaptació de diversos textos teatrals de Maria Aurèlia Capmany sota el títol Ca,barret! a la fresca, serà el 12 de juliol a les 10 de la nit a la plaça Magí Bartralot.

Notícies relacionades