El director del Teatre-Auditori, Pep Tugues, en entredit: expedients per assetjament laboral i contractes dubtosos

Fotos: Localpres

INVESTIGACIÓ. L’Organisme Autònom Municipal del Centre Cultural (OAMCC), del qual depèn el Teatre-Auditori i les biblioteques municipals, va gastar gairebé mig milió d’euros entre finals del 2017 i principis del 2019 en contractes que no s’ajustaven al procediment administratiu corresponent, segons un informe de la intervenció municipal fet públic al març. Ara el responsable d’una de les empreses ha explicat quines eren les males praxis que al seu parer emanaven del director de l’òrgan, Pep Tugues. Una extreballadora, a més, ha fet públic un presumpte cas d’assetjament laboral i masclista que haurien sofert també altres treballadors durant els 14 anys que el director ha estat al càrrec. Davant els fets, el govern municipal avança que el seu objectiu és fer un concurs públic per a la plaça que actualment ocupa Tugues.

La relació amb les treballadores

El director de l’OAMCC s’ha vist immers en un expedient informatiu reservat, pas previ a l’arxivament o l’obertura d’un expedient disciplinari, arran de la denúncia (no judicial) d’una treballadora per assetjament laboral i masclista, el que va obrir la instrucció d’ofici. L’afectada, que va treballar durant anys al Teatre-Auditori, va declarar a l’Ajuntament gairebé un any i mig després d’acabar la relació laboral amb l’organisme.

El que inicialment semblava una pressió laboral més o menys assumible, explica, va anar en augment fins al punt de rebre trucades, missatges i correus electrònics diàriament i a tothora, també en dies festius i de descans. “Totes les tasques que feia em deia que estaven malament, cosa que no compartia la cap de la meva àrea, i fins i tot em culpabilitzava de coses sobre les quals no tenia cap tipus de responsabilitatˮ, rememora tot assegurant que era una vexació constant que la va fer perdre la confiança i la va forçar a treballar amb angoixa i por.

“La pressió era constant i vaig acumular més de 480 hores extra perquè no em pogués esbroncar ni em digués que la feina estava mal fetaˮ, rememora, “hi havia setmanes que no descansava cap dia o només una jornadaˮ. La situació era cada cop més inassumible ja que considera que Tugues prenia un rol d’assetjador psicològic: “Va fer que perdés la confiança amb mi mateixa i amb tot el que feia i que no estigués segura de res. Anava a treballar amb ansietatˮ.

“Les exigències afectaven a tots treballadors del Teatre-Auditori i els casos més greus durant tots els anys que porta al càrrec han estat dirigits a donesˮ, recorda, “sé de companys i companyes que van viure situacions similars a la meva però que de moment no ho han explicat per por i perquè encara mantenen relació amb l’Ajuntament o amb el Teatre-Auditoriˮ.

Després de mesos en què li costava assumir i acceptar la situació, l’afectada va decidir que no podia seguir així quan es va adonar que s’amagava d’ell per por a les represàlies: “Encara avui dia és molt dolorós veure que vaig renunciar a la feina de la meva vida per una persona que porta exercint el seu poder durant anys sense que ningú hi faci resˮ.

L’acumulació d’hores extra li va permetre fer una compensació horària i no treballar durant un temps que va aprofitar per buscar suport a l’Ajuntament i tramitar la baixa. Va iniciar un periple de trobades amb diverses àrees de l’Ajuntament com ara recursos humans, riscos laborals i la gerència. També va parlar amb Comissions Obreres, on va acudir aconsellada per altres treballadors del Teatre-Auditori que coneixien una excompanya que anys enrere va parlar amb el sindicat per un cas similar.

Pepe García, representant sindical de CCOO, reconeix haver parlat amb la treballadora i diu que ho va comunicar a la gerència. A més, diu que no té constància de cap altre cas d’assetjament laboral protagonitzat per Tugues. “El maltractament sempre és presumpte i això ho ha de determinar un jutge; per tant, sense denúncia és difícil que puguem fer resˮ, enraona tot dient que ja no va tenir més informació sobre el cas. La treballadora diu que va ser precisament ell qui li va recomanar no presentar denúncia judicial per les dificultats de demostrar l’assetjament laboral davant uns fets que qualifica de subtils.

També es va reunir amb Cristina Recasens, directora d’àmbit de Cultura, llavors capitanejada políticament per l’exalcaldessa i actual cap de l’oposició, Carmela Fortuny. “Excepte Cultura, que ja sabia d’altres casos que han encobert durant anys, tots els agents em van qüestionar el que els hi explicava tot i que no els hi sorpreniaˮ, denuncia, “això suposa una mostra de violència institucional a més de la que denunciava quan vaig acudir a buscar ajutˮ.

El govern municipal actual explica que no té constància de cap altre expedient d’informació reservada sobre l’actitud del directiu envers els treballadors, el que no significa que no hi pugui haver altres casos de presumpte assetjament sinó que no s’han denunciat ni detectat. “En el moment que ho vius, costa molt adonar-te’n de la situació en la qual estàs i costa molt més denunciar-hoˮ, valora la treballadora, “a mi m’ha costat gairebé tres anys poder-ho explicar més enllà del meu cercle més proper i si ho he fet ha estat gràcies al suport de col·lectius i moviments feministes com Adventícies, Dones i Cultura i Hora Bruixa amb la voluntat que es conegui tant a Sant Cugat com al món de les arts escèniquesˮ.

La treballadora explica que la pressió va anar més enllà del lloc de feina. Quan va intentar tramitar la baixa es va sentir qüestionada pel metge de la mútua laboral i aquest la va enviar a una psicòloga que li va fer passar un test, no li va preguntar per la feina però sí si estava preparada per fer les feines de casa. No li van concedir la baixa perquè van diagnosticar el cas com a accident laboral però en canvi, per la intermediació de Recasens, la van reubicar per no treballar al mateix lloc que Tugues, a qui li van prohibir comunicar-se amb ella. L’afectada ho qualifica com una forma d’actuar sobre la víctima i no sobre el presumpte agressor. Quan va acabar el contracte ja no li’l van renovar més.

Esther Madrona, tinenta d’alcaldia de Cultura, explica que l’expedient obert per la instrucció municipal va determinar que no hi va haver assetjament laboral però sí apuntava a “males praxis en la gestió directiva de recursos humansˮ. La treballadora critica, més enllà de la resolució de l’expedient, que hi ha una manca d’informació en situacions com la que va viure: “Pensava que activar el protocol d’assetjament significava denunciar judicialment i per això vaig decidir no activar-lo. L’Ajuntament hauria d’informar de les accions que poden prendre les víctimes d’assetjament com ara l’existència d’un assessorament jurídic al Servei d’Informació i Atenció a les Donesˮ. La tinenta d’alcaldia reconeix que van fallar mecanismes com la posada en marxa del protocol contra la violència masclista.

Contractes en qüestió

David Pujol, creador de l’empresa Gobelin Projectes, que va prestar serveis al Teatre-Auditori proporcionant personal tècnic d’escenari entre el 2013 i el 2018, és la persona que, ara per ara, ha explicat el paper de Tugues en la contractació pública. Amb la voluntat que “les males praxis no quedin impunesˮ i “prestant col·laboració per esclarir els fetsˮ, va declarar a l’Ajuntament al setembre, el que va permetre posteriorment obrir un altre expedient d’informació reservada. La seva declaració queda recollida en un informe de la intervenció i la secretaria generals al qual ha tingut accés aquest diari.

Segons l’empresari, Gobelin va començar a prestar serveis al Teatre-Auditori al 2013, quan va signar “un document ‘contractual’ senzill amb Pep Tugues, redactat per ell mateix, que marcava el preu/hora, i que es va convertir en una facturació anual d’uns 200.000 eurosˮ. Conscient que calia regularitzar la situació, Pujol va demanar-ho, una petició que va ser escoltada pel director de l’OAMCC però que mai es va materialitzar.

Tal com figura a la declaració recollida a l’informe, al setembre del 2017 el director tècnic de l’OAMCC, Marc Urquizu, va demanar suport a Pujol per redactar un plec de clàusules per fer la licitació. Tres mesos més tard l’empresa va deixar de cobrar les factures presentades i no és fins al març del 2018 que, sempre segons la versió de Pujol, Tugues li proposa signar un “contracte-prórrogaˮ del contracte original del 2013 com a forma de regularitzar la situació.

 

Malgrat això, el bloqueig va seguir i en converses amb la intervenció municipal l’empresari va constatar que no es podien pagar les factures pendents fins iniciar una licitació que, pel moment, no s’havia preparat. Al juny del 2018 Tugues va demanar ajuda a Pujol, que va acabar enviant-li un plec de clàusules. Tot i aquest pas el concurs seguia sense celebrar-se i el Teatre-Auditori va acabar devent a Gobelin entre 130.000 i 150.000 euros.

“Com a conseqüència de no estar al corrent de pagament amb Hisenda perd també altres contractes i es veu en l’obligació de tancar la seva empresaˮ, recull l’informe, on també s’explica que Hisenda va embargar l’habitatge de Pujol i tots els comptes i bens de l’empresa. Va haver d’acomiadar set treballadors i cedir uns altres set a l’empresa del mateix sector Iniciatives Events. Segons Pujol, a partir d’octubre del 2018 Pep Tugues va encarregar a aquesta companyia els serveis que abans prestava Gobelin.

Bona part de la informació inclosa a l’informe també va ser recollida a finals d’octubre pel diari El Triangle i reforça allò que apuntava la intervenció municipal a l’informe del març del 2019. En el document de la intervenció es recull una relació de contractes amb 67 empreses, entitats i autònoms que s’haurien fet de forma fraudulenta per no haver-se concursat. Alguns d’ells són contractes que s’haurien d’haver licitat, d’altres són contractes menors reiterats que per la quantia total també s’haurien d’haver licitat i d’altres són pròrrogues fora de contracte que no s’haurien d’haver produït sense haver-se iniciat un concurs públic.

En total suposen 1,4 milions d’euros (1.454.254,41), 0,5 (493.276,18) dels quals corresponen a l’OAMCC. Gobelin és la segona empresa que més diners hauria d’haver rebut per aquests contractes, un total de 248.715,41 euros amb IVA. El Teatre-Auditori també va fer contractes presumptament fraudulents amb Empreses de Treball Temporal (ETTs) i amb Clece, companyia encarregada de la neteja. A més, va registrar reiterats contractes menors per la compra de llibres i productes audiovisuals que, sumats, s’haurien d’haver licitat.

Tot i que l’informe de la intervenció considera que l’Ajuntament no n’ha sortit perjudicat perquè els preus s’ajustaven a mercat i, per tant, no cal exigir indemnització de danys i prejudicis, el grup municipal de Ciutadans va portar l’afer a la Fiscalia, obrint així la porta a un possible procediment penal. Davant això, explica la tinenta d’alcaldia de Bon Govern i Transparència, Lourdes Llorente, l’Ajuntament ha facilitat tota la informació requerida i també ha traslladat l’expedient obert arran de les declaracions de Pujol.

A la Plataforma de Contractació Pública de la Generalitat figura un únic contracte licitat per l’OAMCC des del 2011. Es tracta, precisament, dels serveis que anteriorment prestava Gobelin i que ara ha guanyat Iniciatives Events amb un contracte de tres anys i una despesa per a l’erari públic de 765.535,90 euros (amb IVA). L’adjudicació es va produir al juliol passat. Pujol ha rebutjat fer declaracions per respecte a la investigació judicial que està en marxa.

Dos expedients enviats a la Diputació

Tot i la conclusió d’un dels expedients d’informació reservada, l’Ajuntament ha demanat suport a la Diputació per evitar que la proximitat entre treballadors pugui tenir ingerències en la resolució. D’aquesta manera, explica Llorente, els casos denunciats per Pujol i per la treballadora es troben en mans a la Diputació, que podrà dictar una nova resolució i, en funció d’aquesta, obrir la porta a sengles expedients disciplinaris que podrien implicar sancions per a Tugues.

Mentre esperen la resolució, el govern ha decidit treure la responsabilitat de contractació i de personal al director de l’OAMCC. Per tant, fins que no es resolguin els dos expedients, Tugues mantindrà la responsabilitat de la vessant artística, cultural i de programació. L’únic impediment per obrir un expedient disciplinari en cas que els expedients d’informació reservada resolguessin que hi ha hagut pràctiques incorrectes per part del directiu, explica Llorente, és que s’hagi obert un procés penal. Això significa que si la Fiscalia decideix iniciar un judici, l’administració aturaria els procediments interns.

La plaça de Tugues a concurs públic

“L’objectiu d’aquest govern és fer la convocatòria d’un concurs per a la plaça de director del Teatre-Auditoriˮ, anuncia Madrona, una decisió que es compromet a mantenir més enllà de les resolucions dels expedients oberts. Diu que la proposta no només està vinculada al qüestionament de la figura de Tugues al capdavant de l’OAMCC sinó que també busca “aire nou i regeneracióˮ.

Ara per ara no s’ha marcat cap calendari per treure la plaça a concurs però, diu la tinenta d’alcaldia, l’objectiu és trobar una persona amb els mèrits suficients per dirigir el Teatre-Auditori i fer-ho amb “un procés de selecció més democràticˮ. Llorente afegeix, a més, que aquesta és una de les places de direcció que la legislació obliga a treure a concurs, com ja va passar a finals del mandat passat amb diversos càrrecs directius de l’Ajuntament.

Un Pla d’Actuació per evitar repetir els errors de contractació

Paral·lelament als expedients oberts i a la investigació de la Fiscalia, l’informe de la intervenció del març en què s’apuntava a desenes de contractes presumptament irregulars demana la creació d’un Pla d’Actuació “que determini les mesures a adoptar per corregir les deficiències, errors i incompliments que s’han posat de manifestˮ. El pla es va redactar a finals del mandat anterior i tot just es troba en aplicació.

Segons la tinenta d’alcaldia de Bon Govern i Transparència, una de les deficiències detectades és la manca de personal al servei de contractació de l’Ajuntament, un punt dèbil que s’ha començat a corregir amb la contractació d’una cap de servei. Al mateix temps s’està treballant per millorar la previsió del venciment dels contractes per preparar les licitacions amb més temps i evitar pròrrogues incorrectes o innecessàries.

La darrera gran fita –aquesta més pendent tot i que ja s’han fet algunes accions, segons Llorente– és la formació. “Hem de tenir un personal més preparat per evitar que la revisió jurídica ens tiri enrere plecs de clàusules ja acabats i, per tant, que s’hagin de tornar a redactarˮ, explica la tinenta d’alcaldia, “és important conèixer bé la llei de contractació vigent i com es fa el procediment de contractació electrònicaˮ.

Recasens i Fortuny han desestimat aprofundir en l’afer tot al·legant la investigació de la Fiscalia. L’extinenta d’alcaldia de Cultura i posterior alcaldessa diu que té plena confiança amb “les mesures de control ja establertesˮ i amb “els equips tècnics que han de fiscalitzar i donar garantia jurídicaˮ: “Com a alcaldessa rebia i parlava cada dia amb molta gent, i ho traslladava i compartia amb la gerent si era un tema de gestió. Era part de la meva feinaˮ.

elCugatenc ha intentat parlar amb Tugues a través del gabinet de comunicació de l’Ajuntament, que ha rebutjat la petició tot dient que mentre hi hagi els procediments oberts la resposta ha de ser política.

Notícies relacionades