Domènec Miquel: “En 25 anys de Gausac hem tingut 212 autors”

Fotos: Jordi Pascual

El Grup d’Estudis Locals (GEL) acaba de publicar la 50ena edició de la revista Gausac, corresponent a l’any 2017. És el 25è any que es publica la revista i l’entitat segueix disposada a aportar aquesta eina d’investigació i divulgació local. La cinquantena edició incorpora un dossier historiogràfic que va des de la prehistòria al segle XXI, actualitzant l’informe que ja van presentar en el número 1. A més, com cada any, incorpora articles de temàtiques diverses, entre ells Hi ha trens que és millor no agafar, sobre alcohol i jovent, premi Joan Auladell als treball de recerca de batxillerat de l’any 2016. La portada, sempre feta per un artista, és l’obra Teteor de Joan Marigot.

En la presentació de la nova edició, celebrada dimecres a la tarda a la Casa de Cultura, el GEL ha fet balanç de la tasca feta: multiplicar per 7 la bibliografia referent a Sant Cugat, la participació de 212 col·laboradors en 25 anys, posar en valor els treballs de recerca en clau local i acompanyar l’Ajuntament quan necessita una mirada històrica –com amb els noms del carrer o participant al Consell de Cultura–. Tot i així, segueixen demanant una revisió del conveni i agilitzar la burocràcia per accedir a ajuts. L’historiador Domènec Miquel és el director de la publicació i una de les seves cares més visibles del grup.

Heu fet alguna cosa especial per ser la 50ena edició?

– Està en la línia de sempre. Volíem col·locar un índex com el que vam fer al número 25 però ocupava molt espai. Un Gausac ha de tenir entre 210 o 220 pàgines. Aquest en té 264.

Incorporeu el dossier historiogràfic.

– Això sí és extraordinari. Al número 1 vam fer un balanç de com estava la historiografia de Sant Cugat en aquell moment. Vam veure quins llibres i articles hi havia. Ara, en motiu de l’aniversari, tornem a fer un repàs per veure què hi ha de més. Només de Gausac hem publicar més de 3.000 pàgines durant tot aquest temps. El coneixement sobre la població ha crescut.

Com valores aquests anys pel que fa a l’Ajuntament i la ciutadania?

– L’Ajuntament ens ha donat suport sempre, sobretot des de la vessant financera perquè sinó aquesta aventura no seria possible. Es fa per amor, aquí ningú cobra res. En aquests 25 anys hem tingut 212 autors. Tenim 180 subscriptors. Hi ha més gent que escriu que gent que llegeix. Durant aquest temps hi ha hagut dos regidors de Cultura que s’han fet socis per rebre Gausac. També dos alcaldes ho han fet. Una altra cosa és que hagin pagat sempre o no.

Des de la perspectiva de la divulgació?

– Gausac ha estat una eina útil i es veu als instituts, sobretot als treballs de recerca. Crec que va ser al partir del número 3 que vam incorporar un apartat de didàctica aplicable a Sant Cugat. Ha sigut útil i altres escoles ho han copiat per fer la seva pròpia programació.

Es fa prou cas als historiadors?

– No, la història està molt manipulada. Sempre dic que dues persones poden mirar la mateixa persona però descriure-la diferent perquè una la mirarà pel davant i l’altra pel darrere. Són dues visions diferents. És a dir, la història no té una veritat única però no ha de ser manipulada.

La història l’escriuen els vencedors?

– Per norma general és cert, i quan l’agafes des d’altres punts de vista te n’adones que hi ha més coses o que algunes que s’expliquen tenen altres mirades.

Un exemple en clau local?

– L’assassinat de l’abat Biure. Els monjos van crear una llegenda que deia que l’abat era molt bona persona i Saltells era dolent. Doncs bé, quan mires la documentació de l’època es veu clarament que l’abat no era tan bona persona ja que de fet havia tingut problemes amb els mateixos monjos. Alhora, Berenguer de Saltells formava part de la cort reial i estava al costat del rei. Per tant, l’assassinat té altres problemes que no són els que s’han explicat tradicionalment.

És a dir, els monjos van voler crear un màrtir. Però si et fixes, quan van assassinar l’abat Biure feia 80 anys de l’assassinat de Sant Thomas Becket. A ell el van fer sant i a l’abat Biure no, ni tan sols ha arribat a beat, perquè el coneixien massa bé.

 

Fa anys que demaneu que l’Ajuntament mantingui la col·laboració i incrementi el valor del conveni. Per què?

– L’IPC ha pujat i cada any la factura és més ajustada. Quan et congelen les subvencions, arriba un moment que no tens prou. Fins ara cobràvem 25 euros de la subscripció de Gausac però un Gausac enviat a casa en val 32.

Malgrat tot, seguiu fent més projectes: els dossiers santcugatencs, el premi als treballs de recerca...

– En un moment donat vam aconseguir diners extra que ens van permetre iniciar alguna altra línia editorial. Si tinguéssim més diners, podríem continuar, ara costa una mica.

I més enllà de la part econòmica?

– Tenim tres números dels dossiers santcugatencs ja que vam publicar un número 0 al 2010, un homenatge a Joan Auladell pel seu treball sobre la desamortització. En els darrers anys hem publicat el de l’edat moderna i les memòries del Joan Tortosa. Material per publicar en tenim però hi ha dos problemes: el cost d’edició i la distribució. A més, de tant en tant ens demanen articles per a altres publicacions i també ho fem. I així i tot, tampoc tenim moltíssim material perquè la investigació està difícil.

Per què?

– El Pla Bolonya i les assignatures quatrimestrals han estat un desastre perquè amb les assignatures de nou mesos els professors posaven un treball de curs que podia acabar sent un article. Ara en quatre mesos no tens temps a fer-ho. Per part de la universitat tenim molts menys treballs i per això ens hem de refiar més dels treballs de recerca de batxillerat, que tenen un nivell inferior. Sempre demanem una revisió a algú que sap del tema. Tot i així, hi ha treballs molt bons, com el que publiquem a aquest número de Gausac.

Notícies relacionades