Dionisio Giménez esmola la ploma en record de l’1 d’octubre

Foto: Vanessa Miralles

Cada cop de porra durant el referèndum de l’1 d’octubre del 2017 va copsar el periodista florestà i col·laborador d’elCugatenc, Dionisio Giménez, com una mostra de retrocés democràtic. Sap que hi ha gent que no pensa com ell, fins i tot persones que li havien estat molt properes políticament anys enrere. Però les imatges de les càrregues policials i, sobretot, de milers de persones concentrades a les portes dels col·legis electorals per evitar que l’autoritat s’emportés les urnes mereixien, al seu parer, una resposta.

Perquè Giménez mai se n’ha amagat del republicanisme i tampoc de la convicció –que va prendre durant els darrers anys– que la independència de Catalunya pot ser la via per millorar en drets socials. Si això és un encert o no, està per veure. El que li sembla clar, després dels fets ocorreguts aquell 1 d’octubre que quedarà marcat a la història per sempre, és que en l’actual estat de les coses la llibertat i els drets estan en retrocés.

És evident el seu punt de vista: milions de persones volien decidir el futur polític de Catalunya i, tot i l’oposició de l’Estat marcada per la manca d’acord polític en un assumpte recurrent durant anys, l’1 d’octubre del 2017 es van mobilitzar per exercir i reivindicar l’anomenat dret a decidir. Per això l’actuació policial li va copsar tant, perquè representava la repressió d’una voluntat col·lectiva. I, com tothom sap, els fets posteriors tampoc han estat una bona notícia per a les persones que pensen com ell.

Giménez era al Ple municipal, mirant-se de prop cadascun dels polítics per fer una de les seves contracròniques, quan es va decretar la presó per als Jordis. Aquella sessió plenària d’octubre del 2017 va acabar marcada per la presódels i el periodista florestà també va quedar copsat quan es va anunciar la notícia. A cada conversa posterior repetia com d’injust li semblava l’empresonament. Després van venir tota la resta d’empresonaments i exilis, una situació que encara no ha acabat de pair; que li grinyola per injusta.

El discurso de la corona y otros cuentos del 1-Octubre (Ediciones la Tempestad, 2018) és, justament, la resposta a tot plegat. És un any d’incomprensió –impotència, potser seria més exacte– transformat en vuit contes que, des de la ficció, responen a cadascuna de les porrades i injustícies al voltant de l’1 d’octubre. És una crítica a l’actuació policial però també a la de la corona, alhora que esdevé un reconeixement a les persones anònimes i no tan anònimes, com Roger Español i Jordi Pessarrodona, que van jugar un paper clau durant aquella jornada.

Justament Pessarrodona acompanyarà Giménez en la presentació del llibre el divendres 11 de gener a les sis de la tarda a l’Ateneu Santcugatenc. elCugatenc va publicar (traduïts al català), a la secció de Col·laboracions Literàries, tres dels relats que, després de diverses revisions, s’han incorporat al llibre: Llarena al seu laberint, El Piolín a l’hora del crepuscle i L’oferta. Són relats en què es pega la volta alts fets, amb un Llarena empresonat, un agent caigut del vaixell del Piolín sense ningú que el rescati i un venedor de mercat com a paral·lelisme del govern espanyol.

Notícies relacionades