Diferents models d’Ateneu per una cultura forta a l’eix Sant Cugat - Bellaterra - Cerdanyola

Foto: Cedida

El dijous passat el Fòrum Bellaterra va dedicar una jornada a confrontar els models de gestió de l’Ateneu de Cerdanyola i el de Sant Cugat, el primer públic i el segon com a entitat sense ànim de lucre. La presidenta del fòrum, Chus Cornellana, va reivindicar l’oportunitat com una forma de reforçar des d’una perspectiva cultural l’eix entre Sant Cugat i Cerdanyola passant per Bellaterra així com de posar en valor un model associatiu català que té les seves arrels al segle XIX.

Per part de l’Ateneu Santcugatenc hi van participar el president, Àlvar Roda, i el director, Toni Ramon. Roda va recordar que els inicis de l’Ateneu es remunten a l’any 1956 tot i que no és fins al 1979 que es crea l’Ateneu amb un model similar a l’actual i fins al 1984 quan aquest es consolida clarament en una vessant social i cultural. El gran creixement va començar al 1994, amb la presidència de Ramon Pros, que va permetre l’obertura de moltes possibilitats amb l’aportació de diners de la seva pròpia butxaca en diverses ocasions fins al 2010, quan un ictus el va apartar de la presidència.

En aquell moment Margarida Cleris en va prendre el relleu, en un mandat que es va allargar fins el 2019 i que, reivindica Roda, va servir per reanimar l’activitat de l’entitat i convertir-la en l’actual pont entre la cultura i la societat civil. Sota la seva presidència també es va canviar de seu, de la històrica a la plaça Pep Ventura a l’actual a l’avinguda de Gràcia, a través d’un acord amb l’Ajuntament.

Ramon, per la seva banda, va explicar que l’Ateneu Santcugatenc precisa de molta feina diària, que és possible mantenir gràcies a 559 socis i més de 4.000 participants en els cursos durant el 2019. L’entitat santcugatenca només deu un 25% del seu pressupost a l’administració pública, esdevenint així una mostra de teixit associatiu poc depenent: “Si no fos per les entitats del teixit associatiu els efectes de la crisi haurien estat molt pitjor. Amb dependència de l’administració això no seria possibleˮ. Per això, l’Ateneu Santcugatenc demana que les institucions confiïn en les entitats per gestionar equipaments i aconseguir així un apoderament ciutadà que les superi.

Cerdanyola, una reivindicació de la transició i proposta de redefinició

Santi Morera, cap de cultura de l’Ateneu de Cerdanyola, ha estat el representant del que avui dia és el principal pol cultural de la ciutat veïna. Explica que la reivindicació per tenir un Ateneu va néixer durant la transició, hereva del casal parroquial i el bar Grau, i en menor grau del Casino de Cerdanyola, que concentraven l’activitat social i cultural de la ciutat. El naixement del Grup Ateneu va servir perquè tots els partits polítics es comprometessin a crear un Ateneu dins dels programes electorals de les primeres eleccions democràtiques.

L’Ateneu de Cerdanyola va ser el primer equipament de caràcter social no esportiu de la ciutat i durant el temps ha esdevingut el nucli cultural del municipi, on s’hi troben entitats i propostes artístiques. Reivindica que grans experiències com el Festival de Blues no s’expliquen sense l’existència de l’Ateneu. Ara, però, es troben en un moment de redefinició a través de la redacció d’un full de ruta a nivell cultural, tant per a l’Ateneu com per a la ciutat, de la mà de la Diputació. Hi treballen 59 persones i esperen que un cop definit el full de ruta se’n puguin incorporar 12 més.

Notícies relacionades