David Pujol: “La Unió porta dos anys i mig desplaçada i seguim amb el mateix número de socis i seccions”

Fotos: Jordi Pascual

La Unió Santcugatenca ha iniciat la seva remodelació més visible, les obres que transformaran l’antiga seu en un espai més modern i ajustat a les necessitats de l’entitat. Això ha estat possible gràcies a un conveni amb l’Ajuntament que fa anys que es perseguia de manera insatisfactòria. Però aquest, adverteix el des del mes passat reescollit president de l’entitat, David Pujol, és només el canvi més cridaner i s’acompanya d’accions perquè la Unió es torni a situar com un referent cultural de la ciutat. Mentre les obres avancen, en les seves mans està negociar amb els polítics com quedarà la gestió de l’espai, que tot i que compartida entre l’entitat i el consistori, no ha tingut més concrecions.

Per què vas decidir presentar-te a la reelecció?

– Fa sis anys que em vaig incorporar a la junta i des del 2014 sóc president. Acabat el mandat, estem a meitat del projecte de construcció de les obres i de crear el consorci amb l’Ajuntament. Per coherència ens havíem de presentar tots els membres de la junta anterior.

Sou la junta de les obres?

– És el que es veu però volem fer una renovació total del sistema, modernitzar una entitat que estava estancada al segle XX en molts aspectes. L’edifici era només un dels problemes, potser el més preocupant, vistós i car. Aquesta és la junta de posar al dia la Unió Santcugatenca, que en els seus 118 anys s’ha hagut d’adaptar a les circumstàncies. Ho va fer a la Guerra Civil, també durant el franquisme, també amb l’arribada de la democràcia... i ara s’ha hagut d’adaptar al segle XXI.

En quins aspectes s’havia de modernitzar?

– Havíem perdut molta visió i importància dins de la vida cultural de la ciutat. Teatralment, des de la inauguració del Teatre-Auditori l’any 1993, la Unió va perdre molt pes específic en les arts escèniques. La coral, per exemple, ha anat envellint. El sistema comptable i de gestió legal s’havia d’actualitzar perquè encara teníem sistemes dels anys 90. A més, estàvem en fallida econòmica.

Si tenim en compte que el segle XXI és el segle de la comunicació, havíem d’implicar-nos més amb les xarxes socials. Les juntes anteriors no havien detectat que hi havia un error greu en la comunicació, tant interna com externa. Encara estem en el procés de modernització, enmig del qual ha aparegut l’Ajuntament per fer un consorci i invertir una gran quantitat de diners per fer obres. Tot plegat ens ha de servir per potenciar les activitats, que la gent que ve a Sant Cugat conegui la Unió i les activitats que fem.

El procés de treball amb l’Ajuntament ha estat llarg. Com ha estat?

– L’any 2010 l’expresident, davant la fallida econòmica, va fer una aportació per salvar momentàniament l’entitat. No hi havia un projecte de futur al darrere, era un pedaç. Des d’aquell moment es va començar a negociar amb l’Ajuntament, plantejant que teníem problemes econòmics. Han passat 8 anys! Ha estat un procés llarg i dur.

L’aposta de l’Ajuntament és valenta, no podien permetre que desaparegués una entitat centenària. L’any 2010 no teníem ni idea que volia dir salvar la Unió. El consistori no podia ajudar una entitat que no feia bé algunes coses així que internament, amb un relleu a la junta, vam començar a solucionar problemes, deutes, judicis, l’organització interna, el sentiment d’identitat...

En paral·lel a tot això va haver la negociació amb l’Ajuntament. Inicialment tant ells com nosaltres pensàvem que tot es podia solucionar amb una capa de pintura i obres menors. Amb els informes tècnics vam veure els problemes de l’edifici, i també de l’entitat a nivell administratiu. El pedaç del 2010 era la punta de l’iceberg. Ha portat molta feina i hores dels membres de la junta, i de confiança per part de l’Ajuntament.

Complicat...

– Ells ens deien que ens podien ajudar si érem responsables. De què els servia ajudar-nos si haguéssim sigut una junta que no feia bé les coses? Enmig de tot plegat hi ha molts tràmits i negociacions, en podria escriure tres llibres! Al final, són accions i opinions consensuades amb una comissió mixta. Durant tres anys ens vam reunir cada setmana i repassàvem el dia a dia per veure què havíem de fer cada mes. D’aquí neix la confiança que permet fer el consorci i que l’equipament sigui compartit durant 50 anys. És cert que tot això potser es veu menys i és ara, amb les obres, que la gent n’és conscient.

Com és ser a la junta d’una entitat que no té edifici?

– Ens ha demostrat que l’Ajuntament hi creu perquè ha fet un gran esforç per fer reformes a la Casa de Cultura i acollir algunes de les seccions de la Unió. També hem vist que els socis i seccions han estat comprensius. Els bastoners o el Grup Mediterrània han passat de tenir una sala de 200 metres quadrats a haver d’assajar en una sala petita d’uns 80 metres quadrats i amb una columna enmig. Potser el consistori no té les infraestructures suficients perquè nosaltres tinguem espais idonis i per això ens hem hagut d’adaptar. Tenim seccions que es troben al gimnàs d’una escola, altres a la Casa de Cultura... Però tothom ho ha entès, tot i que no ha estat fàcil perquè hem anat provant l’encaix.

I el resultat?

– Portem uns dos anys i mig desplaçats i seguim amb el mateix número de socis i seccions. Ara que han vist que comencen les obres, la gent està més animada. No podíem parar de fer activitats perquè no tindríem socis i acabaríem desapareixent.

Confieu que amb el nou edifici se solucionaran gran part de les mancances?

– És la idea però ens hi estem reunint per veure com treballarem d’ara endavant amb la gestió compartida. De moment no tenim res ferm. Abans l’edifici de la Unió era vell i tenia mancances però el gestionàvem directament nosaltres, ara també dependrà de l’Ajuntament i, per tant, hem de veure com encaixem les activitats que ells puguin portar-nos i, alhora, com definim conjuntament elements com la programació. Està per veure.

Notícies relacionades