Comissió Correllengua: “El president del CPA llegirà el manifest d'enguany, té una força simbòlica potentíssima”

D'esquerra a dreta: Andreu Massafret, Lluc Cahís i Julià Mestieri. Foto: Jordi Pascual

L'1 de novembre se celebra a Plaça Octavià el Correllengua 2015. Des de les 11 del matí i, fins a les 8 del vespre, hi haurà tot tipus d'activitats per reivindicar la llengua catalana. Andreu Massafret (Arran), Julià Mestieri (Cal Temerari) i Lluc Cahís (JERC) com a participants en la comissió organitzadora expliquen la jornada i reflexionen sobre la presència social del català i la vinculació entre estat propi i defensa lingüística.

Què podem fer i què destacaríeu d'allò que podem fer diumenge a Plaça Octavià?

Lluc Cahís (LC): Tot té un caire familiar. Això vertebra aquesta edició del Correllengua. Comencem al matí amb expositors de totes les entitats participants i amb activitats per a nens dinamitzades per gent de caus i esplais.

Julià Mestieri (JM): També hi haurà els geganters que trauran els gegantons, activitats de la Plataforma per la Llengua sobre barbarismes, conta-contes i activitats familiars sobre la llengua i les seves peculiaritats. Comptarem amb un vermut de cultura popular i tradicional que anirà seguit per un dinar, el manifest i una sobretaula de glossa improvisada. A mitja tarda hi haurà un concert de música en català a càrrec del grup local Pubilles Ninja i de final de festa hi haurà una actuació conjunta de diables i castellers.

Comença a les 11 del matí...

JM: I acaba a les 8 del vespre.

En el Ple municipal de setembre es va aprovar una moció de suport a la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL). Hi ha uns organitzadors molt determinats. Arran i les JERC aposten directament per l'estat propi i, si veiem el manifest d'enguany de la CAL, diu “visca el proper Estat independent de Catalunya”. Com s'explica aquesta vinculació de la llengua amb la política identitària o nacional?

JM: Primer de tot cal dir que com a comissió organitzadora és cert que hi ha Arran i les JERC però també hi ha altres entitats que no tenen una postura definida sobre el tema, com és Cal Temerari o la Coordinadora d'Entremesos de Cultura Popular de Sant Cugat. Com a comissió ens cenyim a l'organització del Correllengua, tot i que poden haver-hi altres actors que hi participen que poden tenir una postura pròpia, però que no necessàriament ha d'englobar els sentiments de tots els organitzadors.

LC: Respecte a la vinculació entre Correllengua i estat propi, com diu Chomsky, una situació de bilingüisme -tot i que és més aviat diglòssia- és una diapositiva de tot un procés en què una llengua es menja l'altra. Per això es vincula el Correllengua, la reivindicació de la llengua i cultura catalanes, i l'estat propi.

Vincular llengua i estat propi no deixa fora de la celebració gent que defensa la llengua però no vol l'estat propi?

Andreu Massafret (AM): De fet ja hem dit que no. Tant Arran com les JERC veiem que són dues coses molt lligades i que és necessari per als impediments que tenim sempre per part de l'Estat Espanyol. Com es veu als organitzadors de l'acte, no deixem fora a ningú.

Més enllà de l'estat propi, la moció que es va presentar en el Ple de setembre va generar debat sobre el suport de les institucions a les entitats que defensem la llengua. Tant PP com C's van dir que aquestes organitzacions reben un suport excessiu.

JM: Són opinions. Què és excessiu o no és una valoració subjectiva. En aquest cas, el Correllengua, malgrat haver-se aprovat la moció en el Ple, ha rebut el suport logístic, de material, de punts de llum i d'ocupació de la via pública del Departament de Cultura i de l'Ajuntament però no ha rebut una subvenció econòmica. La programació inicial del Correllengua era més àmplia i ambiciosa i, com no hi ha hagut una subvenció econòmica per organitzar l'acte, l'hem hagut d'ajustar.

Us hauria agradat tenir la subvenció per fer un Correllengua més ampli?

JM: La qüestió és que com més capacitat d'inversió tens, a més gent pots arribar. Teníem previstos 800 € en difusió per fer arribar fulls volants a totes les escoles i no ha pogut ser. Tampoc hem pogut fer cartells, posar publicitat a mitjans locals... No passa res. Entenem que és el Ple qui representa el conjunt de ciutadans i que les mesures que surten d'allà estan balancejades.

Com queden representats la resta de territoris de parla catalana en el Correllengua de Sant Cugat?

JM: El Correllengua comença al sud del país i acaba a Perpinyà. Aquesta és la principal dinàmica integradora de la celebració. No tenim cap activitat especifica per tractar el tema de la territorialitat. En les activitats que fa Plataforma per la Llengua hi ha un apartat de diversitat dialectal.

Doneu importància, llavors, que el Correllengua no és una celebració única de Catalunya o de Sant Cugat sinó que arriba a tots els Països Catalans.

JM: Evidentment. Si és Correllengua, és perquè es considera això un element important.

LC: De Salses a Guardamar, creuem tots els Països Catalans. Justament per això representa tots els tipus de català que tenim.

Com veieu la situació de la llengua? Primer a Sant Cugat i després a un nivell més ampli.

LC: Com he dit abans i aprofito per respondre a tot allò que pugui dir gent de Ciutadans, vivim en situació de diglòssia on la desigualtat és evident. Només cal veure l'etiquetatge o el cinema. Només aquells espais on el català ha estat consolidat, com el model educatiu que tenim, reben atacs. Vull dir que el català ho té tot en contra i el Correllengua està més que justificat.

No és la visió de tothom. Hi ha qui diu justament el contrari, que el castellà sofreix per intentar beneficiar el català.

JM: És un debat de bastant calat polític sobretot per la qüestió de la immersió lingüística i de com es va fer la integració cultural i social a Catalunya ara fa unes dècades. En aquest sentit, estic molt content que el president del Centro Popular Andaluz llegirà el manifest del Correllengua d'enguany, això és la millor resposta a tot aquest tipus de suspicàcies.

LC: Té una força simbòlica potentíssima.

Sant Cugat té una àmplia majoria de la població que entén el català i el parla. És una situació molt positiva respecte a altres municipis veïns.

LC: Sí, però mira el cas del Santa Isabel. No és tot tan modèlic i fantàstic com sembla.

Com es pot millorar això? Fent del català llengua única oficial?

LC: En tot aquest procés la idea és que ningú perdi drets. Nosaltres aspirem que el model d'immersió lingüística no es posi en dubte, la justícia sigui en català i l'administració sigui en català.

És una mica complicat no eliminar els drets dels castellanoparlants i tenir la justícia i l'administració en català.

LC: Saber dues llengües és millor que saber-ne una.

No ens trobaríem de nou en una situació de diglòssia?

LC: [Riu]

Ho dic perquè si entrem en el debat lingüístic en una hipotètica Catalunya independent, ja no solament tenim el català i el castellà, sinó també moltes altres llengües.

LC: Això és un debat que ens cau molt lluny i ja el veurem.

El que tenim a prop és el diumenge. Qualsevol cosa més afegir del Correllengua que penseu que m'he deixat?

JM: Torno a destacar que el Correllengua té un format més familiar que edicions anteriors i té la voluntat de fer partícips a àmplies capes de la població santcugatenca. Convidem a tothom a passar el dia a Plaça Octavià.

Notícies relacionades