Eva Tataret: “Volem que el Pla Estratègic de cultura popular estigui tancat durant aquesta legislatura”

Eva Tataret i Francesc Picornell. Foto: Miquel Margalef 

La Coordinadora d’Entremesos de Cultura Popular i Tradicional Catalana va néixer amb l’objectiu d’unir totes aquelles persones i balls tradicionals que estaven treballant per desenvolupar un model propi a la ciutat de Sant Cugat. Amb els anys l’entitat ha anat agafant força i ara cada vegada té més presència a tot arreu. Malgrat això consideren que encara hi ha molta feina per fer i una d’aquestes tasques és el desenvolupament del Pla Estratègic de la cultura tradicional i popular. Francesc Picornell, president de la Coordinadora i Eva Tataret, secretaria, expliquen les claus per créixer i fer de l’entitat un element sentit per tots els santcugatencs. En aquesta entrevista ho contesten tot.

– Què voleu aconseguir amb el Pla Estratègic de la cultura tradicional i popular que la regidora, Carmela Fortuny, s’ha comprés ha tirar endavant després que vosaltres ho demanéssiu?

– Francesc Picornell (FP): La voluntat de fer el Pla Estratègic ha sortit perquè en cultura popular no hi ha cap directriu i s’està fent tot a batzegades. Quan es va iniciar el Consell de Cultura el primer que vam dir és que necessitàvem un Pla Estratègic de cultura tradicional i popular a Sant Cugat que ho englobés tot. Bàsicament volem un full de ruta per saber cap a on volem anar i que volem que sigui la ciutat d’aquí uns anys a nivell de cultura popular.

– Ara toca posar un marc a les expressions de cultura popular que s’han anat definit al llarg dels anys. Aquesta regulació es realitza perquè tant Ajuntament com vosaltres us sentiu més còmodes?

– FP: Exacte, va perquè les dues bandes se sentin millor. Per una banda nosaltres volem saber cap a on hem d’anar. Potser algunes vegades nosaltres decidim una direcció que no és compartida pel consistori i aleshores estem malgastant esforços. I per l’altra banda jo crec que l’Ajuntament ha de decidir quin model de poble i de ciutat vol perquè sinó ho fa les actuacions que realitzi no tenen massa sentit ni a vegades coherència.

– Quines afectacions concretes tindrà el futur Pla Estratègic?

 – Eva Tataret (ET): Establir clarament quines necessitats tenen les entitats de cultura tradicional santcugatenques. Un cop recollit això, el Pla també haurà de servir per recollir com es dóna resposta a les demandes. Teníem molt clar que aquest document s’havia de treballar a tres bandes: el consistori, una persona que sigui experta en cultura tradicional i després per últim la Coordinadora. En definitiva el que volem és veure tot el que ja hem construït per definir cap a on volem anar. Cal una visió de país global, però no volem perdre la identitat pròpia que tenim.

– Teniu por que el nou marc sigui massa privatiu?

– ET: No. En cap cas volem encotillar res, sinó que el que volem es preservar el model perquè d’aquí uns anys, malgrat canviar la direcció política del poble, no es modifiqui tota la feina que hem fet.

– FP:  Volem que sigui una ciutat culturalment rica i que les expressions de cultura tradicional santcugatenca no es quedin només en l’anècdota del dia sinó que la gent se la senti seva. El Pla s’ha de fer molt d’acord amb les circumstàncies de Sant Cugat.

– En quina fase està el Pla Estratègic?

– FP: Des de consistori es van comprometre a reunir-se amb diversos experts de la cultura tradicional i catalana. I ara justament estem en aquest punt. De reunions i de decidir i mirar cap a on volem anar. Per la nostra part ara volem fer una feina de reunió amb cadascuna de les entitats de la Coordinadora per saber en quin nivell estem i poder, així, construir el futur pla amb una base molt sòlida.

– ET: Teníem por que tot plegat quedés amb només paraules però nosaltres som molt perseverants i l’Ajuntament també hi està posant de la seva part. Sí és cert que ens agradaria poder-ho fer amb molta més rapidesa però realment sabem que és una feina lenta.  

– Hi ha alguns terminis?

– ET: No, no ens hem marcat res. Però sabem que l’ideal és que el puguem tancar durant aquesta legislatura perquè ara tenim clar que la gent que està ara al govern té la voluntat de tirar-ho endavant.

– Com és la relació amb l’Ajuntament?

– ET: És fluïda, sobretot després de la Festa Major en què nosaltres vam fer un manifest avisant que ho havia coses que no s’estaven fent bé. Però hi ha maneres de fer, per part de totes dues parts, que no ens agraden i que són difícils de canviar. Va estar bé, com a totes les relacions, poder posar les coses sobre la taula, amb afecte però amb fermesa. 

– FP: En una relació de dos sempre hi ha divergències, és complicat que tot sempre vagi súper bé, però, quan hi ha quelcom que no funciona, ho parlem i ho intentem deixar clar.

– Com definiríeu Sant Cugat dins de la cultura popular i tradicional catalana?

– FP: Sant Cugat està molt millor que fa 10 anys en quant a cultura tradicional i popular. S’ha fet una gran feina, però encara queda molt per fer, sobretot a nivell de conscienciació del que realment significa la cultura tradicional. Molta gent ve a veure els seguissis de Festa Major com qui va a veure una obra de teatre, si venen, clar està.

– ET: Un exemple clar que demostra que falta molta conscienciació és el ball del Paga-li Joan. Que aquells que no veuen bé l’acte es posin a xiular diu molt de nosaltres. Si vas a qualsevol altre tradició, com per exemple l’entrada de Sant Fèlix a Vilafranca, molta gent no veu i ningú se li acudeix mai de la vida xiular. Ara ens toca a nosaltres aconseguir conscienciar i que la població s’ho cregui.

– Teniu la sensació que la festa encara està poc arrelada?

– FP: Crec que sí. En una ciutat on hi viuen 90.000 habitants podria estar molt més arrelat. Quan celebrem la trobada d’entremesos a la plaça d’Octavià en altres pobles la plaça estaria a rebentar i aquí som sempre els mateixos, els que ho sentim molt endins, i la gent de fora d’aquest cercle li segueix costant.

– Com s’aconsegueix impregnar la gent que no està immersa en els balls?

– ET: Amb tallers a les escoles, amb l’exposició que vam tirar endavant al Monestir, etc. Són petites accions, petites pedretes que ajuden a crear consciència. Nosaltres seguirem treient els gegants, hi hagi molta o poca gent, plogui o faci sol; d’exposició en muntarem una altra, en això som molt constants perquè creiem que com més presència tinguem més ens estimaran i més arrel farem. Ens toca explicar què fem, què representem, per què toquem la música que toquem, etc.

– Teniu complex quan aneu a altres lloc i veieu la seva festa?

– PF: No. Quan anem a altres llocs, representant qualsevol ball, sempre ens ho passem molt bé i mai hi ha cap mena de problema. Mai hem tingut complex d’inferioritat, en absolut.

– En l’exposició La Festa popular. La catalanitat cívica, que al principi de la conversa en parlàvem, hi havia un mapa de Catalunya on es dividia el territori segons la seva festa tradicional. Tant Barcelona com el seu extraradi quedava amb un model propi però molt diferenciat de la resta del territori.

– FP: Mica en mica s’està consolidant un model de cultura del barcelonès i cada vegada s’utilitza més la cultura tradicional i popular per conèixer i arrelar-te al nou territori. Molta gent que arriba nova a les ciutats utilitza aquesta eina per conèixer nova gent i acostar-te al poble.

– ET: Allò important és saber d’on venim i si les coses canvien tampoc passa res. És important que qualsevol pugui saber i explicar d’on ve la Festa Major, tant sigui per Sant Pere o per Sant Cugat.

– Esteu contents de la feina feta com a junta directiva?

– FP: Quan vam entrar a la junta directiva, ara al gener començarem el quart any, ens havíem marcat uns objectius a curt i llarg termini. Abans d’acabar l’any hem fet balanç i ens hem adonat que a curt termini està tot fet i a llarg termini queden molt poques coses per fer. Quan passa això te n'adones que realment vas fent feina i que allò que veiem com impossible, com per exemple el protocol de Festa Major, ja ho hem aconseguit. 

Notícies relacionades