Col·lectiu Música Antiga: “Amb ‘Contratemps’ volem trencar la mirada elitista i classista qua ha acompanyat la música antigaˮ

Fotos: Jordi Pascual

El Col·lectiu Música Antiga de Sant Cugat, que agrupa vuit professionals vinculats al món de la música clàssica, fa una aposta per apropar aquest tipus de música a la gent amb el festival Contratemps. Es tracta d’una iniciativa que agrupa cinc concerts que se celebraran el cap de setmana del 13 al 15 de setembre (pots consultar el programa complet aquí) amb la voluntat que els artistes santcugatencs toquin a la seva ciutat i, alhora, ajudin a treure els estereotips que porta lligat aquest tipus de música. Anna Andreu i Gerard Díaz, lutiers membres del col·lectiu, expliquen la iniciativa i els reptes de la música clàssica i antiga.

Què és la música històrica?

– Anna Andreu [AA]: Suposa pensar el repertori en el context en què va ser creat, és a dir, amb una visió de buscar com va ser creada la música, tocar-la amb instruments adients a l’època i treure els filtres dels anys que han passat. Es tracta de música que ha tingut adaptacions i per això fa anys que es va plantejar recuperar-la tal com es va crear. Són hipòtesis. Els músics del col·lectiu treballen d’aquesta manera i nosaltres com a lutiers estem molt interessats en la recerca de com eren els instruments, especialment de l’època del barroc.

– Gerard Díaz [GD]: Quan s’intenta fer un instrument amb la tècnica que es feia servir en un segle concret hi ha diferències que fan que el timbre sigui diferent. Com a lutiers hem d’esbrinar com ho devien fer, no com ens ha arribat l’ofici a nosaltres.

Per tant, tornar als orígens...

– AA: Sí, però hi ha coses del context social i musical que han canviat i ja ens agrada. No cal fer un viatge en el temps. La manera com comuniquem amb el públic, l’accés... és actual. De fet, volem fer canvis.

Quins?

– AA: Apropar la música al públic i posar-la a disposició de qui li pugui agradar.

– GD: Hem de trencar l’elitisme que ha acompanyat la música clàssica. Amb la campanya de Contratemps hem jugat amb aquesta idea. Podem saltar-nos l’elitisme i el classisme perquè la música clàssica i antiga et pot agradar o no com qualsevol altre estil musical.

Com s’aconsegueix?

– AA: Podem agafar alguns aspectes de l’època barroca que s’han perdut. En aquella època podies anar a un concert com ara aniries a un concert de jazz, en què pots aplaudir un solo i fer-li un comentari al del costat sense cap problema. Dona la sensació que a la música clàssica hagis d’estar molt quiet, en silenci i concentrat per entendre moltes coses que potser no estàs entenent.

– GD: No passa res si algú es vol concentrar però avui dia de vegades observes gent al públic que està en tensió per no saber quan ha d’aplaudir perquè no entén de música. Però és que es pot entendre o no i gaudir d’un concert igualment.

Vosaltres aporteu un gra de sorra però què més cal per trencar la percepció elitista?

– GD: Que la gent s’ho escolti i hi vagi. De vegades la mirada elitista és de gent que se l’autoimposa i que no hi va mai. Potser el Contratemps sorprendrà però no és res extraordinari: hi tocaran músics clàssics que un dia seran aquí, un altre tocant amb una orquestra i un altre amb algú que fa música electrònica.

– AA: Hi ha opcions per escoltar músics bons sense gastar gaires diners. El preu també és un mite.

És una qüestió del públic, d’acord, però què es pot fer des d’altres àmbits com l’administració?

– GD: Ja es fan moltes coses però potser sense la convicció suficient. És possible que a qui determina les subvencions no li agradi la música clàssica.

– AA: S’ha de potenciar el gaudi estètic, és a dir, no cal pensar que escoltar música clàssica et farà més culte, millor persona i et permetrà criar millor els teus fills. La música clàssica és una manifestació cultural que ens aporta molt.

No només és qüestió de públic sinó també s’ha d’aconseguir que tota la gent que us dediqueu a la música us hi guanyeu la vida...

– GD: Ho podem reflexionar des de la nostra experiència però cadascú al col·lectiu podria dir una cosa diferent, segurament. Els músics han de tocar i endavant però és cert que el músic professional està molt lligat a què se li proposa des de l’administració i què demana el públic. No és fàcil omplir els concerts. En canvi, hi ha propostes de molta qualitat. Potser és una qüestió de mercat. Per això animo la gent a atrevir-s’hi.

– AA: Tot i això, és cert que hi ha fórmules com la francesa, on els artistes tenen una mena de sou base mentre creen i no només el dia que pugen a l’escenari. Això afavoreix la creació i et permet assumir riscos.

Enmig de tots aquestes reptes, com neix la idea de fer Contratemps?

– GD: Fa molts anys que som lutiers. Hem vist com durant els darrers anys molta gent que es dedica a la música antiga ha vingut a viure a Sant Cugat. Molts d’ells toquen arreu del món però no ho han fet mai a Sant Cugat! Contratemps és buscar la manera de tocar aquí.

– AA: És reunir-nos, fer alguna cosa en comú i visibilitzar les coses que ja es fan. Tenen una trajectòria molt sòlida i això s’ha de poder compartir amb el veí que et veu portar els instrument d’aquí a allà.

Com a col·lectiu, més enllà de Contratemps, què més podeu aportar?

– AA: Tenim moltes idees. Ara ens centrem amb el Contratemps, que ens agradaria que tingués continuïtat i no fos només un festival que es fa un cop a l’any. Ens agradaria poder fer altres concerts i col·laboracions amb entitats. També convidar a gent de fora, organitzar mostres, fer jornades d’estudi... Està per veure. Ara acabem de néixer.

Què li falta a Sant Cugat musicalment?

– GD: A Sant Cugat i a molts altres llocs hi ha la paradoxa que hi ha moltes escoles i estudiants de música però pocs llocs on fer-ne. També és un problema de formats del que tenim. El Teatre-Auditori és molt gran i costa d’omplir. Falten llocs més petits. Fa 20 anys hi havia molts més bars on tocar.

– AA: Hem de tenir llocs que siguin accessibles a companyies que no faran gaire caixa. No pot costar un dineral obrir les portes i les llums. Però vaja, la gestió cultural no és el nostre àmbit. Ens ho hem trobat a mesura que hem organitzat Contratemps. Estem aprenent moltes coses a mode de prova i error.

Notícies relacionades