L'any en què tot el poble va anar a l'estació per rebre el tren

Inauguració de l'Estació de Sant Cugat. Fotos: L. Roisin (extretes de Postals i fotografies antigues de Sant Cugat del Vallès)

El 2017 serà l'any del centenari de l'arribada del tren a Sant Cugat. Els ferrocarrils van passar per primer cop per la ciutat, que en aquell moment era un poble que superava per poc els 2.500 habitants, com a extensió del ferrocarril que connectava Barcelona amb Sarrià i que des de l'any anterior arribava fins a Les Planes. Es tractava d'una obra d'enginyeria ben grossa que naixia d'intents fallits anys enrere de travessar Collserola per connectar tres ciutats creixents tant poblacionalment com industrial, Barcelona, Terrassa i Sabadell.

De fet, segons el llibre El tren del Vallès. Història dels ferrocarrils de Barcelona a Sabadell i Terrassa (de Carles Salmerón), el primer tram de la línia es va posar en marxa al 1916 però el primer intent de connexió entre les ciutats data del 1855 basant-se en projectes anteriors (del 1847 i 1851) per connectar la capital catalana amb el Vallès. Si bé, l'actual recorregut és molt més similar al projecte que va fer l'enginyer Emilià Jimeno al 1906 en què es pretenia fer una connexió entre Barcelona i Sant Cugat per estendre un ramal a Terrassa i un altre a Sant Esteve de Castellar passant per Sabadell. De forma paral·lela, al 1909, es va intentar ampliar el Tramvia Blau al Vallès però, tot i la concessió, es van abandonar les obres per problemes econòmics.

L'expansió de la via dels actuals ferrocarrils va ser possible després d'un conflicte jurídic entre l'empresa que gestionava el tren de la Mina-Grott i la direcció del Tren de Sarrià. Els primers havien fet un petit tren al túnel que portava les aigües del pantà de Vallvidrera a Sarrià i amb ell havien aconseguit un gran èxit. Aquí va començar l'enfrontament entre les dues empreses amb la Guàrdia Civil tancant el Mina-Grott gràcies a pressions de la competència.

L'assumpte va acabar en un acord que legalitzava el trenet de de la Mina-Grott alhora permetia al Tren de Sarrià demanar una concessió per fer un ferrocarril entre Sarrià i Les Planes. L'adjudicació per eixamplar el ferrocarril es va donar al febrer del 1912 després que comencessin els primers contactes amb Frank Stark Pearson, que acabaria finançant l'obra. Aquell mateix any es va construir l'empresa Ferrocarriles de Cataluña SA (F.C.C.).

Al juny del 1912 es va començar a construir el túnel de Vallvidrera que va permetre que el 28 de novembre del 1916 arribés el primer tren a Les Planes. Un any després d'iniciar les obres cap a Les Planes, es van posar en marxa les que permetrien fer arribar el tren a Sant Cugat, una fita que es va aconseguir el 1917. Les obres es van allargar per complicacions econòmiques ja que gran part del finançament era britànic i l'esclat de la Primera Guerra Mundial va dificultar l'arribada de diners. A més, durant les obres va morir Pearson, que viatjava en el Lusitania quan un submarí alemany el va enfonsar, fet que va provocar l'entrada d'Estats Units a la guerra.

Inicialment s'havia plantejat la fita de connectar Barcelona amb la frontera amb França però finalment no es va aconseguir l'objectiu. Ara bé, es van ficar les primeres connexions per vertebrar el Vallès i el Barcelonès amb estacions a Rubí (1918), Terrassa (1919), Sant Quirze (1922), Sabadell (a l'estació al 1922 i a la Rambla el 1925), La Floresta (1925) i Mira-sol (1948), i d'altres.

La inauguració del tren a Les Planes va ser tot un esdeveniment. Es va fer un recorregut des de Plaça Catalunya fins a la nova estació amb l'expectació dels veïns de Barcelona que l'esperaven al seu pas pels carrers de la ciutat. A l'estació de Sarrià es va beneir la línia i el material. A Les Planes es va servir un lunch i per la tarda el tren va tornar a Barcelona. Al pas pel col·legi anglès, els alumnes van sortir als balcons engalanats amb banderes. L'acte va acabar a Plaça Catalunya amb l'encesa de llums del nom de la companyia.

La inauguració a Sant Cugat va ser el 26 d'octubre del 1917. Es va engalanar el poble per a l'ocasió i el tren va arribar a l'estació per primer cop amb les andanes plenes de gom a gom ja que gairebé tot el poble havia acudit a l'acte. Després de l'arribada del tren, les autoritats van anar a l'Ajuntament i, a continuació, es va fer un banquet oficial al costat del Monestir.

Entrats els anys 20, es van començar les obres de soterrament de les línies al seu pas per Barcelona, el que va comportar una davallada de viatgers per les molèsties ocasionades i les variacions de recorregut. Ara bé, amb el final de les obres, es va convertir en la línia més moderna d'Europa. A més, el propi tren va facilitar l'aparició d'urbanitzacions que posteriorment acabarien tenint la seva pròpia estació. Així és com van néixer les andanes de La Floresta (1925), Bellaterra (1930) i Valldoreix (1931).

La guerra civil va afectar mínimament al recorregut i, com no es va fer malbé cap instal·lació important, l'empresa va poder fer front als desperfectes. Si bé, la postguerra va comportar restriccions d'electricitat i racionament de matèries primeres que permetien fer el manteniment. Malgrat tot, es va impulsar un pla de millora impensable en altres indrets. Al 1952 ja no hi havia cap tren que circulés per superfície a Barcelona i 7 anys després es va inaugurar l'ampliació de l'estació de Plaça Catalunya. Es va seguir el pla de millora però entrats els anys 70 l'empresa va començar a tenir problemes econòmics. Al 1977 es va anunciar el cessament d'activitats.

Per evitar el tancament, es va cedir la gestió a Ferrocarriles de Vía Estrecha (F.E.V.E.). Al 1978, amb la Generalitat reinstaurada, es va traspassar la gestió al govern autonòmic, que un any després va crear l'actual empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat. Des de llavors s'han fet diverses millores, amb adquisició de nous combois, canvis a estacions i, fins i tot, ampliacions de recorregut com l'arribada a la Universitat Autònoma (1995) i les recents ampliacions a Terrassa (2015) i a Sabadell (2016).

La proposta per celebrar l'efemèride

En el Ple d'octubre portarà una moció institucional, per tant, amb aprovació assegurada, que vol posar les bases de la celebració d'actes commemoratius durant l'any vinent per rememorar que ara fa 100 anys el tren va arribar a Sant Cugat. A proposta inicial d'ERC-MES, es planteja fer un cicle d'activitats amb la voluntat de “recuperar, preservar i dignificar la memòria de tot el que han significat els ferrocarrils i aportat al municipi”.

L'organització d'aquests actes es planteja a través d'una comissió de treball de la memòria ferroviària en forma de participació ciutadana. Es pretén que les associacions, i especialment l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Sant Cugat, així com el teixit veïnal i empresarial del municipi proposin accions de memòria.

Actualització: En la primera edició d'aquest article s'indicava que la moció d'ERC-MES tenia amplis suports, finalment ha esdevingut institucional, tal com queda recollit en la versió actual.

Notícies relacionades