CDR, 8 mil motius i el Sindicat de Llogateres reivindiquen la implicació social a la FMA

Foto: Jordi Pascual

Ha estat un any intens en quant a mobilitzacions i reivindicacions a la ciutat i això ha animat a la Festa Major Alternativa (FMA) a tenir un pregó a tres bandes entre el Comitè de Defensa de la República (CDR), la campanya 8 mil motius del Comitè de Vaga Feminista i el Sindicat de Llogateres, tres lluites paral·leles que han marcat l’actualitat de la ciutat durant els darrers mesos. Aquest any el pregó de la FMA ha acabat coincidint amb el Paga-li Joan ja que la pluja ha obligat a retardar-lo un dia.

El CDR ha reivindicat el valor de la FMA com a espai autogestionat i participatiu. Han demanat l’arribada de més persones refugiades a la ciutat, la lluita feminista, l’alliberament de Raül Romeva i el retorn de Clara Ponsatí i han tingut un recordatori especial per a les persones encausades per les vagues i protestes dels darrers mesos. “Fem una crida a la solidaritat perquè només juntes podrem fer front a aquesta onada repressiva que està duent a terme l’Estat espanyol”, han cridat.

8 mil motius han recordat les set encausades pel tall als Ferrocarrils durant la vaga del 8 de març i la petició d’una responsabilitat de 26.000 euros i l’acusació per un delicte de desordres públics. Recorden que, malgrat el procés judicial obert, les desigualtats i injustícies que es denunciaven durant la vaga segueixen presents en l’actualitat. “Entenem que la criminalització i judicialització de formes de protesta social en el marc d’un vaga general i d’altres no són més que un intent de pressió cap a la gent que lluita contra un Estat patriarcal, capitalista i feixista”, diuen. Criden a un feminisme que faci trontollar el sistema mitjançant l’acció directa.

Les llogateres han recordat la desigualtat i la dificultat d’accés a l’habitatge a Sant Cugat. “Vivim a una ciutat que ha estat governada durant massa temps per la dreta liberal, provocant una constant i paulatina substitució de classes”, denuncien. Per això, consideren clau l’organització davant la gentrificació, l’actitud de les entitats bancàries, dels abusos i la impassibilitat de moltes persones. Demanen que viure no sigui un luxe, sinó un dret.

Notícies relacionades