Alcaldes en època franquista tenen carrers amb el seu nom

Discurs de Nicolás Villar Recio, alcalde i jefe local de FET, des de la seu falangista a Cal Barbany. Foto: Arxiu Municipal de Sant Cugat

Fa 40 anys que Francisco Franco és mort, el passat divendres es complia aquesta efemèride. El dictador va morir a l’edat de 82 anys estirat al llit del palau del Pardo. Al llarg de tot el règim els alcaldes que dirigien les poblacions estaven posats a dit pel mateix Franco i pel partit únic legal de la dictadura, el Moviment Nacional. Amb la transició espanyola molts carrers i llocs públics van canviar les nomenclatures franquistes per noms que no recordessin el passat. Malgrat això, avui a Sant Cugat hi ha tres carrers amb noms d’alcaldes que van governar al llarg de l’època franquista.

Els noms del carrers de Sant Cugat es decideixen a través d’una comissió de nomenclàtor on s’hi reuniran entesos i experts en la matèria. A més també hi poden participar membres dels grups municipals que ho sol·licitin. La comissió s’encarregarà de buscar propostes per canviar els noms dels carrers o posar noms a carrers que encara no en tenen. La proposta, un cop consensuada per la comissió es portarà en el Ple i aquest decidirà si tira endavant o no. És a dir, que la gran majoria de noms de carrers, places o rotondes actuals han passat tant per la comissió com pel Ple.

Malgrat el consens que pugui sorgir tan de la comissió com del Ple, algunes vegades atorgar noms que es poden relacionar amb el règim franquista pot derivar algunes controvèrsies. Un bon exemple és el carrer de Volpelleres anomenat Pau Muñoz i Castanyer. Muñoz va ser alcalde de Sant Cugat durant dos anys, des del 47 fins al 49, és a dir en els mandats més recents després d’acabar la guerra civil moments de la història en què la repressió era més dura. Tal i com podeu observar en document adjunt el nom va ser proposat per la comissió especial que va determinar el nom dels carrers de Can Bellet, Can Canyamers, La Guinardera II i Vulpalleres-Oest. La proposta es va aprovar en el Ple el 20 de desembre de 2004.

“Està totalment fora de lloc que recentment se li hagi atorgat un carrer a l’alcalde Pau Muñoz”, argumenta l’historiador santcugatenc José Fernando Mota. Tot i que segons explica el mateix Mota, Muñoz només era alcalde i mai es va vincular amb la Falange “molt més enllà de la seva tasca a nivell personal i el fet d'haver format part de UDC ell representava un règim dictatorial que matava i torturava”. Domènec Miquel, historiador i membre del GEL i de la comissió de nomenclàtor apunta que “sembla mentida que es qüestioni una persona com Pau Muñoz, em dóna la sensació que no es coneix res”. Domènec Miquel argumenta que l’alcalde va saber defensar la cultura catalana en un noment àlgid de la dictadura i que per aquest motiu va ser destituït de l’alcaldia al 49. “És mereix ser recordat”.

Tot i això el mateix Domènec Miquel argumenta que tan el Josep Barnils com Nicolàs Villar, alcaldes santcugatencs en l’època franquista i que tenen un carrer al seu nom, són de dubtosa reputació i “no haurien de tenir un carrer al seu nom però quan vam proposar que no el tinguessin se’ns va deixar de convocar a la comissió”. Qui també té un carrer al seu nom és el primer alcalde de l’EMD de Valldoreix, Ramon Escayola Villaró, que abans de ser el president de l’EMD va ser-ho de l’Associació de propietaris de Valldoreix. 

La controvèrsia entre dos historiadors santcugatencs respecte la denominació de carrers amb nom d’alcaldes franquistes posa sobre de la taula discrepàncies evidents. Alcaldes franquistes o persones que tinguessin algun tipus de relació amb la dictadura mereixen ser reconeguts i tenir un carrer amb el seu nom?  

Petita biografia dels tres alcaldes

La biografia de Pau Muñoz i Nicolás Villar s’han extret de la pàgina web de José Fernando Mota. La de Josep Barnils del llibre Les sagues de Sant Cugat del Daniel Romaní.

Nicolás Villar Recio (Villasandino (Burgos) 1899-Sant Cugat del Vallès 1976?): Alcalde de Sant Cugat des de 1940 a 1947. Llicenciat en medicina el 1923, metge titular de Sant Cugat des dels anys vint i inspector municipal des de 1935. Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser membre de la Unión Patriótica. Durant la República va ser soci d’entitats properes a Acció Catalana com l’Ateneu, l’Institut de Cultura Infantil i la delegació local de l’Associació Protectora de l’Ensenyament en Català. Durant la guerra va ser cessat al seu càrrec municipal l’agost de 1936, però va restar al poble. Afiliat a FET (n. 17.917), va ser Jefe Local. alcalde d’aquesta primera Junta i de les següents fins a la seva dimissió al 1947, a l’haver estat acusat d’estraperlista i per un fosc assumpte arrel del monopoli del servei d’aigües. Als anys setanta seria Jutge de Pau de Sant Cugat.

Pau Muñoz Castanyer (Sant Cugat 1901-1979): Hereu de Can Castanyer va ser regidor per Acció Catalana a l’Ajuntament revolucionari. Organitzador dels moviments catòlics juvenils a Sant Cugat, ell mateix havia estat membre dels Pomells de Joventut a Rubí. Director de Garba, el 1932 es va passar a UDC. Pau Muñoz estaria present al primer congrés d’UDC, on va actuar com secretari escrutador i el setembre de 1933 entraria en la Junta Directiva. Com a membre d’UDC va signar el pacte Galeuzca l’agost de 1933 i a les eleccions locals del 1934 va anar com a número cinc per la llista d’Unió Democràtica, però no va ser escollit. Durant la guerra col·laboraria primer amb Socorro Blanco, per passar-se després al bàndol franquista. Després de la guerra seria alcalde de Sant Cugat de 1947 a 1949, però sense assumir la Jefatura de FET. El 1951 entraria com a regidor pel terç familiar.

Josep Barnils i Solà: Alcalde de Sant Cugat entre el 1960 i el 1975. El seu principal negoci de subsistència es basava en l’explotació a Guinea Equatorial dels camps de cacau, cafè, plàtans, oli de palma, cacauets i coco. Durant més de 25 anys va estar a Àfrica explotant els seus camps i al 1956 va tornar deguda la descolonització de les terres per part espanyola. Va ser premiat l’alcaldia al 1960. El seu mandat es va caracteritzar per aturar amb força la industrialització de la ciutat i encarar-la cap a un model de ciutat residencial. Va ser l'impulsor que es va encarregar de portar l’empresa Catalana Occident a l’actual parc de Can Sant Joan.

Notícies relacionades