Can Bell: la pèrdua gradual d’una masia històrica

Fotos: Jordi Pascual

“Per aquí passa molta gent passejant i és habitual escoltar persones dient: ‘Quina llàstima, la masia està caient!”, explica Clàudia Bell, que actualment viu amb els seus pares a la masia propietat de la seva família des del segle XVI, “no és tant senzill mantenir-la, costa molts diners i l’Ajuntament ens posa massa traves”. El que des de fora s’aprecia com un pedaç a la teulada, a l’interior és un munt de runa sobre el que era l’antiga llar de foc. La casa està tota apuntalada des d’un esfondrament causat per les pluges ara fa un any i mig i al primer pis és millor no accedir per motius de seguretat. “Cada cop que plou, patim per si torna a caure un tros de teulada”.

La família Bell ja no pot fer ús de la construcció principal tot i que fa menys de dues dècades encara podia celebrar sopars i dinars a l’antiga cuina. El passat medieval de la masia va perdent-se a poc a poc mentre Clàudia i el seu pare, Jaume, intenten evitar-ho. Expliquen que no busquen cap subvenció sinó només poder tenir permisos per fer activitats que els permetin ser autosuficients. “Quan parlo amb Damià Calvet [tinent d’alcalde d’Urbanisme] sembla que l’única opció que tinc és que vingui algú disposat a invertir en la restauració per acabar muntant un restaurant o alguna cosa així però no és el que volem”, enraona Jaume.

La masia està ubicada en una zona en què el planejament urbanístic no permet edificar i, per això, prossegueix Jaume, qualsevol operació que suposi fer canvis urbanístics haurà de passar per la redacció d’un Pla Especial que haurien d’abonar ells. “El Pla ens costaria uns 10.000 euros i arranjar la casa per complet més de 200.000”, es lamenta. Per això vol un pacte amb l’Ajuntament, uns mínims que els permetin desenvolupar activitats lúdiques, de cara a escoles, celebracions i altres que els donen els ingressos necessaris per reinvertir-los en la masia. Part de la parcel·la, a més, està inclosa a l’àmbit de Torre Negra, en conflicte des de fa tres dècades.

Tots dos van acudir al Ple de març, quan es va debatre la tercera modificació del Pla General Metropolità (PGM) a l’àmbit de Torre Negra, per recordar les seves reivindicacions al govern. Van trobar al davant a Calvet, que els va repetir que la major part de la finca queda fora de Torre Negra –i la que queda dins no suposa l’atorgament d’indemnitzacions malgrat els canvis de sòl dels darrers anys “perquè no es donen les condicions jurídiques” que ho permetin– i que, en funció de l’operació, caldria modificar el PGM i fer un Pla especial a la resta de la parcel·la. Sense aquests canvis, la proposta de fer activitats que serveixin per autofinançar el manteniment de la masia s’han d’adequar “al règim del sòl no urbanitzable”, segons els va dir el tinent d’alcalde.

Els tecnicismes es tradueixen en el dia a dia dels Bell en una masia aturada i que tampoc s’ha beneficiat encara del Pla de Masies: “Ja fa set anys que se’n parla però no s’ha arribat a aplicar tot i que, potser, ens serviria per estalviar-nos el Pla especial”, explica Jaume. A més, en ser un edifici catalogat i protegit, demanen una major implicació de l’administració en la recerca d’una solució que permetria conservar el patrimoni històric de la ciutat. Proposen des d’un conveni que autoritzi fer més activitats –de moment no en poden fer comercials– fins a atorgar a l’espai la mateixa qualificació de urbanística (sòl urbà consolidat) que es proposa per a l’Escola Avenç i el Club Tennis Natació en la tercera modificació del PGM a Torre Negra.

“Hem col·laborat sempre”, reivindica Jaume. Expliquen que tenen el seu propi Pla tècnic forestal, tenen cura del bosc, deixen que activitats de lleure organitzades o coorganitzades per l’Ajuntament travessin els seus terrenys, han plantat oliveres i vinyes... i, en primera instància, demanen poder complementar l’activitat agrícola amb activitats paral·leles com ara càtering per a dinars i sopars. “Fins i tot vam haver de cancel·lar el concert de suport que va organitzar Dissidència Sònica al setembre passat”, recorda Clàudia. Problemes burocràtics i de permisos van aturar la nit musical que pretenia recaptar fons per reconstruir el sostre i fer altres tasques de manteniment.

Mentre els tecnicismes i formalismes administratius bloquegen les propostes dels propietaris, els Bell veuen com cada dia la masia està una mica més deteriorada i es preocupen cada cop que comença a ploure. Centenars de ciutadans segueixen passejant cada cap de setmana per aquells terrenys, mirant de reüll –i comentant en alguns casos– l’estat cada cop més runós d’una casa d’un altíssim valor històric i cultural. Si res no canvia, el deteriorament anirà a més i, atrapats entre peticions i tecnicismes, ens arrisquem a perdre Can Bell, amb tot el que això suposa a nivell patrimonial.

Notícies relacionades