Borja de Riquer: “Si la Constitució fos intocable, les dones encara no votarien”

Foto: Anna Poquet

L’historiador català Borja de Riquer ha presentat aquest dijous 16 de febrer una conferència sobre Catalunya i Espanya al Club Muntanyenc de Sant Cugat. Durant la conferència, de Riquer ha fet un anàlisi històric de la Catalunya dels últims anys i ha portat a terme diferents reflexions sobre el model de centralització econòmic i polític d’Espanya, deixant clar que hi ha un problema de poder i gestió d’aquest poder.

Durant la conferència, Borja de Riquer fa un anàlisi dels fets que han marcat la història de Catalunya durant els últims 150 anys. A més, dóna consciència que, ja en el segle XIX, l’historiador català Jaume Vicenç Vives, per mitjà d’una tesi, va deixar constància que dues generacions de catalans havien intentat modificar, sense èxit, el model polític, administratiu i econòmic espanyol perquè no els agradava. L’objectiu era millorar Espanya, perquè Catalunya, tot i ser el gran territori de la industrialització i el més dinàmic davant una Espanya predominantment agrària, no tenia influència en el poder.

De Riquer ha explicat que, des de finals del franquisme, a l’Estat espanyol s’ha produït una concentració de poder polític-econòmic a Madrid com mai a la història, el Madrid d’ara, és el gran centre de decisió, no solament de l’Estat, sinó dels grans interessos privats de les multinacionals, creant, d’aquesta manera, un model de concentració de poder que no els interessa perdre.

“Madrid vol ser la recaptadora, controladora i repartidora i a partir d’aquí, es mostrarà més o menys generosa”, diu de Riquer, que afegeix que Madrid no podria acceptar de cap manera que Catalunya tingués unes atribucions econòmiques pròpies notables, ja que, distorsionaria el seu poder, per aquest motiu no ho accepta de cap manera. En definitiva, ha fet reflexionar sobre el que considera el veritable problema de tot plegat, ja que, no creu que sigui un problema d’identitat ni de competències, sinó de poder.

A més, l’historiador català, especialista en història espanyola i catalana dels segles XIX i XX ha proporcionat algunes xifres, com per exemple, el fet que Catalunya és el 15% de la població de l’estat, el 20% del PIB, el 25% de les exportacions, el 26% de turisme, el 35% de les patents industrials europees i el 33% de les inversions estrangeres es fan a Catalunya.  Unes xifres que Riquer ha valorat com massa positives com perquè Madrid perdi el seu control.

 

Per una banda, la crisi econòmica començada l’any 2007 ha incrementat les desigualtats socials, fent que es torni als nivells de pobresa dels anys 80, com per exemple, el deteriorament dels serveis públics, a causa de les retallades i, per tant, entrar en una situació de dinàmica de greu situació social.

Per altra banda, està la que qualifica d'una crisi de la qualitat de la democràcia espanyola, que està sota mínims pels infinits casos de corrupció, totes les institucions públiques de l’estat estan tocades, des de la corona, quan el rei va haver d’abdicar, fins al banc d’Espanya, passant pel tribunal constitucional, les corts, la justícia i la policia. “Els mateixos partits tenen por a un canvi radical amb el que poden perdre molt i com a conseqüència, tot continua igual, ningú regenera seriosament el sistema, ni les lleis sobre les eleccions, ni sobre el finançament del partit", diu de Riquer.

De Riquer lamenta que és difícil pensar en una regeneració davant les desigualtats socials, el desprestigi a la democràcia i el problema territorial de poder i català a la vegada que posa com exemple, la investidura de Mariano Rajoy, que després d’haver dirigit el que qualifica de pitjor govern de la democràcia espanyola ha estat escollit gairebé per consens dels partits constitucionals.

Sense ànim de desmotivar a tot ciutadà que omplia la sala del club muntanyenc, de Riquer elogia la gran mobilització social catalana contra el que hi ha darrere de l’estat i no darrere del partit i acaba la conferència tot dient que “recular és rendir-se i rendir-se és condemnar als nostres fills i néts a una situació de supeditació que crec que ningú vol”.

Notícies relacionades