‘Boicot i trabanqueta’, una altra forma d’explicar la història

Foto d'un dibuix de Rafel Bianchi inspirat en el dietari de Rafael Estrany. Foto: Patricia Cirera

Sovint ens expliquen la història de forma lineal seguint un ordre cronològic i en un registre formal. La història però, també es pot explicar a través de l’art. L’exposició “Boicot i trabanqueta” pretén explicar la part desconeguda de la història amb detalls, anècdotes i relats personals. Aprofitant l’escletxa i el buit que hi ha en la representació gràfica de la història, els cinc artistes que participen en aquesta exposició han aprofitat l’ocasió per explicar la història des d’una altra perspectiva. Això permet també “ficcionar” la història i jugar amb ella de forma visual.

L’exposició juga amb la dualitat entre la gran història, el fet important que marca la diferència, i la trabanqueta, referida a la petita història i als relats no oficials i desconeguts. Què és la història? Com s’explica? L’exposició convida a reflexionar sobre aquestes preguntes.

Després d’una breu introducció del tècnic de cultura Andreu Dengra, va parlar Carmela Fortuny, tinent d’alcalde de cultura. Va voler destacar que la iniciativa és una aposta per l’art contemporani i va afirmar que, “amb l’art fem cultura, i si fem cultura fem ciutat”.  Després va arribar el torn de Joana Llauradó, comissària de l’exposició, que va remarcar el fet que és una exposició amb diversos artistes que no són locals, i això permet obrir el camp d’acció i enriqueix el panorama cultural de la ciutat.

L’exposició està composta per obres de cinc artistes. Lola Lasurt, que ha creat un vídeo sobre l’estàtua dedicat a Francesc Layret situada a la Plaça Goya de Barcelona. Està filmat en analògic en format de pel·lícula super 8. També ha creat un vídeo del taller públic de la construcció del gegant Menhir a partir de les restes trobades a Mollet de l’autèntic Menhir considerat una de les peces més antigues de l’època del neolític.

La performance d’Adrian Schindler “Le fleuve armure / Der Rüstungsfluss” parla de la vida personal de l’artista i quin paper ha tingut un dels rius més llargs d’Europa situat entre Alemanya i França. Antoni Hervàs relata de forma de ciència ficció dibuixant la copa de la Champions del Barça com si fos el Sant Grial.  Enric Farrés fa un fake amb el cartell “Recent pintat” (escrit malament a propòsit), donant la volta a un dels convencionalismes dins de l’àmbit museístic.

Finalment, Rafel Bianchi converteix el dietari de Rafael Estrany en dibuixos i explica la vida d’aquest personatge, conegut per la seva participació en la salvaguarda del patrimoni artístic de Mataró durant la Guerra Civil.

“La pràctica artística et dóna llibertat per parlar de la història des d’un altre punt de vista”, explica Joana. “L’objectiu és generar coneixement i que la gent es faci preguntes. Pel que fa a la ciutat de Sant Cugat l’exposició serveix perquè l’administració s’animi a produir més exposicions amb artistes de fora, exposicions col·lectives d’art contemporani i funcionar com un centre d’art com hi ha en altres llocs”, afegeix.

L’exposició es podrà veure fins al 30 de gener.

Notícies relacionades